---
Giuseppe
De Luisi (1887-1961)
El 25 d'agost de
1887 neix a San Martino Buon Albergo (Vèneto, Itàlia) l'anarquista expropiador
Giuseppe De Luisi, conegut com Gigi. Sos
pares es deien Stefano De Luisi i Palma Poggiani. De jove s'acostà al pensament
llibertari i es guanyà la vida treballant de ferroviari. A principis de segle, formà
part, amb altres companys (Giovanni Domaschi, Domenico Maitlasso, Ubaldo
Tacconi, etc.), del Grup Llibertari de Verona (Vèneto, Itàlia). A partir de
1915 va ser vigilat per la policia per les seves activitats contra la Gran
Guerra. En aquests anys formà part de la Cambra del Treball i mantingué
correspondència amb el periòdic Guerra di
Classe. Per la seva militància el juny de 1915 va ser traslladat al dipòsit
de locomotores de La Spezia (Ligúria, Itàlia) i el juny de 1916 de bell nou a
Verona. Després de la guerra va ser acomiadat dels ferrocarrils per motius
polítics i s'instal·là a Torí (Piemont, Itàlia), on participà activament en el
moviment llibertari. En 1920, arran d'un escorcoll realitzat al seu domicili,
realitzat com a conseqüència d'uns tiroteigs que van tenir lloc entre
anarquistes i forces de l'ordre duran la manifestació del Primer de Maig, que
provocaren tres morts i nombrosos ferits entre els manifestants, va ser
detingut; jutjat, va ser condemnat a un any i sis mesos de presó per «tinença
d'armes». Després de nou mesos de tancament, aconseguí fugir de la Presó Nova de
Torí i passà a la clandestinitat, dedicant-se a l'expropiació. Va fer diversos
robatoris al Piemont i a Ligúria, alguns juntament amb l'anarquista
il·legalista Sante Pollastro, i fent servir, a vegades, un automòbil, cosa poc
freqüent a l'època. En 1921, amb Luigi De Ambrosi i Raffaele Milesi, atracà
l'empleat que portava els salaris dels ferroviaris a prop de Serravalle Scrivia
(Piemont, Itàlia), portant-se 135.000 lires. Aquell mateix any, en una topada
amb uns policies al Caffè Reale de l'avinguda Regina Margherita de Torí, quan
es trobava amb sa companya Caterina Piolatto i Raffaele Milesi, en ferí greument
un, però Milesi resultà mort. En 1922 va ser detingut, amb altres companys (Micele
Carabba, Desiderio Dello Sbarba, Giuseppe Ferrero i Giovanni Truffo), en un
parany policíac quan anava amb cotxe per la carretera de Grugliasco a
Moncalieri (Piemont, Itàlia); als cinc anarquistes se'ls va confiscar 15 bombes,
cinc revòlvers, quatre carregadors i 100 cartutxos, i la policia sospità que el
grup anarquista planejava atemptar contra la vida del rei Víctor Manuel III
d'Itàlia que havia de passar per aquella carretera aquell mateix dia. Jutjat en
diversos judicis, va ser condemnat a penes de mes de cinquanta anys de presó,
que purgà a diverses presons, entre elles les toscanes de la fortalesa de
Volterra i el Manicomi Criminal de Montelupo Fiorentino, i l'illa de Pianosa. Durant
l'època feixista rebé, malgrat les dificultats, el suport dels companys i
mantingué correspondència amb destacats anarquistes (Nicola Di Domenico, Ugo
Fedeli, etc.) i grups llibertaris d'arreu del món (L'Adunata dei Refrattari, etc.). L'abril de 1945, quan es trobava reclòs
a la presó de Saluzzo (Piemont, Itàlia), va ser alliberat, juntament amb els
anarquistes Ersilio Belloni i Attilio Parodi, per un escamot de partisans i
s'integrà en el grup, lluitant contra el nazifeixisme fins el final de la
guerra. Durant la postguerra treballà de mecànic i reprengué els contactes amb
el moviment anarquista. Com a membre de la Federació Comunista Llibertària
Vèneta (FCLV) assistí al Congrés Nacional de la Federació Anarquista Italiana (FAI),
que se celebrà entre el 15 i el 19 de setembre de 1945 a Carrara (Toscana,
Itàlia). El 22 de gener de 1950 va ser detingut a prop de l'ambaixada espanyola
a Roma amb una maleta que contenia explosius; la presència d'uns infants jugant
als jardins de davant la seu diplomàtica li van impedir materialitzar l'acte de
protesta contra el franquisme. Jutjat per aquest fet, va ser condemnat a sis
anys de presó, pena que va ser rebaixada en l'apel·lació a quatre anys i 10
mesos. En 1954 va ser posat en llibertat vigilada. En 1955 col·laborà en L'Adunata dei Refrattari. En total va
passar més de 25 anys a les presons italianes. Giuseppe De Luisi va morir el 28
de desembre de 1961 a Torí (Piemont, Itàlia).
---
Giuseppe
De Luisi
---
Foto
antropomètrica de Giuseppe De Luisi
---
---