--- Dmitri
Bogrov (1887-1911) El 10 de febrer –el
29 de gener segons el calendari julià rus de l'època– de 1887 neix a Kiev
(Govern de Kiev, Imperi Rus; actualment Ucraïna) l'advocat i militant
anarquista, i confident policíac i agent provocador, Мордехай Гершкович Богров
(Mordekhay Gershkovitx Bogrov), russificat com Дмитрий Григорьевич Богров (Dmitri
Grigorievitx Bogrov). Era fill d'una família de comerciants jueus assimilats
benestant de Kiev i son pare era un prestigiós advocat i gran propietari.
Estudià dret a la Universitat de Munic (Baviera, Imperi Alemany; actualment Alemanya),
on gràcies a les lectures de Piotr Kropotkin i Max Stirner s'acostà al
pensament anarquista. En 1906 retornà a Kiev, on reprengué els estudis de dret
a la Universitat de Kiev i a finals d'any s'integrà en el grup anarcocomunista
de la ciutat. Malgastador compulsiu i sense diners, mesos després proposà els
seus serveis de confident policíac a l'Okhrannoye Otdeleniye (Departament de Seguretat),
més coneguda com Okharana, la policia política secreta tsarista. Sota diversos
noms d'ús intern (Alenskij, Kapustyansky i Nadezhdin),
rebé una remuneració de 150 rubles mensuals pel seus serveis de delació. Integrat
en el Partit Socialrevolucionari (SRs, esseristes), informa a l'Okhrana
sobre les activitats dels anarquistes, dels socialdemòcrates i dels socialistes
revolucionaris fins a 1910, quan acabà els seus estudis de dret i esdevingué
advocat, treballant entre febrer i novembre de 1910 amb un advocat de Sant
Petersburg, ciutat on mantingué contacte amb el socialista revolucionari Egor Lazarev
(Brovinsky). Per ordre de la policia, va fer un viatge a l'estranger (Uman,
Varsòvia, Dresden, Munic, Berlin i París) per establir contactes amb els
moviments revolucionaris locals. El 16 d'agost de 1911, companys de
clandestinitat assabentats del seu doble joc, enviaren un emissari per
advertir-lo de la possibilitat que fos executat per ells mateixos, deixant-li
com a única possibilitat realitzar un acte terrorista per netejar el seu nom. Després
de plantejar-se assassinar el cap de l'Okhrana de Kiev, el tinent coronel N. N.
Kulyabko, projecte al qual renuncià en considerar-lo una bona persona, i el
mateix tsar Nicolau II, objectiu que rebutjar davant la possibilitat que es desencadenés
una ona de pogroms, es decidí finalment per Piotr Stolipin, primer ministre del
tsar. El 14 de setembre –l' 1 de setembre segons el calendari julià rus de
l'època– disparà dos trets sobre Stolipin quan assistia a una representació a l'Òpera
de Kiev en presència de l'emperador, de l'emperadriu i de dues de les seves
filles, les grans duquesses Olga i Tatiana, morint quatre dies després.
L'assassinat d'Stolipin provocà un pogrom a Kiev. Bogrov va fer servir
contactes policials per entrar a l'Òpera i acostar-se a Stolipin, fet pel qual
es va pensar en una conxorxa de l'Okhrana, però el tsar prohibí sospitosament totes
les investigacions posteriors. Jutjat pel Tribunal Militar del districte de
Kiev, va ser condemnat a mort –la vídua d'Stolipin va demanar la commutació de
la pena. Dmitri Bogrov va ser penjat el 25 de setembre –el 12 de setembre segons
el calendari julià rus de l'època– de 1911 a Lisa Gora, la Fortalesa de Kiev
(Govern de Kiev, Imperi Rus; actualment Ucraïna). El seu germà, Vladimir Bogrov,
va publicar en 1931 a Berlín una mena de memòries (Dm. Bogrov i l'assssinat
d'Stolipin. Exposant «secrets reals i imaginaris») El personatge de Dmitri
Bogrov ha estat tractat per diversos escriptors i artistes (Leo Birinski, Marion
Festraëts, Yulian Semonov, Aleksandr Soljenitsin, etc.). ---
Dmitri
Bogrov a l'escola secundària (gymnasium) ---
Dmitri
Bogrov (ca. 1910) ---
Dibuix
sobre l'atemptat de Dmitri Bogrov ---
Fitxa
policíaca de Dmitri Bogrov (1911) ---
Foto
antropomètrica de Dmitri Bogrov (1911) ---
Portada
de les memòries de Vladimir Bogrov (1931) --- --- |