---

Christian Fabre (1951-2023)

El 22 de maig de 1951 neix al XV Districte de París (França) l'enginyer, professor de química i militant anarquista Christian Yves Fernand Fabre, que va fer servir el pseudònim Sébastien Leclos. Fill d'una família burgesa originària de Nantes (Bro Naoded, Bretanya), sos pares es deien Lucien Jean Joseph Fabre i Jeannine Marie Fernande Gagne. Estudià a centres catòlics d'aquesta ciutat i posteriorment a Rennes (Bro Roazhon, Bretanya), on descobrí el pensament llibertari. A finals dels anys seixanta passà a París per estudiar enginyeria química i durant un temps milità en la Federació Anarquista (FA) abans d'integrar-se en el grup editor de la revista parisenca Informations et Correspondance Ouvrières (1960-1973), de Pierre Blachier, i de la revista consellista Échanges et Mouvement (1975), d'Henri Simon. També mantingué contactes amb la revista Survivre et Vivre, d'Alexandre Grothendieck. En 1976 es casà amb Evelyne Madeleine Leflon, amb qui tingué tres infants. Entre 1977 i 1979 va fer el servei militar com a professor de ciències físiques a Oujda (L'Oriental, Marroc). En 1979 s'establí a Lilla (Nord-Pas-de-Calais, França), on formà part del grup «Commune Libre», que reagrupava diverses tendències de l'anarquisme local. També col·laborà en el periòdic llibertari de la regió del Nord-Picardia L'Aminoir, de Claude Vignier. A principis de 1980 fou responsable de la llibreria i impremta de «Commune Libre et Espace Social» (CLES, Comuna Lliure i Espai Social), promoguda per destacats llibertaris (Michel Cornille, C. Dunois, Jean L. Verhaege, Claude Vigner, etc.) i col·laborà en el seu butlletí intern Commune Libre (1980-1982). A principis dels anys vuitanta participà en les lluites antinuclears, especialment en la lluita contra la central nuclear de Chooz (Xampanya-Ardenes, França), i en les mobilitzacions antimilitaristes i antifeixistes. En aquesta època, el seu suport, ben igual que el d'altres intel·lectuals (Noam Chomsky, Gabrile Cohn-Bendit, etc.), en nom de la llibertat d'expressió, al negacionisme de la Xoà de Robert Faurisson i de Pierre Guillaume, li van portar nombroses crítiques, fet pel qual va escriure un llibre en la seva defensa («Débats avec qualques camarades Lillois») que resta inèdit. Entre 1986 i 1989 va ser professor de física i química al Lycée Français de San Francisco (Califòrnia, EUA), on contactà amb diversos militants anarquistes, entre ells Pierre Lanneret (Camille), antic membre del grup trotskista «International Socialism» (IS, Socialisme Internacional) i fundador en 1976 de grup llibertari «A World to Win» de San Francisco. En 1995, de bell nou a França, durant la vaga contra la reforma de les pensions, participà activament en el Comitè d'Enllaç Usuaris-Vaguistes, que reagrupava sindicalistes i llibertaris. Durant el moviment dels Gilets Jaunes (Armilles Grogues) de desembre de 2018, va ser un dels principals promotors del periòdic de Lilla Gilet Jeune - Colère Noire. Arran de participar en el moviment de 2023 contra la reforma de les pensions, es qualificà de «comunista llibertari» per mor de les crítiques d'alguns llibertaris i d'algunes organitzacions anarquistes. Christian Fabre va ser trobat mort el 10 de juny de 2023 al seu domicili de Lilla (Nord-Pas-de-Calais, França) i va ser incinerat set dies després al crematori de Wattrelos (Nord-Pas-de-Calais, França). Deixà inèdits diversos textos, entre ells «La crítique du travail». El seu arxiu referent a l'anarquisme va ser dipositat al Centre Internacional de Recerques sobre l'Anarquisme (CIRA) de Marsella (Provença, Occitània) i els documents concernents al feixisme i al negacionisme al Centre de Recherche sur l'Alternative Sociale (CRAS, Centre de Recerca sobre l'Alternativa Social) de Tolosa (Llenguadoc, Occitània).

---

Christian Fabre

---

Christian Fabre i sa companya Evelyne Leflon

---

---