---
Aldo
Fiamberti (1900-?)
El 6 d'octubre de
1900 neix a Arcola (Ligúria, Itàlia) l'anarquista i lluitador antifeixista Aldo
Fiamberti, que va fer servir diversos pseudònims (Carlo Polenta, Carlo
Podestà, Daniele Pierotti). Era fill de Ferdinando Fiamberti, cap
tècnic de l'Arsenal Marítim de La Spezia (Ligúria, Itàlia), i d'Albina Rolla.
Es guanyà la vida treballant en diverses feines (conductor d'automòbil,
mariner, etc.). Membre dels grups de combats contra els escamots feixistes,
l'11 de juny de 1922 va ser condemnat a 10 dies de detenció per «crits
sediciosos». Aquell mateix any, després d'haver-se enfrontat durament a grups
feixistes i sota la sospita d'haver llençat bombes contra ells, passà a França.
S'establí a Marsella (Provença, Occitània), on va romandre fins a finals de
1927, moment en el qual es traslladà a Oliolas (Provença, Occitània), on
continuà amb la propaganda llibertària i contra el règim de Benito Mussolini.
El 13 de setembre de 1928 va ser inscrit en el registre de la policia de
fronteres amb ordre de detenció. Posteriorment es decretà la seva expulsió de
França. En 1934 restà, sota nom fals (Carlos Podesta), 10 mesos a Tolosa
(Llenguadoc, Occitània) treballant de manobre i freqüentant els cercles i
companys llibertaris (Giuseppe Pasotti, Ernesto Tamburini, etc.), tot vivint al
domicili de l'anarquista Alphonse Tricheaux, al número 6 del carrer Hirondelle.
L'agost de 1936 va ser detingut a Cervera de la Marenda (Rosselló, Catalunya
Nord), juntament amb Sergio Sabbatini, quan volien creuar els Pirineus; jutjat,
va ser condemnat a final de mes a sis mesos de presó pel Tribunal de Perpinyà
(Rosselló, Catalunya Nord) per «incompliment del decret d'expulsió» i «agitació
política» –Sabbattini va ser condemnat per la mateixa raó. Un cop lliure, marxà
cap a Barcelona (Catalunya), on s'enrolà en la «Secció Italiana» de la «Columna
Ascaso», majoritàriament anarquista, i després en la 153 Brigada Mixta de
l'Exèrcit Popular de la II República espanyola, participant en diversos combats
al front d'Aragó (Tardienta, Almudèver, El Carrascal de Huesca). El 30 d'agost
de 1937 retornà a França per Portbou i el 8 de setembre arribà a París, on va
ser acollit al domicili de la família de la seva companya, l'obrera fabril
Marthe Blanchon (Marthe Flamine), al número 38 del carrer Claude-Velfaux.
El 2 d'octubre de 1937 va ser detingut com a sospitós d'implicació en un
atemptat amb dinamita contra les oficines de la Confederació General de la
Patronal Francesa (CGPF), al carrer Presbourg del barri parisenc de l'Étoile, esdevingut
l'11 de setembre anterior; declarà la seva innocència, rebutjant els càrrecs i
negant-se a declarar sense un advocat. Comptà amb el suport de diverses organitzacions,
com ara Federació Anarquista (FA), Le Libertaire, el Comitè de Dret
d'Asil de la Confederació General del Treball (CGT) o la Lliga dels Drets de
l'Home. Després d'uns mesos de detenció a la presó parisenca de La Santé, i
demostrant-se que l'atemptat era obra d'un escamot feixista, el seu cas va ser
sobresegut i va ser posat en llibertat, però novament va ser detingut per «incompliment
del decret d'expulsió» i condemnat l'1 de desembre de 1937 pel XIV Tribunal
Correccional a sis mesos de presó. Posat en llibertat condicional el 18 de gener
de 1938, va romandre a París amb Tintino Persio Rasi i Spartado Rolla i
posteriorment s'establí a Niça (País Niçard, Occitània) sota diversos
pseudònims (Carlo Polenta, Carlo Podestà, Daniele Pierotti).
Cap a mitjans de 1938, demanà asil polític a Mèxic amb l'aval de l'anarcosindicalista
Unió Sindical Italiana (USI), que demanà a la Confederació de Treballadors de
Mèxic (CTM) l'ajut per a la seva entrada al país i la d'altres companys
anarquistes (Renano Chiappini, Giuseppe Pasotti, Ezio Taddei, etc.) que havien
lluitat en la Revolució espanyola. No obstant aquestes gestions, l'asil polític
va ser denegat i va restar a Tolosa de Llenguadoc, on en 1940 encara hi romania.
En aquesta època, el seu nom va ser inscrit en un llistat d'«anarquistes
perillosos», juntament amb altres companys (Umberto Ceccotti, Raniero Cecili, Enea
Del Papa, Pietro Fantazzini, Roberto Stanchi, etc.), enviada per les autoritats
feixistes italianes a la policia nazi d'ocupació. A partir d'aquí es va perdre
el seu rastre. Desconeixem la data i el lloc de la seva defunció. El seu nom
apareix en una placa instal·lada en 2014 a Arcola dedicada als voluntaris d'aquesta
població que lluitaren en la guerra d'Espanya.
---
Notícia
de la detenció d'Aldo Fiamberti apareguda en el periòdic parisenc Le
Libertaire de l'11 de setembre de 1936
---
Foto
policíaca d'Aldo Fiamberti (1937)
---
Interrogatori
d'Aldo Fiamberti per la policia judicial (octubre de 1937)
---
Aldo
Fiamberti en un detall de l'anterior fotografia
---
Notícia
de la detenció d'Aldo Fiamberti publicada en el diari parisenc Le Jour
del 3 d'octubre de 1937
---
Notícia
de la detenció d'Aldo Fiamberti apareguda en el diari de Santiago de Xile La
Nación del 3 d'octubre de 1937
---
Notícia
de la condemna d'Aldo Fiamberti publicada en el diari parisenc L'Humanité
de 2 de desembre de 1937
---
Notícia
de l'alliberament d'Aldo Fiamberti apareguda en el diari algerí L'Écho
d'Alger del 21 de gener de 1938
---
Fitxa
de busca i cerca d'Aldo Fiamberti (1939)
---
Placa
d'Arcola als voluntaris antifeixistes de la guerra d'Espanya
---
---