---
Juliana
Berrocal Martín (1925-2013)
El
7 de juliol de
1925 neix a Salamanca (Castella, Espanya) l'anarcosindicalista Juliana
Berrocal
Martín. Era filla d'Agustín Berrocal, fuster en la
construcció i militant de la
Confederació Nacional del Treball (CNT), i d'Ángela
Martín, vidus que es
casaren portant ell una filla (Isabel) i ella una altra (María),
i la parella
va tenir cinc filles més (Juliana, Carolina, Encarnación,
Consuelo i
Marie-Jeanne). En 1931, des de Santurtzi (Biscaia, País Basc),
s'instal·là amb
sa mare i ses tres germanes a Merinhac (Aquitània,
Occitània), on son pare
s'havia establert un any abans per a treballar en una empresa de
construcció de
carreteres, i posteriorment passaren a viure tots a Bordeus
(Aquitània,
Occitània). Assistí durant cinc anys a l'Escola
Pública del carrer
Gaspard-Philippe de Bordeus, on aprengué el francès.
Obligats per les
autoritats franceses a abandonar el país, en 1937, en plena
guerra civil,
s'instal·là amb sa família a Sant Hilari Sacalm
(Selva, Catalunya) i son pare
va anar a lluitar al front d'Aragó amb l'antiga «Columna
Durruti». Després de
passar per diverses poblacions catalanes, el 2 de febrer de 1939, quan
el
triomf franquista era un fet, passà a França. A Bordeus
(Aquitània, Occitània),
després de fer feina de criada amb 14 anys, treballà
durant vuit anys de modista
en cadena a la fàbrica d'Armand Thierry, on es fabricava roba
militar pels
alemanys. En aquests anys formà part de l'equip de
bàsquet «Les Cadets de
Gascogne». Duran la II Guerra Mundial, a partir de 1942, amb son
pare, participà
activament d'enllaç de la Resistència a Bordeus, fent
servir de tapadora els
entrenaments de l'equip de bàsquet. Vençuts els nazis, el
14 de gener de 1945 conegué
l'anarcosindicalista Ángel Villar Tejón, que també
havia participat en la Resistència
a la base de submarins alemanys de Bordeus, en una assemblea de la
Unió
Nacional Espanyola (UNE) i amb qui es casà el 6 de juliol de
1946. Ambdós
militaren en la Joventut Combatent (JC) de l'UNE. Va ser presidenta
d'honor de
l'«Amicale de Gironde d'Antics Guerrilles Espanyols - FFI».
El 21 de novembre
de 2008 la parella va rebre de mans de l'alcalde de Bordeus, Alain
Juppé, la
Medalla de la Ciutat. El seu testimoni ha estat recollit per la
«Réseau
Aquitain pour l'Histoire et la Mémoire de l'Immigration»
(RAHMI) i per la «Cité Nationale de l'Histoire de
l'Immigration» (CNHI).
Juliana Berrocal Martín va morir el 21 de desembre de 2013 al
seu domicili de Bordeus
(Aquitània, Occitània).
---
Juliana
Berrocal Martín en els anys quaranta
---
Juliana
Berrocal Martín, amb un llaç als cabells, amb un grup de republicans espanyols
en un partit de futbol de «Les Cadets de Gascogne» a l'estadi Galin de La
Bastide de Bordeus (ca. 1942)
---
Juliana
Berrocal Martín, amb el número 3, amb les seves companyes de «Les Cadets de
Gascogne» (1942)
---
Juliana
Berrocal Martín pujada en una escala d'una grua al Pont de Pedra de Bordeus
durant una acció (26 d'agost de 1944). Foto d'Ángel Villar Tejón
---
Juliana
Berrocal Martín amb uns amics el 28 d'agost de 1944, dia de l'Alliberament de
Bordeus
---
Juliana
Berrocal Martín dibuixada pel seu company Ángel Villar Tejón amb la data en la qual
es conegueren
---
Juliana
Berrocal Martín i Ángel Villar Tejón, amb Alain Juppé, durant el lliurament de
la Medalla de la Ciutat de Bordeus (21 de novembre de 2008)
---
Juliana
Berrocal Martín i Ángel Villar Tejón (2010)
---
---