---
Auguste
Garnéry (1865-1935)
El 3 de juliol de 1865
neix a Roche (Roche-et-Raucourt, Franc Comtat, França) el militant anarquista, sindicalista
revolucionari i antimilitarista Auguste-Célestin Garnéry, conegut sota el pseudònim
Garno. Sos pares es deien Nicolas Garnéry, conreador, i Joséphine Mauclair.
Obrer de la indústria joiera, en 1901 va ser delegat dels joiers en el congrés de
constitució de la Federació de la Joieria de la Confederació General del Treball
(CGT), de la qual serà secretari. A partir de 1904 va assistir a totes els congressos
estatals: delegat dels joiers en el XIV Congrés (VIII de la CGT) de Bourges el setembre
de 1904; representant de la Federació de Joieria-Orfebreria en el XV Congrés i Conferència
de les Borses del Treball a Amiens entre el 8 i el 16 d'octubre de 1906, on va signar
la declaració dels drets sindicals dels treballadors coneguda com «Carta d'Amiens»;
delegat de diversos sindicats de joiers als congressos XVI (Marsella, octubre de
1908) i XVII (Tolosa, octubre de 1910) de la CGT; etc. El 30 de maig de 1905 va
ser detingut a l'avinguda del Bois-de-Boulogne i denunciat per «possessió d'arma
prohibida» i «ultratge als agents» després d'haver cridat i xiulat en passar el
seguici del rei d'Espanya, de visita a París; jutjat el juny d'aquell any per aquest
fet, va ser condemnat a dos mesos de presó. Va ser nombroses vegades condemnat per
fets de propaganda i el desembre de 1905 es ve veure implicat en el procés contra
els dirigents de l'Associació Internacional Antimilitarista (AIA) per l'afer del
«Cartell Roig» –crida antimilitarista als joves conscrits–, pel qual va ser condemnat
a 15 mesos de presó i a 100 francs de multa, mentre que Georges Yvetot, secretari
de l'AIA, va ser condemnat a tres anys de presó i a 100 francs de multa. Durant
la tardor de 1907, amb altres companys (Maurice Delesalle, Bled, Ferdinand Castagne,
René de Marmande, Merheim), formà part de la direcció del grup «Liberté d'Opinion»,
creat a començament de 1906, per ajudar financerament els detinguts polítics i ses
famílies. En 1908 va reemplaçar Yvetot, que havia estat detingut l'1 d'agost d'aquell
any, en la secretaria de la Federació de les Borses de Treball. Es va retirar a
Saclas i cap a finals de 1909 va intentar criar porcs, però va ser un fracàs; després,
amb un nebot, organitzà una granja de conills, pollastres i ànneres. La idea va
prospera i esdevingué una empresa força moderna. Abans i durant la Gran Guerra s'encarregava
de les compres de la cooperativa parisenca «La Belleviloise» al mercat de les Halles
de París. Durant la Gran Guerra es mostrà contrari a la «Unió Sagrada» i durant
la primavera de 1916 va ser un dels signants del «Manifest per la Pau», que s'oposà
al «Manifest dels Setze». Durant els anys vint se li va relacionar amb un projecte
d'atemptar contra el rei d'Espanya Alfons XIII. En aquesta època Victor Griffuelhes
s'hi anà a viure a la seva granja. Company de Pierre Monatte, va participar en 1925
en el llançament de la revista La Révolution Prolétarienne, fidel als principis
sindicalistes revolucionaris i anarcosindicalistes de la Carta d'Amiens. L'agost
de 1925 es declarà partidari de reconstruir la unitat sindical perduda. Sa
companya fou Renée Louise Bercé. Auguste
Garnéry va morir el 21 d'abril de 1935 al seu domicili del llogaret de Graviers
(Saclas, Illa de França, França) i va ser enterrat al cementiri d'aquesta localitat.
---
Auguste
Garnéry (1909)
---
Detall
de l'anterior fotografia
---
Necrològica
d'Auguste Garnéry apareguda en el diari parisenc Le Populaire del
16 d'abril de 1935
---
---