---
Victorio
Castán Guillén (1912-1983)
El 26 de març de
1912 neix a Villanueva del Gállego (Saragossa, Aragó, Espanya)
l'anarcosindicalista i resistent antifeixista Victorio Castán Guillén –a vegades
el seu nom citat erròniament com Victorino o Victoriano–, conegut
com Reyes. Sos pares es deien Maximiano Castán i Victoria Guillén. Obrer
pintor de professió, en 1933 ja militava en la Confederació Nacional del
Treball (CNT) de Saragossa. Quan esclatà la guerra civil, s'integrà com a
voluntari en la «Columna Carod-Ferrer» a la zona de Bujaraloz (Saragossa,
Aragó, Espanya). Després s'encarregà d'un grup de miners d'Utrillas (Terol, Aragó,
Espanya) que constituïren el «Batalló Castán», que reprengué diverses
poblacions de la zona a l'exèrcit rebel. Després de la militarització de les milícies,
fou comandant de la 118 Brigada Mixta de l'Exèrcit Popular de la II República
espanyola, formada a partir del nucli del «Batalló Castán», el comissari de la
qual va ser Satrunino Carod Lerín. Aquesta brigada, considerada com a una unitat
de xoc gràcies a la seva organització i a la seva capacitat ofensiva, participà
en juny de 1937 des de Fuendetodos (Saragossa, Aragó, Espanya) en un atac sobre
Osca (Aragó, Espanya) i en la represa de les poblacions saragossanes de
Belchite i de Sillero, abans de l'ocupació de Terol. El 6 d'octubre de 1937 aquesta
brigada va rebre l'ordre de retirar-se de Belchiche per anar a Casp i ell va
ser nomenat responsable de la 25 Divisió («Divisió Luis Jubert») i del XVIII
Cos de l'Exèrcit amb el grau de tinent coronel. L'abril de 1938, amb aquesta
graduació, va ser nomenat responsable de la 66 Divisió, juntament amb Francisco
Bravo Quesada. Amb el triomf franquista, va veure presoner de les tropes feixistes
i internat al camp de concentració d'Albatera. Cap el maig de 1939 aconseguí,
amb Saturnino Carod Lerín i Sebastián Vicente Esteban, evadir-se gràcies al
suport del Comitè Nacional clandestí de la CNT encapçalat per Esteve Pallarols
Xirgu. Després d'un temps a Saragossa, passà, amb sa companya, Pilar Huertas
Murtienes, i son fill, a França, gràcies a la xarxa de passatge muntada per
Francisco Ponzán Vidal («Xarxa Ponzán»). Cap el març de 1940 va ser internat al
camp de concentració de Vernet, d'on el 15 de maig de 1940 va ser posat en
llibertat –o evadit segons altres fonts– per integrar-se en els serveis de la
gendarmeria de Foix (País de Foix, Occitània). A partir de setembre de 1940 entrà
a formar part dels Serveis d'Investigació de la Defensa Nacional. Col·laborà,
sota el nom de Reyes, en la «Xarxa Ponzán» en el marc de la resistència
antinazi, participant en accions de contraespionatge francès gaullista (Grup SR
de «Papa Noël», comandat per Naura), sempre en estret contacte amb Francisco
Ponzán Vidal. Durant la nit de l'11 al 12 d'abril de 1941 des d'Andorra arribà
a Barcelona (Catalunya) a peu i després a Madrid (Espanya), on establí
contactes i muntà una xarxa; a Saragossa mantingué contactes amb Joaquín Sin
Oto. Sembla que va ser en aquest moment que va lliurar als companys d'Osca la
suma de 8.000 pessetes. El 18 de desembre de 1941 retornà, amb Ausencio
Montañés López, a França. Durant aquest viatge, van ser detinguts a la
Península Saturnio Carod Lerín (El Cuco) i Vicente Moriones Belzunegui (José
Luis Márquez Boya), i en un informe dirigit a Ponzán, Castan acusà Eliseu
Melis Díaz de ser el responsable d'aquestes detencions. L'abril de 1942 efectuà
un nou viatge a la Península i reorganitzà el grup de Madrid, creant un punt de
suport a Pamplona (Navarra) i establint contactes amb el nou Comitè Regional
d'Aragó de la CNT. A principis de juny d'aquell any retornà a França. En dues
ocasions pogué fugí de la Gestapo i gràcies a ell un important agent alemany va
poder ser capturat, fet pel qual, després de la derrota del nazisme, va ser
condecorat amb la Creu de Guerra amb Estrela de Bronze. Després de la II Guerra
Mundial, rebutjà els oferiments del govern provisional de la República espanyola
d'entrar al seu servei i fins i tot refusà rebre la prima que li pertocava
després de la desmobilització, tornant a la seva condició de simple obrer
pintor de la construcció. Entre l'1 i el 12 de maig de 1945, en el I Congrés
del Moviment Llibertari Espanyol (MLE) en l'exili celebrat a París, es va
nomenat una Comissió Fiscalitzadora, formada per quatre membres (Ángel Aransáez,
V. Gutiérrez, Josep Teixidor i Antonio Zamorano), encarregada de la
investigació de certes activitats (resistència, col·laboració amb els serveis
secrets aliats, etc.) i sobre els bens confederals que tenien alguns companys
durant la II Guerra Mundial; ell va ser interrogat el 16 d'agost d'aquell any,
però els treballs i conclusions d'aquesta comissió mai no van ser divulgats. Finalment,
després de diversos problemes i malentesos per la seva possible relació amb els
serveis policíacs francesos, per evitar comprometre l'organització, deixà la
militància de la CNT. Dies després de la mort de sa companya Pilar Huertas Murtienes
a conseqüència d'una llarga malaltia causada per un greu accident d'automòbil,
el 5 de maig de 1983 Victorio Castán Guillén es va suïcidar d'un tret a la
templa al seu domicili de Baiona (Lapurdi, País Basc).
---
Victorio
Castán Guillén, cap de la 118 Brigada Mixta (1938)
---
Quarter General de l'Exèrcit del Centre:
Victorio Castán Guillén és el setè per
l'esquerra; a la seva dreta Antonio Ortiz Ramírez i a la seva esquerra Saturnino
Carod Lerín i el general Sebastián Pozas Perea
---
Victorio
Castán Guillén
---
---