---
Carlos-Peregrín
Otero (1930-2024)
El 18 de maig de
1930 neix a Vilanova de Lourenzá (Lugo, Galícia) el lingüista, professor,
escriptor i intel·lectual anarquista Carlos-Peregrín Fernández Otero, més
conegut com Carlos-Peregrín Otero, Carlos Peregrín Otero, Carlos
P. Otero o Carlos Otero. Era fill de Peregrín Fernández Álvarez i de
María Otero Estua, i tingué una germana petita, María Dolores Fernández Otero. Després
d'estudiar el batxillerat a Lugo, marxà cap a Madrid (Espanya), on va fer
estudis de dret, ciències polítiques i econòmiques a la Universitat Central.
Guanyà una plaça de conseller lletrat de Cultura Hispànica al Ministeri d'Afers
Exteriors i exercí de secretari de la Oficina de Cooperació Intel·lectual. En
aquesta època fou membre de la Secretaria Permanent de la Biennal
Hispanoamericana d'Art. Posteriorment obtingué del títol d'«Arts Master» al Northeast
Missouri State Teachers College (actual Truman State University) de Kirksville
(Adair, Missouri, EUA). L'estiu de 1960 presentà la seva tesi doctoral sobre el
poeta, i amic, Luis Cernuda Bidón («La poesia de Luis Cernuda: temes, poemes,
lenguaje»), amb la qual es doctorà en lingüística a la Universitat de Califòrnia
de Berkeley (Alameda, Califòrnia, EUA), incorporant-se a la docència com a
professor de lingüística i literatura espanyola en aquest centre. A Berkeley conegué
el filòsof, lingüista i intel·lectual llibertari Noam Chomsky, el qual traduí
al castellà (Aspectos de la teoria de la sintaxis, Conocimiento y
libertad, Estructuras sintácticas i Sintáctica y semàntica en la gramàtica
generativa) i compilà la seva obra. En 1964 impartí un curs al Centre de
Transformació i Ciència de Madrid. En 1965, quan exercia de professor de lingüística
i literatura espanyola, va ser nomenat director adjunt del Centre d'Estudis de
Berkeley a Madrid, càrrec que exercí dos anys. En 1965 es casà amb Carmen
García. Els seus estudis segueixen la línia d'anàlisi de Noam Chosmky, Morris
Halle i James W. Harris. A més de la seva docència i investigació en el camp
lingüístic i de crítica literària, conreà el periodisme (El Progreso, etc.).
Defensà la teoria segons la qual el gallec representaria un estat sintàctic anterior
al castellà i que ambdós idiomes es diferencien molt poc. Per la seva obra,
tingué problemes amb la censura franquista. Va ser nomenat professor emèrit de
la Universitat de Berkeley. Entre el 8 i el 16 de desembre de 1979 assistí al V
Congrés de la Confederació Nacional del Treball (CNT) a Madrid i en la seva
setmana cultural va fer la conferència «Anarquismo y trilateralismo». El gener
de 1983 va fer una conferència en les jornades culturals del VI Congrés de la
CNT celebrat a Barcelona (Catalunya). En 1996 es publicà el llibre en homenatge
Evolution and Revolution in Linguistic Theory. Studies in Honor of Carlos P.
Otero. Trobem textos seus en diferents publicacions periòdiques, com ara Adarga,
La Caña Gris, Central, CNT, Le Combat Syndicaliste,
Cuadernos Hispanoamericanos, Cuadernos de Ruedo Ibérico, Estudios,
Grial, Ínsula, Luzes de Galiza, Papeles de Son Armadans,
Solidaridad Obrera, Verba, etc. Entre les seves obres podem
destacar Introducción a la lingüística transformacional (retrospectiva
de una confluencia) (1970, 1977 i 1989), Evolución y revolución en
romance. Mínima introducción a la fonología (1971), Letras I (1972),
Evolución y revolución en romance II. Mínima introducción a la diacronía
(1976), Conceptos y términos de lo utópico: mesianismo, quijotismo,
anarquismo (1981), Historia y crítica de la literatura española (1984,
amb altres), La revolución de Chomsky. Ciencia y sociedad (1984), Porque
nunca se sabe (1985, amb altres), Lógica y lenguaje (1989, amb
altres), Noam Chomsky. Critical Assessments (1994, editor), Del
franquismo a la posmodernidad. Cultura española (1975-1990) (1995, amb
altres), Homenaje a Félix Monge. Estudios de lingüística hispànica (1995,
amb altres), Gramática descriptiva de la llengua española (1999, amb altres),
Entre la realidad y el deseo, Luis Cernuda (1902-1963) (2002, amb
altres), 100 años de Luis Cernuda (2005, amb altres), Sobre la
democracia y educación. Escritos sobre ciencia y antropología del entorno
cultural (2005), Andolin gogoan. Essays in honour of professor Eguzkitza
(2006, amb altres). Carlos-Peregrín Otero va morir el 25 d'abril de 2024 a
Seattle (King, Washington, EUA). Un carrer de Vilanova de Lourenzà porta el seu
nom.
---
Carlos-Peregrín
Fernández Otero
---
Carlos-Peregrín
Otero
---
Carlos-Peregrín
Otero (dreta) amb Luis Cernuda a la Universitat de Califòrnia (Los Angeles,
agost de 1960)
---
Carlos-Peregrín
Otero fotografiat per José María Martín (Madrid, 1979)
---
---