---
Gil Devillard (1924-2016)
El 13 de febrer de 1924 neix al XV Districte de París (França) el militant comunista llibertari, i després trotskista, i anarcosindicalista Gilbert Henri Louis Devillard, conegut com Gil Devillard i Cédar. Sos pares es deien Robert Fernand Devillard, empleat d'assegurances, i Gilberte Marie Alexandrine Vallière, modista. El gener de 1946 va ser desmobilitzat d'una unitat de les Forces Franceses Lliures (FFL) del general Philippe Leclerc de la Resistència, on havia conegut anarquistes espanyols. Entrà a treballar en una companyia d'assegurances («La Préservatrice») del IX Districte de París, però només aguantà quatre mesos. En «La Préservatrice» conegué una companya que el va introduir en el moviment dels Albergues de Joventut, en el qual participà activament. En el Planning Familiar aprengué tècniques abortives, clandestines aleshores, i practicà més d'una trentena d'avortaments amb caràcter militant i desinteressat. L'abril de 1946 entrà a treballar d'obrer ajustador a la cadena de muntatge de motors de la fàbrica Renault de Boulogne-Billancourt (Illa de França, França), on simpatitzà amb el Partit Comunista Francès (PCF), fins que setmanes després, fou testimoni de l'agressió per part de militants estalinistes a dues militants trotskistes que venien La Lutte de Classe a l'entrada del metro, i es va veure obligat a defensar violentament les noies, fet que el desconcertà força. Comentant la feta amb son oncle, exmilitant de la Confederació General del Treball Unitària (CGTU), aquest li va lliurar el seu primer exemplar de Le Libertaire i acabà adherint-se al Grup Anarquista dels V i VI Districtes de París de la Federació Anarquista (FA), on militaven destacats membres (Giliane Berneri, Jean-Max Claris, Léo Émery, Georg Glaser, Serge Ninn, André Prudhommeaux, Jean Sauvy, etc.), i que després prengué el nom de «Sacco et Vanzetti». Fundà, en el Departament Núm. 49 (Muntatge de Motors), el Sindicat de Fàbrica de Renault de la Confederació Nacional del Treball (CNT). El març de 1947, gràcies a les reunions comunes entre el «Grup Barta» de la Unió Comunista (UC), el trotskista Partit Comunista Internacionalista (PCI) i la CNT, plantejaren la reivindicació de l'augment de 10 francs en el salari de base, origen de la vaga històrica francesa que va acabar excloent el PCF del Govern. L'abril de 1947, quant les aturades de feina començaren, fou membre del Comitè de Vaga i el Departament Núm. 49, molt influenciat per la CNT, va ser dels últims a reprendre la feina. El juny de 1947 abandonà la fàbrica per a fer una formació professional a Ivry-sur-Seine (Illa de França, França). Va ser contractat per Air France a l'aeroport d'Orly i a la Societat Nacional de Construccions Aeronàutiques del Nord (SNCAN) a Sartrouville (Illa de França, França), i el gener de 1949 retornà a la fàbrica Renault, al Departament Núm. 12 (Planxisteria). Durant la seva absència, la secció de CNT desaparegué i només restaren afiliats individuals sense activitat. El 23 d'abril de 1949 es casà al XIV Districte de París amb Berthe Manasc, de qui es va divorciar el 16 d'octubre de 1987. En 1950 participà en la creació de l'Organisation Pensée Bataille (OPB, Organització Pensament Batalla), fracció comunista llibertària «plataformista» dins de la Federació Anarquista, encapçalada per Georges Fontenis, i crítica amb la FA, a la qual acusava d'«immobilista». En aquesta època, amb altres companys de la FA de Boulogne-Billancourt (André Nédélec, René Thieblemont, etc.) i refugiats espanyols, creà un grup anarquista de fàbrica, el «Grup Makhno», que publicà el butlletí La Libertaire Renault. El juliol de 1952, molt crític amb la FA, presentà la seva dimissió i, de la mà de Pierre Bois, exmilitant de l'UC que havia conegut en 1947 en el Comitè de Vaga, es decantà pel trotskisme. Ambdós publicaren en 1953 set números del butlletí Le Travailleur Émancipé i en 1954 ambdós també participaren en el periòdic Tribune Ouvrière, dels membres de «Socialisme ou Barbarie» Raymond Hirzel (Gaspard), Jacques Gautrat i Daniel Mothé. En 1956, arran de desacords en la línia política de Tribune Ouvrière, abandonà amb Pierre Bois el periòdic i ambdós participaren en la creació del nou butlletí Voix Ouvrière, germen d'una futura organització del mateix nom. Va ser membre de la direcció de «Voix Ouvrière» (VO), on va actuar sota el pseudònim Cédar, també participaren Robert Barcia (Hardy) i Pierre Bois. A partir de mitjans de 1952 treballà en el Departament Núm. 37 (Utillatge-Carrosseria) i va ser l'únic militant de VO. Amb un acord polític amb la tendència de Pierre Lambert del PCI, va difondre Voix Ouvrière amb Georges Van Bever, militant del PCI del Departament Núm. 37, però aquest acord no reeixí i VO deixà d'actuar amb els lambertistes. En 1960 s'afilià a la Confederació General del Treball (CGT), però pel seu trotskisme en va ser exclòs quatre anys més tard per «fraccionarisme». En 1967 dirigí una vaga en el Departament Núm. 37, vaga després de la qual va ser destinant, amb una cinquantena de companys, en un servei tècnic, menys procliu a la subversió. Amb desacords amb Robert Barcia, que cada vegada tenia més pes en VO, setmanes abans de l'esclat del «Maig de 1968», abandonà VO, que després esdevingué «Lutte Ouvrière» (LO, Lluita Obrera). Entre 1968 i 1982, data de la seva jubilació, milità en la secció de Renault de la Confederació Francesa Democràtica del Treball (CFDT). A principis de segle freqüentà l'Associació d'Antics Treballadors de l'Île Seguin (ATRIS). El juny de 2002 explicà els seus records de fàbrica en la revista La Lettre de Val de Seine Vert. A finals de 2006 la revista d'història social Gavroche publicà una llarga entrevista seva sobre la seva trajectòria militant. En el dècada dels deu es va retirar a Avon, on va viure els seus darrers anys. Gil Devillard va morir el 20 d'octubre de 2016 a la Residència de la Tercera Edad «Eleusis» d'Avon (Illa de França, França).
---
Assemblea general de vaguistes a la
plaça Nationale, davant de la fàbrica de Boulogne-Billancourt (28 d'abril de
1947. Gil Devillard a l'esquerra de la foto.
---
Gil Devillard en un detall de
l'anterior fotografia
---
Gil Devillard, al centre de la foto,
amb els companys dels Albergues de Joventut, en la manifestació del Primer de
Maig (París, 1947)
---
Gil Devillard en un detall de
l'anterior fotografia
---
Gil Devillard
---
Gil Devillard (24 de juny de 2006)
---
---