---
Alex
Burtin (1916-1984)
El 27 de febrer de
1916 neix a Lausana (Vaud, Suïssa) l'anarquista i anarcosindicalista, i després
socialista, Alexandre Louis Burtin, conegut com Alex Burtin. Es guanyava
la vida com a plomer aparellador, professió que havia aprés en un curs de
formació de tres anys, en una empresa de demolicions i, des de la Fédération
des Ouvriers du Bois et du Bâtiment (FOBB, Federació dels Obrers de la Fusta i
de la Construcció), al costat de Lucien Tronchet, desenvolupà una intensa
activitat sindicalista. També milità en la Lligue d'Action du Bâtiment (LAB,
Lliga d'Acció de la Construcció). Després del triomf franquista en la guerra
civil espanyola, es dedicà a buscar allotjament per als exiliats que hi
arribaven, llogant els habitatges al seu nom. Durant la manifestació del Primer
de Maig de 1939 va ser detingut, juntament amb Auguste Balziger i Charles
Dupuis, per participar en una baralla per defensar la pancarta que portaven els
anarquistes amb la inscripció «FAI-CNT... et faites mieux que nous ce que nous
avos fait» (FAI-CNT... i feu millor que nosaltres el que nosaltres hem fet». Membre
de la Unió Sindical Suïssa contra la Guerra, el juliol de 1940, després d'haver
enviat a son germà Jean-Pierre Burtin, mobilitzat, exemplars del fullet Face
à la guerre, dels seus amics Luigi Bertoni i Lucien Tronchet, va ser jutjat
i condemnat a 12 mesos de presó i cinc anys de privació dels drets civils per
«propaganda antimilitarista», que purgà a la penitenciaria de Bochuz, a Orbe
(Vaud, Suïssa), mentre son germà va ser condemnat a 15 mesos de presó per haver
distribuït el text entre els soldats. En aquesta època també tingué bones
relacions amb André Bösiger. Per les seves activitats, va tenir problemes per a
ser contractat, fet pel qual creà la seva pròpia empresa. En plena II Guerra
Mundial, s'afilià al Partit Socialista, però conservà les seves simpaties cap
els companys llibertaris i restà subscrit al periòdic Le Révil Anarchiste.
Apassionat del ciclisme, després d'una carrera mitjana, fou director dels velòdroms
de Plan-les-Ouates i de l'antic Palais des Expositions, i director tècnic de la
Federació Suïssa de Ciclisme, conduint, fins al 1963, l'equip helvètic que
participà en el «Tour de France». També col·laborà en la direcció de les
competicions ciclistes «Tour de l'Avenir» i «Tour Paris-Nice». En 1953 publicà
el llibre Dans la roue. Mes Tours de France et ma méthode. En 1956 creà
una empresa d'instal·lacions sanitàries, que dirigí fins a la seva mort. Entre
1951 i 1973 fou diputat socialista en el Gran Consell de Ginebra (Ginebra,
Suïssa) i entre 1957 i 1983 regidor en el Consell Municipal d'aquesta ciutat,
on es va fer càrrec de les reivindicacions sindicalistes (vacances pagades,
dies festius, condicions de feina, etc.). Entre 1966 i 1984 fou membre de la
Caixa d'Estalvis de Ginebra (CEG). Entre 1970 i 1975 presidí la Comissió Esportiva
Suïssa i entre 1972 i 1984 va pertànyer a l'organització del «Tour de France».
En 1978 entrà a formar part del Consell de Fundació del Col·legi del Treball de
Ginebra, organització que conserva els arxius del sindicalista llibertari
Lucien Tronchet i del moviment obrer ginebrí. Alex Burtin va morir sobtadament
el 6 de juny de 1984 a Ginebra (Ginebra, Suïssa).
---
Notícia
de la condemna d'Alex Burtin apareguda en el diari de Saint-Maurice Nouvelliste
Valaisan del 21 de juliol de 1940
---
Notícia
de la condemna d'Alex Burtin publicada en el periòdic ginebrí Il Risveglio
Anarchico del 27 de juliol de 1940
---
Alex
Burtin de tornada del «Tour de France» (1951)
---
Alex
Burtin (1952)
---
Portada
de Dans la roue. Mes Tours de France et ma méthode (1953)
---
Alex
Burtin enmig d'Hugo Koblet i de Ferdi Kübler, ciclistes de l'equip nacional
suís
---
Alex
Burtin (dreta) amb l'equip suís al «Tour de France» (1960)
---
Alex
Burtin (dreta) amb l'actor Bouvril en la presentació del film Les cracks
(Ginebra, 1968)
---
Alex
Burtin (quart per l'esquerra) a la tribuna del Consell Municipal de Ginebra
---
Necrològica
d'Alex Burtin apareguda en el diari de Friburg La Liberté del 8 de juny
de 1984
---
---