---
Verenin
Grazia (1898-1972)
El 2 de juny de 1898
neix a Rimini (Emília-Romanya, Itàlia) l'advocat anarquista i anarcosindicalista,
i després socialista i resistent antifeixista, Verenin Grazia, que va fer servir
el pseudònim partisà Montini. Era fill de l'anarquista Vittorio Grazia i
de Rosa Guidi. Seguint les passes de son pare, de ben jovenet entrà a formar
part del moviment llibertari. Segons la fitxa policíaca, en 1913 ja militava
activament i en 1915 esdevingué empleat de la Secretaria de
l'anarcosindicalista Unió Sindical Italiana (USI) de Rimini i posteriorment a
Milà (Llombardia, Itàlia). Quan la Gran Guerra, l'estiu de 1917 va ser cridat a
files i lluità als fronts; en 1919 va ser llicenciat. De bell nou a Rimini, va
ser un dels militants més destacats el moviment anarquista de la seva regió.
Fou un dels fundadors i principals redactors, sota el pseudònim W o Werenin,
del setmanari Sorgiamo!, òrgan de la Unió Anarquista d'Emília-Romanya.
Esdevingué director del Consorci de Cooperatives Agrícoles i de Consum de
Rimini i va ser nomenat secretari nacional de l'USI. En 1920, per la seva activitat
política i sindical, va ser fitxat per la policia. El 4 de juny de 1921 es casà
amb Vanda Casadio, de família llibertària, amb qui tingué tres filles (Fedra,
Poljana i Jordis). Va ser un dels fundadors del Grup Anarquista «Pietro Gori»
dels «Arditi del Popolo» de Rimini. L'octubre de 1922, després de la dissolució
del Consorci de Cooperatives Agrícoles i de Consum pels feixistes, s'instal·là
a Bolonya. El febrer de 1922, per motius poc clars, va ser expulsat del
moviment anarquista de Rimini. A Bolonya treballà durant uns anys a l'Oficina
Regional del Treball i després, fugint de la repressió, passà a París (França).
Retornat després d'un temps, i fitxat per la policia com a «anarquista perillós»,
hagué de treballar en diverses feines a Milà, Parma i Bolonya. Acostat al
moviment socialista a Bolonya, durant la II Guerra Mundial s'afilià al Partit
Socialista Italià (PSI). El 25 d'agost de 1943 participà a Roma en la reunió
per a la reunificació socialista portada a terme entre el PSI i el Moviment
d'Unitat Proletària (MUP), que donà lloc al Partit Socialista Italià d'Unitat
Proletària (PSIUP). Amb l'esclat de la lluita contra el nazisme, va ser designat
pel seu partit per a formar part del Comitato di Liberazione Nazionale (CLN, Comitè
d'Alliberament Nacional) de la regió, del qual esdevingué secretari. Va ser un
dels organitzadors de la Brigada Partisana dels Apenins de Toscana i Romanya. El
setembre de 1944, assumí la coordinació de la Comissió Econòmica davant la
postguerra. El 21 d'abril de 1945 va ser un dels dirigents de la insurrecció
popular i del CLN, assumint-ne la direcció de l'Oficina del Treball. Esdevingué
un dels membres més destacats del PSIUP i a finals de 1945 entrà a formar part
del Consell Nacional en representació del seu partit. En 1946 va ser elegit diputat
a la Cambra Constituent i en 1948 diputat del primer parlament republicà, càrrec
que mantingué fins a 1953. Després de l'excisió socialdemòcrata, va romandre al
PSI i fou partidari de la fusió amb el Partit Comunista Italià (PCI). A partir
de 1949 ocupà durant una dècada el càrrec de secretari de la Lliga Nacional de
Cooperatives (LNC). Entre 1955 i 1956 col·laborà en La Squilla. En 1958
va fer un viatge a Iugoslàvia. En 1963 abandonà el PSI i entrà en el PSIUP i en
1968 aquest partir es fusionà amb el PCI. Greument malalt, Verenin Grazia va
morir el 31 de maig de 1972 a Bolonya (Emília-Romanya, Itàlia). En els anys
noranta es va saber que des de la II Guerra Mundial havia tingut la doble
militància socialista i comunista. Documentació seva es troba dipositada des de
1990 a la Fundació Ivano Barbieri de Bolonya. En 2020 Tito Menzani publicà la
biografia Verenin Grazia. Patriota e cooperatore. Un carrer de Rimini
porta el seu nom.
---
Fitxa
policíaca de Verenin Grazia (1930)
---
El
resistent Verenin Grazia
---
Carnet
de Verenin Grazia de l'Associació Nacional Partisana d'Itàlia (ANPI)
---
Verenin
Grazia
---
El
diputat Verenin Grazia
---
---