---
Maurice
Harmel (1884-1944)
El 12 d'agost de
1884 neix a Turena (Llemosí, Occitània) el periodista, sindicalista
revolucionari i resistent antifeixista Louis-Antoine Thomas, conegut com Maurice Harmel. Sos pares es deien Jean
Thomas, terrelloner i sindicalista, i Marguerite Teyssou. Va créixer a Briva la
Galharda (Llemosí, Occitània), on son pare s'havia traslladat per qüestions de
feina i on ell es va treure el batxillerat. Cap el 1904 guanyà una oposició i
treballà de funcionari en Postes, Télégraphs et Téléphones (PTT, Correus,
Telègrafs i Telèfons) a París (França). Entre 1907 i 1914 col·laborà en la
secció sindical de La Guerre Sociale
de Gustave Hervé. També col·laborà en La
Vie Ouvrière. En 1909 participà en les vagues d'empleats de correus i va
ser acomiadat, juntament amb centenars de funcionaris, arran de la segona vaga
que tingué lloc el maig d'aquell any. A partir d'aquell moment es dedicà al
periodisme. En aquesta època publicà els fullets P.-J. Proudhon (1909) i Charles
Fourier (1910). En 1910 publicà en la revista Les Hommes du Jour un retrat crític d'Aguste Keufer, secretari de la
Federació de Treballadors del Llibre. Col·laborà des del primer número, el 27
d'abril de 1911, en el periòdic sindicalista revolucionari La Bataille Syndicaliste, òrgan de la Confederació General del
Treball (CGT), i es relacionà especialment amb el sindicalista llibertari Léon
Jouhaux. Quan esclatà la Gran Guerra s'arrenglerà amb el sector partidari de la
«Unió Sagrada» i més reformista. Mobilitzat en un destacament de sapadors, amb
Jouhaux intentà aconseguir un nou destí. Georges Dumoulin l'atacà violentament
en el fullet Les sindicalistes français
et la guerra per la seva actitud durant la contesa. Va ser el primer
secretari general del Sindicat Nacional de Periodistes de la CGT. El 30
d'octubre de 1916 es casà a Tréguier (Trégor, Bretanya) amb Clotilde Yvonne
Marie Lasbleiz. Entre 1917 i 1919 col·laborà en la revista bimensual sindicalista
La Clairière i, per suggeriment de
Jouhaux, reprengué les idees proudhonianes, publicant en 1918 en aquesta
revista una llarga sèrie d'articles sobre Pierre-Joseph Proudhon. En 1919
col·laborà en el periòdic socialista parisenc La France Libre. Entre 1920 i 1923 col·laborà en L'Atelier, revista dirigida per Jouhaux.
A partir del 4 de gener de 1921 treballà en el diari confederal Le Peuple, dirigit per Francis Million,
on va escriure una gran quantitat dels articles que es publicaren, amb el seu
nom o sota pseudònims, especialment el de Maurice
Harmel,
i, d'aquesta manera, sense ocupar cap funció en l'aparat de la
CGT,
jugà un paper molt important en la política confederal.
Sembla que ser nomenat
delegat per la Federació de Treballadors de l'Estat al
Congrés de la CGT, que
se realitzà entre el 26 i el 29 de juliol de 1927 a París
i també, en nom de la
Federació Postal, en el Congrés confederal parisenc
celebrat entre el 17 i el
20 de setembre de 1929. El 6 de febrer de 1934 entrà, de la
mà de Juhaux, en el
Buró d'Estudis Econòmics, integrat per professors,
sindicalistes, juristes i
intel·lectuals i encarregat de definir les grans línies
d'un «Pla de Renovació Econòmica»,
buró que funcionà fins el setembre de 1935, data en la
qual aquest pla
confederal va ser adoptat en el XXIII Congrés de la CGT celebrat
a París. En
1937 publicà, amb Jean Duret i Léon Jouhaux el llibre La C.G.T. Ce qu'elle est, ce qu'elle veut. A partir del 18 de març
de 1938 sortí el setmanari Messidor,
destinat a superar les divisions internes confederals entre la tendència dels
exunitaristes i la dels exconfederals, hostils a la influència creixent dels
comunistes, i del qual va ser nomenat redactor en cap i pel qual va ser
durament criticat pels sindicalistes revolucionaris que consideraven que aquest
òrgan sindicalista fugia del control confederal. En Messidor es mostrà fermament contrari als règims totalitaris, tot
apel·lat a una unió nacional. En el Congrés de la CGT celebrat el novembre de
1938 a Nantes (Bro Naoded, Bretanya), partidari d'un reforçament de les
relacions francosoviètiques, denuncià l'anticomunisme. Amb André Carrel, s'oposà
als «Acords de Munic», posició que va ser durament criticada pels sindicalistes
revolucionaris i els pacifistes que assenyalaren la seva complaença envers el
règim soviètic. Després de la signatura del «Pacte germanosoviètic», es va
sentir traït i expressà la seva desil·lusió cap el comunisme. En 1939 vivia al
número 37 del camí de Gournay de Villejuif (Illa de França, França). Durant la
II Guerra Mundial participà en la Resistència, publicant articles en Résistance Ouvrière, periòdic fundat
l'agost de 1943 i continuat per Force
Ouvrière, i, amb Jean Teixier, en Libération-Nord.
També va estar al front de sindicats clandestins a la zona nord. El 8 de maig
de 1944 va detingut per la milícia feixista en un cafè al Quai de Valmy de
París quan lliurava articles per a un dels seus periòdics i, després de passar
per la presó parisenca de Fresnes, el 15 d'agost d'aquell any va ser deportat
al camp de concentració de Buchenwald. Maurice Harmel va morir el 19 d'octubre
de 1944 en un comando depenent del camp de concentració de Buchenwald (Weimar,
Turíngia, Alemanya). El 25 de novembre de 1946 se li va concedir la Legió
d'Honor a títol pòstum.
---
Equip
de redactors i d'administradors de La
Bataille Syndicaliste.
A
segona fila: ?, Schmitt, Pierre Dumas i Maurice Harmel.
A
segona fila: Amédée Dunois, Édouard Sené, Eugène Morel i Pierre Monatte
---
Maurice
Harmel en un detall de l'anterior fotografia
---
Louis-Antoine
Thomas (Maurice Harmel)
---
P.-J. Proudhon (1909)
---
---