---
Agnès
Inglis (1870-1952)
El 3 de desembre de
1870 neix a Detroit (Wayne, Michigan, EUA) l'arxivera anarquista Angnes Ann Inglis.
Sos pares, escocesos benestants, conservadors i religiosos presbiterians, es
deien Richard Inglis, metge, i Agnes Lambie, i era la més petita de set germans.
Després de fer estudis a la Clay Grammar School i a la Capitol High School de
Detroit, va ser educada a l'Abbot Academy d'Andover (Massachusetts, EUA),
exclusiva acadèmia preparatòria femenina. Son pare morí en 1874 i sa germana de
càncer poc després. Després de la mort de sa mare en 1899, viatjà a l'estranger
i posteriorment estudià història i literatura a la Universitat de Michigan.
Abandonà els estudis abans de graduar-se i va fer de treballadora social a la
Hull House de Chicago (Illinois, EUA), una mena d'institució de reformes
socials que pretenia portar la cultura als estaments més desfavorits de la
societat, a la Franklin Street Settlement House de Detroit, i a la Young
Women's Christian Association (YWCA, Associació Cristiana de Dones Joves) d'Ann
Arbor (Michigan, EUA). Mentre feia feina en aquestes institucions, se n'adonà de
les condicions socials de les persones immigrats als Estats Units, acostant-se
de mica en mica al moviment anarquista. En 1915 va fer amistat amb Emma Goldman
i John Beverley Robinson, i posteriorment amb Alexander Berkman i Judson
Grenell. Organitzà conferències d'Emma Goldman i d'altres anarquistes, a més de
fer costat el sindicat anarcosindicalista Industrial Workers of the World (IWW,
Treballadors Industrials del Món). Amb la incorporació dels EUA a la Gran
Guerra radicalitzà les seves posicions, lliurant-se al moviment llibertari i
destinant una part important dels diners de sa família al suport legal dels
insubmisos al conflicte bèl·lic i dels perseguits polítics, especialment durant
l'anomenat «Temor Roig» (1919-1920), sorgit arran de la Revolució bolxevic. Al
final, sa família li va destinar un subsidi fixe temorosa que «dilapidés» la
fortuna familiar en causes «radicals». Amiga de l'anarquista Joseph Labadie, en
1924 descobrí que el fons arxivístic sobre els moviments radicals que aquest
havia donat en 1911 a la Universitat de Michigan estava completament abandonat
al caos, sense catalogar i past dels lepismes. De manera voluntària i a temps
complet, es dedicar a organitzar i a catalogar de manera acurada i molt
personal aquest fons que passà a ser conegut com «Col·lecció Labadie», un dels arxius
més importants del moviment anarquista del segle XIX. Gràcies al seu impuls i
al de Joseph Labadie, aquests fons es van incrementar unes vint vegades amb les
donacions d'importants anarquistes i radicals, com ara Roger Baldwin, John
Francis Bray, Voltairine de Cleyre, Elizabeth Gurley Flynn o Ralph Chaplin.
També ajuda Henry David en els seus estudis sobre la «Tragèdia de Haymarket» o
James J. Martin en el seu llibre Men Against the State. The Expositors of
Individualist Anarchism in America (1827–1908). Agnes Inglis va morir el 29
de gener de 1952 a Ann Arbor (Washtenaw, Michigan, EUA) –algunes fonts citen el
30 de gener de 1952 a Detroit (Wayne, Michigan, EUA)– i va ser enterrada l'1 de
febrer al cementiri d'Elmwood de Detroit. Deixà inèdites una mena de memòries (Reflections.
Notes for a Book). En 1979 Dione Miles publicà la biografia Agnes Inglis.
Librarian, Activist, Humanitarian.
---
Agnes
Inglis d'infant fotografiada per J. E. Watson (Detroit) [Agnes Inglis Papers.
University of Michigan]
---
Agnes
Inglis a l'Abbot Academy (4 de març de 1891) [Agnes Inglis Papers. University
of Michigan]
---
Agnes
Inglis fotografiada per Clarence O'Dearn (12 de juny de 1921) [Agnes Inglis
Papers. University of Michigan]
---
Agnes
Inglis amb Joseph Labadie i Sophie Labadie a Bubbling Waters (ca. 1927) [Agnes
Inglis Papers. University of Michigan]
---
Agnes
Inglis a la finca The Barn d'Ann Arbor fotografiada per Rex Graham (juliol de
1928) [Agnes Inglis Papers. University of Michigan]
---
Agnes
Inglis amb Arthur Witting a The Barn fotografiada per Rex Graham (juliol de
1928) [Agnes Inglis Papers. University of Michigan]
---
Agnes
Inglis a The Barn fotografiada per Rex Graham (1928) [Agnes Inglis Papers.
University of Michigan]
---
Agnes
Inglis a The Barn (ca. 1928) [Agnes Inglis Papers. University of Michigan]
---
Agnes
Inglis davant The Barn (juliol de 1929) [Agnes Inglis Papers. University of
Michigan]
---
Agnes
Inglis a la Labadie Collection (agost de 1929) [Agnes Inglis Papers. University
of Michigan]
---
Agnes
Inglis a la Labadie Collection (agost de 1929) [Agnes Inglis Papers. University
of Michigan]
---
Agnes
Inglis, Hippolyte Havel i Ben Juden fotografiats per Florencio Browne a The
Barn (10 d'octubre de 1929) [Agnes Inglis Papers. University of Michigan]
---
Agnes
Inglis a The Barn (1 de maig de 1930) [Agnes Inglis Papers. University of
Michigan]
---
Agnes
Inglis amb Sophie Labadie i Joseph Labadie a Bubbling Waters (31 d'agost de
1930) [Agnes Inglis Papers. University of Michigan]
---
D'esquerra
a dreta, davant: Mari-Jo Bendler, Agnes Inglis i Mary K. Bendler; darrera:
Eugene Millin i Joseph Bendler (State Street, An Arbor, estiu de 1940) [Agnes
Inglis Papers. University of Michigan]
---
Agnes
Inglis (26 de juliol de 1950) [Agnes Inglis Papers. University of Michigan]
---
---