infantespetronila

---

Petronila Infantes (1911-1991)

El 29 de juny de 1911 neix a La Paz (Bolívia) l'anarcosindicalista i anarcofeminista Petronila Infantes, coneguda com Doña Peta. De petita es traslladà amb sa família a la zona minera d'Eucaliptus (Tomás Barrón, Oruro, Bolívia) i quan tenia 9 anys morí son pare. Es posà a fer feina d'ajudant de cuinera amb sa mare que treballava de cambrera per a una empresa nord-americana que explotava una mina d'or. Amb 16 anys es casà, patí la violència masclista i acabà abandonant el marit; d'aquest matrimoni tingué un infant, José Enrique, i una filla, Alicia Pedraza. En 1932, durant la Guerra del Chaco entre Bolívia i Paraguai, va perdre son marit, el qual va ser donat com a desaparegut fins que es confirmà la mort. Restà tota sola amb sos infants i es quedà sense feina, ja que l'empresa on treballava va tancar. Retornà a La Paz amb sa mare i treballà en cases d'hisendats de cuinera, feina que havia après professionalment a l'Argentina, on son marit viatjava sovint per qüestions de treball. El 31 de juliol de 1935 l'Ajuntament de La Paz prohibí l'ús del tramvia a les cholas (indígenes i mestisses que vesteixen les faldes tradicionals o polleras i barret fort) que comercialitzaven els seus productes o les obreres culinàries que el feien servir per transportar aliments i mercaderies, ja que, segons les autoritats, incomodaven els usuaris amb les seves canastres. Amb altres afectades (Tomasa Chávez, Catalina Mendoza, Rosa Rodríguez Calderón, Susana Rada, Rosa Rodríguez, Natividad Veramendi, etc.) per aquesta mesura discriminatòria de la companyia «Power de Tranvías de la Paz», el 15 d'agost de 1935 fundà el Sindicat de Treballadores Culinàries i Rams Similars (Sindicat de Culinàries), organització anarcosindicalista formada exclusivament per dones. Finalment, la companyia de tramvies hagué d'anul·lar la prohibició per mor de les pressions de l'anomenada «Revolta del Tramvia». Les reivindicacions del Sindicat de Culinàries portà el reconeixement de la professió de cuinera, la jornada laboral de vuit hores, la creació de guarderies gratuïtes per a les mares treballadores i el descans dominical. També el Sindicat de Culinàries creà una biblioteca per a educar les seves militants anarcocholas. Durant la «Revolta del Tramvia» conegué el fuster ebenista anarcosindicalista José Mendoza, secretari general de la Federació Obrera Local (FOL), que esdevingué son segon company i amb qui tingué altres dues filles, encara que mai no es casà amb ell i visqué en «unió lliure», alhora que feia propaganda anarcofeminista (amor lliure, divorci, guarderies, igualtat infants legítims i naturals, etc.). El seu model d'actuació reivindicatiu va ser adoptat per altres sindicats femenins, com ara el Unió Femenina de Floristes, el Sindicat de Bricallaires, el Sindicat de Viatgers a l'Altiplà, el Sindicat de Treballadores de la Vianda, el Sindicat de Fruiteres Minoristes, el Sindicat de Lleteres, etc. Bona oradora, en 1937 va fer la conferència «A mis compañeras proletarias», on exigia la igualtat salarial entre dones i homes i on s'atiava les companyes a lluitar contra les condicions laborals. En 1940, gràcies a la seva gestió, 12 sindicats refundaren en un congrés la Federació Obrera Femenina (FOF), esdevenint la seva secretària general en 1944. Poc després la FOF s'adherí a l'anarcosindicalista FOL. Entre els anys quaranta i cinquanta la FOF arribà a tenir més de setanta sindicats. Per la seva militància llibertària, sindical, antiracista i antipatriarcal, va ser detinguda en diferents ocasions. Exercí la secretaria de la FOF fins 1952, quan esclatà la «Revolució Nacional» a Bolívia, durant la qual la FOL i la resta de sindicats es van veure obligats a integrar-se en la Central Obrera Boliviana (COB), de caràcter hegemònic i patriarcal. Petronila Infantes va morir el 8 d'octubre de 1991 a La Paz (Bolívia). L'actual Federació Nacional de Treballadores de la Llar de Bolívia la considera una de les seves referents. Un carrer de la Paz porta el seu nom.

---