---
Emili Guanyabens Jané (1860-1941)
El 31 d’agost de 1860 neix a Barcelona (Catalunya) el tipògraf,
poeta, periodista, traductor i militant lliurepensador, espiritista, catalanista,
sindicalista i anarquista Emili Guanyabens i Jané –el seu primer llinatge també
citat Guanyabéns, Guañabens i Guanyavents. Era fill dels
cosins mataronins Nicolau Guanyabens Clausell i Rosa Jané Guanyavens, i ell es
canvià el primer llinatge un cop adult pel de Guanyavents. Es guanyava
la vida treballant de tipògraf i formà part de l'anarquista Societat Tipogràfica,
juntament amb altres destacats intel·lectuals (Eudald Canibell Masbernat, Cels
Gomis Mestres, Josep Lluís Pellicer, etc.). L'octubre de 1880 participà en el I
Congrés Catalanista. Membre de l'Associació Internacional dels Treballadors
(AIT), en 1881 prengué part en el congrés constitutiu de la bakuninista
Federació Regional del Treball d'Espanya (FRTE), celebrat al Teatre Circ de
Barcelona. Formà part de la junta directiva de l'Ateneu Obrer de Barcelona. En
1881 col·laborà en el Diari Català i Lo Velògraf. A mitjan 1882
formà part del grup sindicalista anarcocol·lectivista que s’escindí de la
Societat Tipogràfica per fundar «La Solidària». En aquesta època fou membre del
cercle lliurepensador «La Luz» i col·laborà
en el seu òrgan d'expressió La Luz, del filantrop i lliurepensador
Rossend Arús Arderiu. En aquests anys participà en el moviment espiritista i
teosòfic, assistint a tertúlies d'aquesta temàtica, com ara la del Cafè Pelayo,
i a sessions de mèdiums. En 1885 assistí al I Certamen Socialista, organitzat
pel Centre d'Amics de Reus (Baix Camp, Catalunya). En 1886 començà a col·laborar
en el periòdic anarquista La Tramontana, del qual va ser membre del
consell de redacció fins al 1889. En 1888 col·laborà en La Veu del Centre
Català i en aquest anys va guanyà el premi de poesia «Flor Natural». Entre
1892 i 1893 formà part del grup editor de la revista L’Avenç. A partir
de 1892, arran de l'ona atemptats anarquistes, s'allunya del moviment llibertari.
En 1897 va escriure la lletra de l'himne Els segadors, que guanyà el
concurs de 1899 convocat per la Unió Catalanista, i que va ser musicat per
Francesc Alió Brea. En 1906 assistí a un homenatge al dramaturg Henrik Ibsen.
En 1914 col·laborà en el llibre col·lectiu d'homenatge al pintor Santiago
Rusiñol Prats Jardins d'Espanya. Com a poeta de la Renaixença i del
modernisme literari català, va estar influenciat pel simbolisme i pels
parnassians francesos, tot seguint l'estil de Joan Maragall Gorina, publicant
els seus poemes en L'Avenç i participant en els Jocs Florals. Alguns
dels seus cants i himnes (La bandera, Cant del poeta, Crit a
la pàtria, El nostre cant, Primavera eterna, etc.) van ser
musicats i interpretats pel moviment orfeonista. Com a corrector de proves treballà
a les impremtes de L'Avenç i de «La Academia» i posteriorment va ser revisor
general de l'Institut d'Estudis Catalans, on va ser un dels principals
col·laboradors de Pompeu Fabra Poch i s'encarregà de l'edició actualitzada de
les obres completes d'Ignasi Iglésias Pujadas i de Narcís oller de Moragas. A
més de les publicacions citades, col·laborà en moltes altres, com ara Catalònia,
Germanor, Joventut, Pèl i Ploma, La Revista, etc.
Entre els seus poemaris podem destacar Alades (1897), Voliaines
(1903) i Trasplantades. Poesies franceses contemporànies (1910,
traduccions). Vidu de Dolors Gendrau Porta, es casà amb Francisca Gendrau
Pernal, germanastra de l'anterior, vídua amb tres fills, i no va tenir descendència
amb cap de les dues dones. Emili Guanyabens Jané va morir el 27 de juny de 1941
al seu domicili, al número 139 del carrer Muntaner, de Barcelona (Catalunya),
poc després de ser acomiadat sense cap explicació de l'Institut d'Estudis
Catalans per les autoritats franquistes. En 2019 Joaquim Delclòs Urgell publicà
la biografia Dos poetes per a un himne: Els segadors. Volum I. Emili
Guanyabens.
---
Emili Guanyabens Jané en un retrat
publicat en el setmanari barceloní Lo Teatre Regional del 15 de maig de
1897
---
Emili Guanyabens Jané
---
Emili Guanyabens Jané
---
Emili Guanyabens Jané (ca. 1910)
---
Dibuix d'Emili Guanyabens Jané (1911)
---
---