--- Jacky
Toublet (1940-2002) El 12 de novembre
de 1940 neix al X Districte de París (França) l'anarquista i anarcosindicalista
Julien Jacques Toublet, més conegut com Jacky Toublet. Sos pares es
deien Julien Gabriel François Toublet (Jean Thersant), joier, corrector
d'impremta i destacat anarcosindicalista, i Denise Émilie Boutiller, joiera. Entre
1954 i 1960 visqué a Fontenay-le-Fleury (Illa de França, França). Després
d'estudiar als instituts Chaptal de París i Hoche de Versailles (Illa de
França, França), amb 17 anys començà cursos de tipografia a l'Escola Éstienne
de París i va ser contractat com a corrector a la impremta Georges-Lang. En
1960 va ser cridat a files i enviat a Algèria durant dos anys, experiència que
el marcà profundament, esdevenint un anticolonialista militant. En retornar
s'instal·là a Saint-Cyr-l'École (Illa de França, França), on visqué amb sa
primera companya fins a 1975, i continuà treballant a la impremta Georges-Lang.
Posteriorment treballà a la Impremta Municipal de París i com a corrector de
premsa en Le Figaro. S'afilià al Sindicat
de Correctors de la Confederació General del Treball (CGT) i entre 1973 i 1975
jugà un paper important en la vaga del periòdic Le Parisien Libéré. A partir de 1966 freqüentà el Cercle de
Sociologia Llibertària (CSL) animat per Roger Hagnauer i Gaston Leval, on va
conèixer René Berthier, que esdevingué un bon amic, i participà en els debats
de La Révolution Prolétarienne. En
1971 fou un dels fundadors de l'Aliança Sindicalista Revolucionària i
Anarcosindicalista (ASRAS) i entre 1971 i 1981 publicà nombrosos articles sense
signar en el seu òrgan d'expressió Solidarité
Ouvrière. En aquesta època va fer estrets contactes solidaris amb militants
sindicalistes de diversos països (Espanya, Polònia, Suècia, etc.), ajudant a
les víctimes de la repressió. Entre 1975 i 1995 fou secretari delegat del
Sindicat de Correctors de la CGT. En 1980 s'instal·là a Bagnolet (Illa de
França, França), amb sa segona companya Jeanne-Marie Laurant, correctora i militant
de la CGT, i amb qui tingué un fill, Marc Toublet. En 1981 formà part de la
Coordinació de Solidaritat de la CGT amb «Solidarnosc», participant en diversos
congressos confederals. Després de la dissolució de l'ASRAS, i d'una curta
experiència en la Coordinació Nacional dels Anarco-Sindicalistes (CNAS), en
1981 creà, amb altres companys, el Grup «Pierre-Besnard», adherit a la Federació
Anarquista (FA). A partir de 1981, també, començà a col·laborar en «Radio Libertaire»,
especialment en el programa Chroniques
syndicales. En els anys posteriors participà en nombrosos congressos federals
de la FA. Sempre va ser un gran defensor de la unitat sindical contra el
sistema capitalista, l'1 de maig de 1988 signà una crida per a manifestar-se
unitàriament contra el Front Nacional (FN) de Jean-Marie Le Pen. A mitjans dels
anys noranta fou membre del comitè de redacció de Le Monde Libertaire, on va escriure regularment. A partir de 1995,
quan la renovació de la Confederació Nacional del Treball Francesa (CNTF), participà
en les activitats del seu Sindicat de Comunicació i s'integrà en el comitè de
redacció de la seva revista teòrica Les
Temps Maudits. També col·labora en la revista Réfractions. A partir de març de 2001 es distancià
de la CNTF arran de ser reprotxat per la seva doble militància en una CGT plena
d'estalinistes. En 2001 fou un dels signataris de la crida del 22 de març a la
unitat del moviment llibertari. El febrer de 2002 s'afilià a Alternativa
Llibertària (AL). Malat durant anys, Jacky Toublet va morir el 14 de juny de
2002 a l'Hospital Avicenne de Bobigny (Illa de França, França). ---
D'esquerra
a dreta: Michel Ravelli, Jacky Toublet, un obrer de Roca i Amado Marcellán en
un míting de suport als treballador de l'empresa Roca (La Mutualité de París,
14 de gener de 1977) --- De dreta a
esquerra: Michel Tepernowski, Jacky Toublet i André Devriend ---
Jacky
Toublet --- --- |