crispel

---

Léopold Crispel (1877-1940)

El 5 d'octubre de 1877 neix a Vilanuèva d'Agen (Aquitània, Occitània) l'antimilitarista i sindicalista revolucionari llibertari, i després comunista, Léopold Crispel. Era fill de Firmin Crispel, boter, i de Marie Glady. Amb 15 anys, ja es guanyava la vida treballant com son pare, de boter, a Bordeus (Aquitània, Occitània). En els anys noranta va ser una dels animadors de la Borsa del Treball de Bordeus i va organitzar un servei mèdic i d'informació sobre assegurances. A principis de segle vivia al número 7 del carrer Lombard de Bordeus. En 1907 era membre de la Magistratura del Treball de Bordeus. El 13 de març de 1909 es casà a Bordeus amb Angèle Biquerie i aleshores vivia amb sa mare –son pare es trobava «absent sense notícies»– al número 4 del Quai Bacalan de Bordeus. En 1910 era el responsable del Comitè de Defensa Social (CDS) a Bordeus. El 13 de febrer de 1910 va ser un dels oradors en un míting de protesta contra l'execució de Francesc Ferrer i Guàrdia. Membre de la Confederació General del Treball (CGT), en 1911 era secretari adjunt de la Borsa del Treball de Bordeus. Aquesta mateix any la policia el tenia inscrit, com a «sindicalista revolucionari» i membre del grup de propaganda antimilitarista anarquista «Études Sociales», en el «Carnet B». El 7 de gener de 1911, en una reunió d'«Études Sociales» celebrada al bar Dubois, reivindicà el sabotatge a les fàbriques i el sabotatge dins l'exèrcit. En aquesta època intentà crear, amb companys francesos i espanyols, un grup intersindical d'agitació a favor d'Émile Rousset, que durant la tardor prengué el nom de «Ni Dios ni Patria». El 13 de novembre de 1911 prengué la paraula en un acte del grup «Ni Dios ni Patria» per protestar contra la repressió espanyola. El 12 de gener de 1912 presidí una reunió en protesta contra la condemna de Rousset. El 23 març de 1912 parlà en una reunió en suport de Rousset celebrada a la Sala Saint-Paul de Bordeus on demanà la supressió dels consell de guerra i de les companyies militars disciplinàries (Biribi). El 28 de setembre de 1912 va ser un dels oradors en una reunió, celebrada a la Sala Athénée de Bordeus, en ocasió de la sortida dels reclutes i contra els consells de guerra i les colònies penitenciàries militars, on participaren tres-centes persones. Segons un informe policíac, entre l'1 i el 3 d'octubre de 1912 hauria rebut cartells i pamflets antimilitaristes de «La Jeunesse Anarchiste». El 9 de novembre de 1912 va fer una conferència als boters a la Sala Philanthropique de Bordeus. El 16 de desembre de 1912 participà en una reunió contra la guerra celebrada al Casino des Lilas, al barri de Caudéran de Bordeus. El 28 de març de 1913 parlà en un míting del CDS contra el rearmament. El 6 d'abril de 1913 participà en una reunió del CDS, celebrada a la Sala Alhambra, contra la «Llei dels tres anys», que instaurava un servei militar de tres anys amb la finalitat de preparar l'Exèrcit francès per una guerra amb Alemanya. Presentà la dimissió a la secretaria adjunta quan Joseph Mourgues, secretari general de la Borsa del Treball, va fer aprovar una ordre del dia on es preconitzava una tàctica sindical que excloïa la violència. El 6 de juny de 1913 el seu domicili va ser escorcollat per la policia sense cap resultat. En 1913, quan André Dumercq n'era secretari, en va fer de tresorer i conseller jurídic de la Unió de Sindicats Obrers de Bordeus i de la Gironda. Entre agost de 1914 i març de 1919 va estar mobilitzat. Després de la Gran Guerra, continuà participant activament en la lluita sindical i política i s'adherí a la Secció Francesa de l'Internacional Comunista (PC-SFIC) i a la Confederació General del Treball Unitària (CGTU), fet pel qual va ser durament criticat a les pàgines de Le Libertaire. En el X Congrés de la Federació de Boteria, celebrat entre el 15 i el 17 d'agost de 1919 a Montpeller (Llenguadoc, Occitània), va ser nomenat per unanimitat ponent de la Comissió de Control i criticà durament la col·laboració durant la guerra de certs membres del buró confederal amb el govern. El 6 de juny de 1920 el seu domicili va ser escorcollat sense cap resultat. Entre el 23 i el 26 de setembre de 1920 va ser delegat al XI Congrés de la Federació de Boteria celebrat a París (França). El desembre de 1921, quan la renovació del Buró de la Unió Departamental de la CGT, tots els elegits van ser de la tendència majoritària, però ell, membre de la tendència minoritària, va ser triat com a membre de la Comissió de Control. Amb altres companys (Constant, Georges Gaye,, Lecouve, etc.), s'integrà en la Internacional Sindical Roja (ISR). En 1925, com a secretari de la Federació Obrera Unitària de Boters, reivindicà la unió en un únic sindicat dels boters i dels obrers de cellers. En el congrés de la Unió Departamental de la CGT, celebrat el 2 de maig de 1926, va ser nomenat membre de la Comissió Executiva. El 29 de juliol de 1927 participà en un míting celebrat a la Sala Athénée de Bordeus en suport dels militants anarquistes italoamericans Bartolomeo Vanzetti i Nicola Sacco. En 1928 era membre de la Comissió Executiva de la Unió Local i de la Unió Regional de la CGTU. Com a administrador delegat de la societat «L'Entraide», presentà un informe sobre cooperatives en la reunió del Comitè General de la XIII Unió Regional celebrat el 24 de juliol de 1927 i en el III Congrés de la Unió Local celebrat el 17 de juny de 1928. Sembla que és el mateix Crispel que en 1930 era membre de la cèl·lula comunista de Bergerac (Aquitània, Occitània) i gerent de la cooperativa «Le Réveil Social». Membre de la «Cèl·lula Bacalan», segons la policia, el febrer de 1931 abandonà Bordeus. Es presentà com a candidat comunista a les eleccions municipals del 5 de maig de 1935. Publicà una història del sindicat dels boters en el número del 8 d'abril de 1939 del diari parisenc Le Peuple. Léopold Crispel va morir el gener de 1940 i va ser enterrat el 9 de gener de 1940 a Talença (Gascunya, Aquitània, Occitània).

---