---
Georgi Goguelia
(1878-1924)
El 6 de setembre de
1878 neix a Ozurgeti (Gúria, Geòrgia, Imperi Rus; actualment Geòrgia)
l'anarquista i anarcosindicalista Giorgi Ilitx Gogelia, conegut de diferents
maneres (Georgi Goguelia, Georges Goguélia, K. Gogelia, Victor Gogeliani,
K. Iliahvili Orgueiani, K. I. Illiashvili, Komando Gogelia, etc.) i que va fer servir nombrosos pseudònims (Bâton, Iliatswilli, Orgueiani,
etc.). Fill d'una família benestant, en 1897, després de fer estudis al Seminari
Teològic de Kutaissi (Imerètia, Geòrgia, Imperi Rus; actualment Geòrgia),
emigrà a França, on estudià agronomia a Lió (Arpitània). Després es traslladà a
Suïssa, on el 18 de març de 1899 es diplomà a l'Escola Cantonal d'Agricultura
de Lausana (Vaud, Suïssa). El 5 d'abril de 1901 participà en una manifestació
d'estudiants russos a Ginebra (Ginebra, Suïssa) durant la qual enderrocaren
l'escut tsarista col·locat a la façana del consolat rus, el qual va ser
trepitjat pels congregats i després llançat al riu Roine, causant un gran
escàndol en la premsa local. En aquesta època vivia al número 12 del carrer
Grand Bureau de Ginebra. L'octubre de 1903 es graduà en ciències físiques i
naturals a la Universitat de Ginebra. En 1903 fundà a Ginebra el grup
anarquista «Khleb i Volia» (Pa i Llibertat), que publicà, entre agost de 1903 i
novembre de 1905, 24 números dels periòdic mensual Khleb i Volia, ajudat per sa companya, Lydia Ikonnikova,
llicenciada en medicina en 1901 a Lausana (Vaud, Suïssa), i Maria Korn (Goldsmith). Algunes còpies d'aquesta
publicació, impresa pel tipògraf anarquista Émile Held, al número 49 del carrer
Carouge de Ginebra, van ser distribuïts clandestinament per Polònia i Ucraïna pel
grup anarquista «Borba» (La Lluita) de Białystok (Podlàquia, Imperi rus; actual
Polònia), que comptava una dotzena de membre i que copiava a mà articles i
textos que s'escampaven fins a Odessa i els Urals. El grup «Khleb i Volia»
també publicà fullets de Mikhail Bakunin i Piotr Kropotkin, a més de
traduccions al rus de textos de destacats anarquistes (Jean Grave, Errico
Malatesta, Élisée Reclus, Varlam Cherkezishvili, etc.). Amb Luigi Bertoni i altres,
en 1903 participà en la campanya de protesta per la detenció del revolucionari Vladimir
Burtsev. L'abril de 1904 assistí a una reunió del Partit dels Socialistes de
Geòrgia, on hi havia un nombrós grup d'anarcocomunistes, i el desembre d'aquell
any, com a representant del grup «Khleb i Volia», fou present en una reunió de
grups anarquistes celebrada a Londres (Anglaterra). En 1905 publicà un text seu
en forma de fullet sobre els «Màrtirs de Chicago». Tenint com a model la
Confederació General del Treball (CGT) francesa, «Khleb i Volia» reivindicà el
sindicalisme revolucionari i la creació a l'Imperi Rus de sindicats i borses
del treball. La policia de ginebrina el tenia controlat com a «cap del Partit polític
georgià». Quan esclatà la Revolució Russa de 1905 marxà clandestinament cap a
Geòrgia i després d'un temps retornà a Europa. En 1912 s'ocupà d'un número
especial pel setantè aniversari de Piotr Kropotkin. Poc abans de l'esclat de la
Gran Guerra, vivia amb sa companya Lydia Ikonnikova a París (França), al número 44 del carrer Boulangers,
i militava en el Grup Anarquista Comunista Rus, que comptava amb una
cinquantena de membres. En aquesta època col·laborava en el periòdic
anarcosindicalista rus Golos Truda,
que s'editava des de 1911 als EUA i al Canadà. En 1914 fou un dels oradors,
juntament amb altres (Sébastien Faure, Maria Korn, Nicolas Rogadaeff, Georges
Yvetot i Zabrezhnev), d'un míting commemoratiu del centenari del naixement de
Mikhail Bakunin. Quan esclata la Gran Guerra, va ser detingut, ben igual que
una desena d'anarquistes estrangers, i expulsat de França. En 1916 era membre
del Grup Anarquista Comunista de Ginebra i condemnà els signataris del
«Manifest dels Setze» qualificant-los d'«anarcopatriotes». Amb Iuda Grossman (Roshchin) publicà el periòdic dels grups
anarcocomunistes de Zuric (Zuric, Suïssa) i l'únic número del periòdic ginebrí Put'k
Svobode (maig de 1917). Quan
esclatà la Revolució Russa retornà al Caucas i a Sant Petersburg, on continuà
defensant les idees anarcosindicalistes. En 1918 col·laborà en Golos
Anartkhista. L'agost de 1920, en una carta enviada per Lydia Ikonnikova a
l'anarquista Luigi Bertoni, notificava que estava invàlid. Malalt de
tuberculosi des de feia temps, Georgi Goguelia va morir el 21 de
desembre de 1924 en un hospital psiquiàtric de Tbilissi (República Socialista
Soviètica de Geòrgia, URSS; actualment Geòrgia) i va ser enterrat al Panteó de
Dibude del cementiri d'aquesta població, dedicat a personatges il·lustres.
---
Foto
antropomètrica de Georgi Gogelia (7 de juliol de 1914)
---
Necrològica
de Georgi Gogelia apareguda en el periòdic ginebrí Le Réveil Communiste-Anarchiste del 17 de gener de 1925
[CIRA-Lausana]
---
---