---
Raymond
Gardebled (1909-2007)
El
24 de març de
1909 neix a Rosario (Santa Fe, Argentina) el resistent antifeixista
llibertari,
i després comunista, Raymond Georges Gardebled, conegut com Trompe-la-Mort i Georges.
Era fill del sindicalista i anarquista Émile Louis
Gardebled, que havia estat militar en l'exèrcit colonial
francès a Xina, i de
Marie Eugénie Barras, colorista de l'empresa
cinematogràfica «Pathé», i
tingué dues
germanes (Germaine i Marcelle). Nascut a l'Argentina, on sos pares
havien
emigrat en 1907 i explotaren una petita propietat, retornà a
França amb sa
família en 1911 i s'instal·là a
París. Després de fer els estudis primaris a
l'escola pública del carrer Haies del XX Districte, a partir
de l'1 de març de
1922 dedicà a la quincalleria i durant el seu oci
practicà la marxa esportiva
de manera seriosa, ja que era l'esport més barat.
Antimilitarista i pacifista,
en 1930 va ser cridat a files i destinat a Metz (Lorena,
França), però, després
de nombroses sancions, va aconseguir amb estratagemes ser llicenciat un
mes després.
Quan les manifestacions en suport als militants anarquistes
italoamericans Nicola
Sacco i Bartolomeo Vanzetti i les activitats dels moviments feixistes
del
moment, el decantaren per la lluita política. El gener de
1937, en plena guerra
civil espanyola, arribà a Barcelona (Catalunya) amb la
intenció d'integrar-se
en una unitat miliciana per lluitar contra el feixisme.
Després de diverses
desavinences amb l'anarquista Fernand Fortin, aleshores cosecretari de
la
Secció Francesa del Comitè Anarquista
Internacional, encarregada de la gestió
dels combatents voluntaris francesos, va fer que no
s'integrés en una centúria
francesa i s'enrolà en l'anarcosindicalista
«Columna Ascaso», formada sobretot
per italians, i el 10 de gener de 1937 marxà cap al front
d'Osca. Fou voluntari
en «missions suïcides»
–d'aquí li ve el malnom de Trompe-la-Mort–
en el grup anomenat «Metralladora Suïssa»,
participant en diverses batalles (Santa Quiteria, El Carrascal, etc.).
Quan la
militarització de les milícies decidí
abandonar el front. El 14 de febrer de
1937 assistí a Toló (Provença,
Occitània) a l'assemblea de la Federació
Anarquista Provençal, on va presentar la ponència
sobre la formació d'una
Federació Anarquista Internacional. Posteriorment va ser
destinat a una caserna
militar a Barcelona, on participà en les «Fets de
Maig de 1937». Després d'això
restà a Barcelona treballant d'obrer en la
construcció. El 3 de juliol de 1937
va ser repatriat, amb altres milicians, amb el vaixell Iméréthie
II des del port de Barcelona cap a Marsella
(Provença,
Occitània). Durant la seva estada al front
redactà un diari que posteriorment
va se publicat en part; també va fer un gran nombre de
fotografies, moltes de
les quals conservà. Després d'una breu estada a
Toló, on la policia buscava
milicians antifeixistes i desertors, s'instal·là
a París. El 14 de novembre de
1938 es casà a Neuilly-sur-Seine (Illa de França,
França) amb la jueva polonesa
refugiada sense papers i en perill d'expulsió Gitla Leszcz (Gisèle Gardebled) i el juliol
de 1940
nasqué son primer fill Gilbert Gardebled. Durant
l'Ocupació, participà en actes
de sabotatge a la fàbrica on treballava. El 29 de gener de
1943 va ser requerit
per al Servei de Treball Obligatori (STO) i va ser destinat com a
electricista a
una fàbrica de submarins alemanys a Bremen (Baixa
Saxònia, Alemanya), on
participà en actes de sabotatge i de resistència.
Després d'un permís que
obtingué el 2 de juliol d'aquell any, decidí no
tornar a Alemanya. A partir d'aquella
època va fer costat el Partit Comunista. S'amagà
amb sa família refugiada al
departament d'Eure i Loir i treballà com a obrer
agrícola. S'integrà, sota el
nom de Georges, en la
Resistència enquadrat
en els Francs-tireurs Partisans (FTP, Franctiradors Partisans). Amb
l'experiència
obtinguda a Espanya, obtingué el grau de sotstinent de les
Forces Franceses de
l'Interior (FFI) i l'agost de 1944 participà en
l'alliberament de Chartres
(Centre, França) i després va ser destinat al
front de l'Atlàntic. El 18
d'abril de 1945 va ser greument ferit als combats de La Pointe de
Grave, al
Medoc. Després d'una llarga convalescència i
nombroses condecoracions, el 30 de
juny de 1946 va ser desmobilitzat i es va instal·lar amb sa
família a París,
participant activament en les associacions d'antics combatents del seu
districte i en l'Associació Republicana d'Antics Combatents
(ARAC), de la qual
va ser tresorer de la seva mutualitat. En aquesta anys
treballà de xofer per a
empreses i particulars fins a la seva jubilació en 1969. En
1946 nasqué son
segon fill, Serge Gardebled. En 1946 es va divorciar de Gitla Leszcz i
en 1995
es casà amb Claudine Marie Kerrec. Redactà les
seves memòries a son net Rémi
Gardebled, que van ser publicades en 2005 sota el títol Trompe-la-Mort. Raymond Gardebled va
morir el 4 de maig de 2007 a
l'Hospital Tenon del XX Districte de París
(França). En 2012 Ivan Jablonka va
publicar Histoire des grands-parents que
je n'ai pas eus. Une enquête, on s'expliquen
detalls de la seva vida.
---
Raymond
Gardebled
---
Raymond
Gardebled amb altres companys al
front
d'Osca (Casa Blanca, febrer de 1937)
---
Raymond
Gardebled
---
---