--- Suzanne
Gouillardon (1930-2021) El 14 de març de 1930
neix a Chasteladon (Alvèrnia, Occitània) la mestra anarquista i sindicalista Suzanne
Gouillardon, també coneguda com Suzanne Morain, pel llinatge de son
company. Era filla de Lucien Claude Gouillardon, agent d'assegurances, i de
Jean Antoinette Viallard, mestra. En 1951 es graduà de mestra a l'Escola Normal
i exercí per primera vegada a Imphy (Borgonya, França), on es va afiliar al Syndicat
National des Instituteurs (SNI, Sindicat Nacional d'Ensenyants), dins de la
tendència partidària de l'«École Émancipée» (EE, Escola Emancipada) de caire
sindicalista revolucionària. En 1955, quan esclatà la guerra d'Algèria, s'integrà
en la Federació Comunista Llibertària (FCL) de París (França), dedicant-s a
vendre el periòdic Le Libertaire
pels cafès algerians parisencs. L'estiu
de 1955 marxà amb un grup de l'FCL cap a Nantes (Bro Naoded,
Bretanya) en una
gira de propaganda durant les vagues insurreccionals. De tornada a la
Borgonya
l'octubre de 1955, participà en activitats clandestines de l'FCL
(transport
d'armes i de fons, llançament de fullets antimilitaristes dins
de la caserna de
Nevers, trasllat d'insubmisos i de refractaris a l'exèrcit
francès, etc.) en
suport dels independentistes algerians. En aquesta època
mantingué
correspondència amb Pierre Morain, militant de l'FCL tancat a la
presó
parisenca de La Santé, i a finals de març de 1956 el
conegué personalment en sortir
de la presó, esdevenint parella amb el temps. El febrer de 1957
va ser present
en la segona detenció del seu company; aleshores embarassada, va
ser també
detinguda, però va ser finalment posada en llibertat
després de l'escorcoll del
seu domicili de Saint-Pierre-le-Moûtier (Borgonya,
França). El 13 de juny de
1957, durant aquesta segona detenció, es casà amb son
company Pierre Louis
Robert Morain, amb qui tingué un nin i una nina. Després
de la dissolució de
l'FCL no participà en cap organització, però el
Partit Comunista Francès (PCF)
li va proposar la secretaria d'una cèl·lula,
càrrec que rebutjà. A finals dels
anys seixanta participà en els Comitès Vietnam de Base
(CVB). L'estiu de 1976,
després de jubilar-se anticipadament de la seva feina de mestra
de l'Educació
Nacional, s'instal·là amb son company al Larzac (Roergue,
Occitània). A partir
de 1983 va ser tresorera de la «Fundació Larzac»,
més tard rebatejada «Larzac-Solidarité».
En els anys vuitanta participa activament en el suport del Front de
Libération Nationale
Kanak et Socialiste (FLNKS, Front d'Alliberament Nacional Canac i
Socialista) i
de la lluita del poble nadiu de Nova Caledònia. En 2000,
després de l'esclat de
la II Intifada, fou responsable de missions civils de solidaritat amb
el poble
palestí. També es va comprometre des del principi en les
lluites del moviment
altermondialista, participant en diverses trobades. En la seva
última època
participà en el moviment ecologista «Faucheurs Volontaires
d'OGM» (Segadors
Voluntaris d'Organismes Genèticament Modificats) i en les
lluites del sindicat agrícola
Confédération Paysanne (CP, Confederació Pagesa).
El seu testimoni va ser
recollit en el documental Une résistance oubliée. Des libertaires dans la
guerre d'Algérie (1954-1957) (2001), de Daniel Goude i Guillaume Lenormant.
Suzanne Gouillardon va morir el 7 de juliol de 2021 al Centre Hospitalari de Millau
(Roergue, Occitània). --- Suzanne
Gouillardon --- Suzanne
Gouillardon i Pierre Morain --- Suzanne
Gouillardon i Pierre Morain en la seva segona excarceració (1957) --- Suzanne
Gouillardon i Pierre Morain en la seva segona excarceració (1957) --- Suzanne
Gouillardon (2000) --- --- |