---
Arvid
Järnefelt (1861-1932)
El 16 de novembre de
1861 neix a Pulkovo (Sant Petersburg, Imperi Rus; actualment Rússia) el pintor,
escriptor, dramaturg, jurista, fennomà i anarquista cristià tolstoià Arvid
Järnefelt, que va fer servir els pseudònims Arvi Rauta i Hilja Kahila.
Sos pare, el general i governador, a més d'agrimensor i topògraf, August
Alexander Järnefelt, era fill d'una família de llengua sueca, i sa mare, Elisabeth
Clodt von Jürgensburg, d'una família d'alemanys bàltics luterans molt
interessada en l'art, i la parella tingué nou infants (Kasper, Arvid, Eero, Ellida,
Ellen, Edvard, Aino, Hilja i Sigrid). La seva llar va ser un saló de trobada de
la intel·lectualitat literària i artística del moment. Aficionat a la pintura, en
la dècada del setanta va fer estudis a l'Escola de Dibuix de l'Associació d'Art
Finès i va pertànyer a diversos cercles artístics, destacant en la pintura de paisatges.
En 1880 es va graduar al Liceu Normal d'Helsingfors, aleshores nom oficial d'Hèlsinki.
El 6 de setembre de 1884 es casà a Jyväskylä (Finlàndia Central, Gran Ducat de
Finlàndia, Imperi Rus; actualment Finlàndia) amb Emilia Fredrika Parviainen,
amb qui tingué cinc infants (Eero, Liisa, Anna, Maija i Emmi). Entre 1884 i
1885 va fer estudis de filosofia i ciències naturals a la Universitat de Leipzig.
En 1885 es llicencià en filosofia –s'interessà molt per les obres d'Arthur
Shopenhauer i de Friedrich Nietzsche. Quan feia els estudis universitaris s'implicà
força en la fennomania, moviment polític i cultural al Gran Ducat de Finlàndia que
volia normalitzar l'estatus social de la llengua finesa de llengua minorada a
llengua nacional i cultural al seu país, tot lluitant contra la russificació de
Finlàndia. Entre 1886 i 1888 va fer estudis de filologia amb una beca a la Universitat
de Moscou i en aquests anys envià cròniques sobre la vida russa als diaris
finesos. En 1889 fundà, amb Juhani Aho i Eero Erkko, la revista Päivälehti,
portaveu del nacionalista Perustuslaillis-Suomenmielinen Puolue (PSP, Partit
Fennomà-Constitucional; també conegut com «Partit de la Jove Finlàndia»). En
1890 es diplomà en dret a la Universitat Imperial Alexandre d'Helsingfors i en
1891 entrà com a escrivent al Tribunal d'Apel·lació de Vaasa, a la regió finesa
d'Ostrobòtnia, i representà la família Järnefelt en la Dieta de Finlàndia. A
partir de 1892 llegí obsessivament Lev Tolstoi, autor que el van influir sobre
manera i que implicà el descobriment d'un sentiment religiós peculiar i d'un
pacifisme a ultrança. Aquestes experiències es van palesar en les seves obres Isänmaa
(1893) i Heräämiseni (1894). A partir de 1895 mantingué correspondència amb
Tolstoi, a qui visità en 1899 i 1910 a Iàsnaia Poliana, esdevenint amic íntim i
confident, a més de traduir la seva novel·la Resurrecció, les seves
obres pòstumes i nombrosos articles seus. La influència del pensament tolstoià
van fer que abandonés la seva feina de jurista i esdevingué un artesà i pagès
més (agricultor, ferrer, paleta, sabater, etc.) a la granja «Rantala» de
Virkkala, a la població de Lohja, a la regió finesa d'Uusimaa, que sa mare va
comprar i on va romandre la major part de la resta de sa vida. A Rantala alfabetitzà
els pagesos, organitzant una biblioteca i conferències sobre temes socials, polítics
i culturals, a les quals assistien els habitants de la zona. Gràcies a Tolstoi,
va descobrir el pensament de l'economista Henry George sobre la propietat de la
terra i la reforma agrària, i inspirat per aquest georgisme prengué posició
contra les expulsions el gener de 1907 dels camperols que havien ocupat les
terres de la finca de Laukko, a Vesilahti, a la regió finesa de Pirkanmaa, lloc
que visità, informant dels fets amb articles i un fullet. A més de tot això, traduí
quatre obres d'Henry George. En la dècada dels deu les seves posicions es van
radicalitzar força, amb un pensament clarament anarquista. Desafià les
autoritats i la societat burgesa amb gestos significatius, com ara no batejant sos
infants, negant-se a pagar els impostors, proclamant la igualtat de les esglésies,
reivindicant la reforma agrària, defensant la resistència civil, etc., fets pel
qual va ser multat i empresonat. Quan la Revolució russa s'escampà per
Finlàndia, es va veure implicat, juntament amb l'anarquista i teòsof Jean Boldt
i altres partidaris, en els aldarulls de maig de 1917 a esglésies d'Helsinki.
El maig de 1917, malgrat l'oposició dels capellans, després de fer una convocatòria
en un diari, va fer tres mítings dins tres esglésies d'Helsinki (Kallio,
Nikolai i Johannes), on parlà d'igualtat social i sexual, de pacifisme i de les
seves idees religioses, actes que arreplegaren milers de persones i que van
acabar en disturbis. Les autoritats l'acusaren de violència i la premsa burgesa
acusà els agitadors de canalles i a ell de ser un «degenerat del poble», mentre
que la premsa obrera li va fer costat. Va rebre el suport de l'escriptor Eino
Leino i del compositor Jean Sibelius, casat amb sa germana Aino. En 1917 mateix
es publicà un llibre (Kirkkopuheet) on es recollien els discursos que va
fer a les esglésies. Jutjat per aquests fets, va ser condemnat a presó i en
1919 va ser agraciat per Carl Gustaf Emil Mannerheim, nou regent de la nova
Finlàndia independent, i posat en llibertat. Entre 1922 i 1927 viatjà molt a
l'estranger (Suècia, Alemanya, Regne Unit, França, etc.) i engegà un nou període
creador molt productiu. En 1930 signà, amb altres 31 intel·lectuals europeus de
primera fila (Valentin Boulgakov, John Dewey, Albert Einstein, Sigmund Freud, Toyohiko
Kagawa, Thomas Mann, Romain Rolland, Bertrand Russel, Upton Sinclair,
Rabindranath Tagore, H. G. Wells, Stefan Zweig, ec.), el «Manifest contra el
servei militar i la preparació militar de la joventut». Va ser autor d'una trentena
de novel·les, reculls de relats i assaigs, i nou peces de teatre, on critica
durament el capitalisme, l'església, el latifundi, la judicatura i altres
institucions. Fou membre d'Associació d'Escriptors Finesos i primer president dle
PEN Club de Finlàndia. Va ser guardonat en cinc ocasions (1901, 1905, 1906,
1926 i 1928) amb el Premi Nacional de Literatura finès, entre d'altres
distincions. En 1903 son cunyat Jean Sibelius va crear l'obra musical Kuolema,
op. 44 (La Mort), per acompanyar la seva peça teatral del mateix títol,
considerada com l'obra literària més representativa del simbolisme finès. Quan tenia
seixanta anys, en una carta enviada al seu amic Erkki Vala li digué: «Si algú
us demana quina mena d'home soc, digueu-li que soc un anarquista». Arvid
Järnefelt va morir el 27 de desembre de 1932 a Hèlsinki (Finlàndia) i va ser
enterrat tres dies després a Virkkala (Lohja, Uusimaa, Finlàndia). A Virkkala
una escola i una plaça porten el seu nom.
---
Arvid
Järnefelt pintat per son germà Eero Järnefelt (1888)
---
Arvid
Järnefelt (ca. 1890)
---
Redacció
de Päivälehti (1893).
Drets, d'esquerra a dreta: Kasimir Leino, Reinhold
Roine, Juhani Aho, Arvid Järnefelt i Erkki Reijonen. Asseguts: Santeri Ingman,
E. O. Sjöberg, Eero Erkko i Filip Waren
---
Un número de Päivälehti (15 d'abril de 1904)
Arvid
Järnefelt fotografiat per son fill Eero Järnefelt a la riba del Mar Negre
(Crimea, 1899)
---
Arvid
Järnefelt (ca. 1900)
---
Arvid
Järnefelt dibuixat per son germà Eero Järnefelt (1903)
---
Arvid
Järnefelt (ca. 1906)
---
Lev
Tolstoi fotografiat per son fill Eero Järnefelt a la segona visita de la
família Järnefelt a Iàsnaia Poliana (1910)
---
Rantala
als anys vint
---
La
família Järnefelt al porxo de Rantala als anys vint.
A l'esquerra sa mare Elisabeth
Clodt; al mig assegut Arvid Järnefelt amb son fill Eero Järnefelt al seu
costat; a la dreta sa companya Emmy; i a les escales ses filles Liisa, Emmi i Maija
---
«Manifest contra el servei militar i la preparació militar de la joventut» (1930)
Arvid
Järnefelt
---
Detall
de l'anterior fotografia
---
Segell
finès en commemoració del centenari del seu naixement
---
Monument
a Rantala en commemoració del centenari del seu naixement
---
---