---
Alfonso
Domínguez Navasal (1906)
El 6 de maig de 1906
neix a Siresa (Osca, Aragó, Espanya) l'anarcosindicalista Alfonso Domínguez
Navasal –el segon llinatge també citat Navasol–, que va fer servir el
pseudònim Máximo Sirio. Carrabiner de professió, milità en la Confederació
Nacional del Treball (CNT). En 1935 col·laborà en Solidaritat Obrera. El
març de 1936 s'afilià al Sindicat d'Arts Gràfiques de la CNT de Barcelona
(Catalunya). Quan el cop militar feixista de juliol de 1936, es presentà
voluntari com a milicià en la «Columna Ortiz». L'agost de 1936 assistí, com a
un dels responsables de la «Columna Ortiz», a l'assemblea de milicians celebrat
al cinema Goya d'Híjar (Terol, Aragó, Espanya). Fins al 28 d'agost de 1936 fou
delegat del sector d'Azaila (Terol, Aragó, Espanya), moment en el qual passà al
Consell d'Obrers i Soldats. El gener de 1937 era membre de la Secció de
Periodistes del Sindicat de Professions Liberals de la CNT de Barcelona. En
aquesta època, sota el pseudònim Máximo Sirio, col·laborà en Fructidor
i en Nuevo Aragón. Fins a febrer de 1937, presidí els Comitès de
Carrabiners i posteriorment, fins a desembre d'aquell any, fou comissari de
Sanitat de la 25 Divisió de l'Exèrcit Popular de la II República espanyola.
Fins a maig de 1938, fou membre de la Secció de Coordinació del Comitè Regional
de la CNT. Després de passar per l'Estat Major de la 25 Divisió, durant la
primavera de 1938 tenia el grau de tinent d'Infanteria de la Secció
d'Intel·ligència de l'Estat Major de la 24 Divisió, ambdues divisions comandades
per Antonio Ortiz Ramírez, i també era Comissari Sanitari d'aquesta darrera. El
5 de juliol de 1938, amb altres companys (Joaquín Ascaso Budría, Valeriano
Gordo Pulido, Emilio Máñez Zaragoza, Ramon Negre Bas, Antonio Ortiz Ramírez,
Jacinto Santaflorentina López de Oñate i
Martín Terrer Andrés), passà a França, pel coll de Boet, a prop d'Andorra,
fugint de la repressió estalinista, però diversos sectors confederals van
qualificar aquesta acció de deserció, traïció i derrotisme. Tots aquests
militants van ser interrogats pel II Buró de la Prefectura de Foix (País de
Foix, Occitània) i després a Baiona (Lapurdi, País Basc), i se'ls va assignar
la residència a diversos indrets mentre el govern republicà espanyol demanava
les seves extradicions. Finalment se li va assignar la residència a Rodés
(Roergue, Guiena, Occitània). Aconseguí emigrar a Llatinoamèrica i en 1943
residia a Panamà (Panamà) i col·laborava en el periòdic Unidad. En 1944
publicà a Bogotà (Colòmbia), on residia, el llibre Hacia la libertad y la
luz. Establert a Mèxic, en 1947 militava en el grup anarquista «Salvochea»
de la Regional Andalusa i era membre de l'«Agrupació de CNT», favorable a les tesis
«col·laboracionistes» de l'Interior. Desconeixem la data i el lloc de la seva
defunció.
---
Alfonso
Domínguez Navasal
---
El
grup que fugí a França el 5 de juliol de 1938. De dalt a baix i d'esquerra a
dreta: Valeriano Gordo Pulido, Martín Terrer Andrés, Emilio Máñez Zaragoza,
Salvador Vicente Pino, Alfonso Domínguez Navasal, Joaquín Ascaso Budría,
Jacinto Santaflorentina López de Oñate i Antonio Ortiz Ramírez
---
---