---
María García Sanchís (1881-1936)
El 24 d'agost de 1881 neix a l'Olleria (Vall d'Albaida,
País Valencià) l'anarquista, espiritista i miliciana María García Sanchís. Cap
el 1900 emigrà a Barcelona (Catalunya). Es guanyava la vida treballant de teixidora
al seu domicili, al número 25 del carrer Gustavo Adolfo Bécquer del barri de
Can Rull de Sabadell (Vallès Occidental, Catalunya). Tingué una educació
autodidacta, fruit de les seves nombroses lectures. Amb conviccions espirituals,
formà part del moviment espiritista. A Barcelona es casà amb Agustí Alonso
Castells, també anarquista, que es dedicava al comerç de gèneres de punt,
tingué dos infants, Floreal Alonso García i Aroma, que morí amb vuit anys; amb
sa família vivia Josefa Villa Paniagua, vídua, espiritista i esperantista, també
integrada en el negoci familiar. Bona oradora, durant la campanya de les
eleccions municipals de 1934, participà el 10 de gener en un míting femení
celebrat al Teatre Principal de Sabadell, on participaren Maria Dolors Bargalló
Serra, Rita Enrich Argemí, Aurora Farràs Pagès, Fidela Renom Soler, Francesca Vergès
Escofet i Gavina Viana Viana. Quan el cop militar feixista de juliol de 1936
s'allistà a les Milícies Femenines Antifeixistes (MFA), adscrites al Partit
Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), dirigides per la seva amiga del Gavina
Dolores Viana Viana. Després d'un curt entrenament al Camp de la Bota de
Barcelona, amb altres companyes milicianes del Batalló Femení de Catalunya (BFC), el qual dirigí, s'integrà
en la columna comandada per Antonio Calero, enquadrada en l'expedició de l'Exèrcit
Popular de la II República espanyola comandada pel capità Alberto Bayo Giroud,
i el 16 d'agost de 1936 marxà des del port de Barcelona com a infermera cap a
la reconquesta de Mallorca, a mans dels feixistes. Després
de vint dies de lluita, va ser capturada juntament amb quatre companyes infermeres
(«Les Cinc de Mallorca») per les tropes franquistes. Un cop torturades, María García
Sanchís i les seves quatre companyes van ser afusellades el 5 de setembre de
1936 a Manacor (Mallorca, Illes Balears) i llançades en una fossa comuna. Son
fill Floreal Alonso García, que també va participar en la fracassada reconquesta
de Mallorca, va morir posteriorment al front i son marit Agustí Alonso
Castells acabà suïcidant-se a finals dels anys cinquanta. En 2018 s'estrenà el
documental Milicianes, de Tània Balló Colell i Jaume Miró Adrover, que,
després d'una intensa investigació, retornà la identitat de quatre de «Les Cinc
de Mallorca». El 27 de març de 2022 l'Ajuntament de Sabadell col·locà una stolperstein a la porta del seu
domicili, a l'actual número 62 del carrer Gustavo Adolfo Bécquer de la ciutat.
---
María García Sanchís
---
Retrat de les famílies Espejo Villa i
Alonso García. D'esquerra a dreta: Josefa Villa Paniagua, Rafela Espejo Villa,
Floreal Alonso García, Agustí Alonso Castells, Aroma Alonso García i María
García Sanchís (Barcelona, ca. 1925)
---
María García Sanchís, al centre davant el
cartell, amb membres de les Milícies Femenines
---
María García Sanchís en un detall de
l'anterior fotografia
---
María García Sanchís, com a cap del
Batalló Femení de Catalunya (Barcelona, 16 d'agost de 1936).
Foto d'Edith Bone
---
«Les Cinc de Mallorca»: D'esquerra a
dreta: ?, Teresa Bellera Cemelli, Daria Buxadó Adroher, Mercè Buxadó Adroher i María
García Sanchís (Escola Graduada de Manacor, 4 de setembre de 1936)
---
Stolperstein de María García Sanchís
---
L'stolperstein col·locat (Sabadell,
27 de març de 2022)
---
---