---
Charles
Berthelot (1892-1945)
El 29 de gener de
1892 neix a Lorient (Bro-Wened, Bretanya) el sindicalista llibertari i
resistent antifeixista Charles Adolphe Berthelot. Era fill d'Yves François
Louis Berthelot, primer mestre furrier de la flota, que morí l'any següent, i
de Marie Pauline Bergot. Es guanyava la vida treballant d'obrer calderer a
l'Arsenal (drassanes de vaixells de guerra) de Brest (Bro Leon, Bretanya). Mariner
en la Marina Nacional, va ser destinat al Batalló Disciplinari de Calvi (Còrcega)
per mor de les seves activitats sindicalistes i el 9 d'octubre de 1913 va ser
destinat al II Dipòsit d'Equipatge de Flota de Brest i enviat a l'Arsenal de
Sidi Abdallah (Alger, Algèria Francesa; actualment Algèria). L'11 de setembre
de 1915 es casà a Brest amb l'obrera Joséphine Marie Le Goff, amb qui tingué dues
filles, Marcelle i Raymonde. En aquesta època encara feia de mariner no especialitzat
i vivia amb sa mare al número 35 del carrer Armorique de Brest. Militant força
actiu, va ser secretari del Sindicat d'Obrers de l'Arsenal de la Confederació
General del Treball (CGT) abans de la seva renovació l'agost de 1918. En 1920
era administrador de la Casa del Poble de Brest. El juliol de 1923, quan es
reconstituí el nou sindicat de la CGT a l'Arsenal, en va ser nomenat secretari,
amb el suport de Jean Vibert (secretari adjunt), Agustes Brehinier (tresorer
general), Jean Le Lann (tresorer adjunt) i Théophile Mérour (conseller, a més
de gerent del restaurant cooperatiu de l'Arsenal). El 6 d'octubre de 1924 va
ser nomenat delegat de la Comissió de Salaris de l'Arsenal, juntament amb Henri
Cadec, candidat de la Confederació General del Treball Unitària (CGTU). Durant
molts d'anys Berthelot encapçalà el Sindicat d'Obrers de l'Arsenal de la CGT i
en 1927 entrà a formar part del Buró del Sindicat. En 1931 era secretari, amb Jean-Marie
Soubigou, del Sindicat de Mutilats del Treball. Inscrit en el «Carnet B» dels
antimilitaristes, en 1935 figurava en un llistat d'anarquistes del departament
de Finisterre i aleshores vivia al número 7 del carrer Kérivin de Brest. El 8
d'agost de 1935 parlà en les exèquies de l'obrer de l'Arsenal Joseph Baraer,
mort en uns incidents amb la policia. El desembre de 1935 va ser nomenat
secretari de la Unió Departamental de la CGT, continuà després de la
reunificació com a secretari del Sindicat d'Obrers de l'Arsenal i secretari de
la Unió Departamental fins a 1939. Durant la II Guerra Mundial, encara que en
1941 formà part del Consell Municipal de Brest, rebutjà participar en el
sindicalisme organitzat pel Govern de Vichy i el 30 de desembre de 1941 s'abstingué
de votar la confiança al mariscal Philippe Pétain. Formant part de la Resistència,
i fugint de les represàlies a Brest, passà al departament de Sarthe com a
enllaç entre la resistència de Brest i del moviment «Libération Nord», en el
qual s'integrà. El 18 de març de 1944 va ser detingut pels nazis i tancat a la
presó de Pontaniaou a l'Arsenal de Brest. Després de passar pel camp de trànsit
de Campiègne (Picardia, França), va ser deportat cap a Alemanya, arribant el 22
d'agost de 1944 al camp de concentració de Buchenwald (Weimar, Turíngia,
Alemanya), sota la matrícula 78.773. Posteriorment va ser traslladat al Kommando
«Neu-Stassfurt», dependent del de Buchenwald, d'on va ser evacuat davant
l'avanç de les tropes nord-americanes. Molt afeblit, Charles Berthelot va morir
el 17 d'abril de 1945 a Lauta (Saxònia, Alemanya) –algunes fonts diuen que va
ser afusellat. El seu cos va ser trobat en 1951 a Schildau (Saxònia, Alemanya).
Rebé diverses condecoracions a títol pòstum i un carrer de Brest porta el seu
nom.
---
Charles
Berthelot
---
Charles
Berthelot (primer per la dreta dels drets) en una representació teatral a la
Casa del Poble de Brest
---
Léon
Jouhaux i Charles Berthelot (dreta) a Brest el març de 1937
---
D'esquerra
a dreta: Charles Berthelot, Delsol, Le Goff i Le Fourn a la sortida de la
Sotsprefectura de Policia de Brest durant la Vaga del Gas (9 d'abril de 1937)
---
Charles
Berthelot en el Congrés de la CGT (Nantes, 1938)
---
Retrat
de Charles Berthelot
---
Fitxa
de Charles Berthelot del camp de concentració de Buchenwald
---
---