---
Máximo Blasco Garín (1903-1941)
El
2 de setembre de 1903 neix a Andorra (Terol, Aragó, Espanya) l’anarcosindicalista
Máximo Blasco Garín, conegut com El Casero. Era fill de Valero Blasco i
de Lorenza Garín. Agricultor de professió, milità de la Confederació Nacional
del Treball (CNT) d'Andorra. Es casà amb Tomasa Plans Obón, amb qui tingué dues
filles, Aurelia (1929) i Josefa (1931). En els anys de la Revolució espanyola participà
en la col·lectivitat local. Abans de la caiguda d'Andorra a mans feixistes, la
família marxà cap a Vilanova i la Geltrú (El Garraf, Catalunya), on treballaren
un una cooperativa i on tingueren una altra filla, Máxima. En 1939, amb el
triomf franquista, passà a França i va ser internat als camps de concentració
de Barcarès i de Sant-Cebrià. Posteriorment va ser enrolat en una Companyia de
Treballadors Estrangers (CTE) per treballar a les fortificacions de la «Línia
Maginot». El juny de 1940 va ser capturat pels alemanys a Dunkerque
(Nord-Pas-de-Calais, França) i portat amb tren a l'Stalag VIII-C a Sagan (Silèsia,
Alemanya; actualment Żagań, Lubusz, Polònia). A mitjans de desembre de 1940 va
ser enviat, sota la matrícula 55.554, juntament amb altres espanyols, a l'Stalag
XII-D a Trèveris (Renània-Palatinat, Alemanya). El 22 de gener de 1941 va ser
deportat, sota la matrícula 4.230), al camp de concentració de Mauthausen (Alta
Àustria, Àustria). El 17 de febrer de 1941 va ser enviat, sota la matrícula
9.839, al camp auxiliar de Gusen. Máximo Blasco Garín va morir el 17 d'octubre
de 1941 a Gusen (Alta Àustria, Àustria).
---
Máximo Blasco Garín
---
Máximo Blasco Garín
---
Fitxa de Máximo Blasco Garín del camp de concentració de
Mauthausen
---
---