---

Joaquim Juste Redón (1922-2014)

El 7 de novembre de 1922 neix al barri de Mont-Olivet de València (València, País Valencià) l'anarquista i anarcosindicalista Joaquim Juste Redón –també citat Joaquín Juste Redón. Era fill d'un militant d'acció de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI). Milità en les Joventuts Llibertàries i en la Confederació Nacional del Treball (CNT). Entre l'1 i el 10 de maig de 1936 assistí amb son pare al Congrés de Saragossa (Aragó, Espanya) de la CNT. En 1937 va ser alumne de l'«Internat-Escola Durruti» de València, creat per la CNT amb la finalitat de capacitar la joventut llibertària, i posteriorment a l'Institut Obrer de València fins al final de la guerra. En 1939, amb el triomf feixista, restà a la Península, on son pare va ser empresonat. Durant els anys quaranta lluità en la clandestinitat i fou un dels reorganitzadors de les Joventuts Llibertàries, de la qual va ser secretari general a València. En 1949 passà, amb sa companya Josefa Cuesta, embarassada de Quim, i sa filla Josefina, a França. La família va ser internada en un camp d'internament a Perpinyà (Rosselló, Catalunya Nord). Posteriorment va ser destinat per a treballar d'encofrador a Annecy (Savoia, Arpitània) i fou un dels creadors del grup «Mauro Bajatierra» de Lió (Arpitània), integrada en la Regional de la CNT. Més tard emigrà, amb «Passaport Nansen» i amb el suport de la International Refugee Organization (IRO, Organització Internacional dels Refugiats), passant per Brasil i Argentina, a Bolívia, on treballà com a cap tècnic de construcció en una obra civil de l'empresa «Patiño, Rotschil y Aramayo» en un barri d'habitatges de La Paz; posteriorment a Cochabamba (Carcado, Bolívia) regentà una llibreria i papereria; tot això, militant amb grups d'exiliats, a més de mantenir amistat amb destacats llibertaris i sindicalistes (Juan Lechín, Líber Forti, etc.). Amenaçat, en 1953 marxà cap a l'Uruguai, on s'instal·là definitivament. A Montevideo connectà amb el Centre Republicà Espanyol i milità en el «Centro de Almaceneros Minoriestas». Va ser el fundador de la primera cooperativa de magatzemers de caire autogestionària, la primera de l'Uruguai i d'Amèrica Llatina. En els anys seixanta i setanta col·laborà en el Movimiento de Liberación Nacional - Tupamaros (MLN-T, Moviment d'Alliberament Nacional - Tupamaros), guerrilla urbana de l'esquerra radical, i participà en la formació del Front Ampli (FA), partit polític esquerrà on s'integrà l'MLN-T. Va fer diverses visites a Espanya. En els anys vuitanta gestionà, amb Washington Reino Sepe, la Ferreteria Millán. En els seus últims anys presidí l'Associació Comunitat Valenciana de Montevideo i el gener de 1993 llançà el seu òrgan d'expressió El Miquelet. També fou un dels promotors del «Pla Volver» de la Generalitat Valenciana, que facilitava la visita a la seva terra dels valencians residents arreu del món. En 1997 impulsà la I Conferència de Centres Valencians d'Amèrica, que se celebrà a Montevideo. En 2011 el seu testimoni va ser recollit en el llibre de Cristina Escrivá Moscardo El Internado-Escuela Durruti (1937-1939). Joaquim Juste Redón va morir el 8 de juny de 2014 a Montevideo (Uruguai). Sa filla Josefina Juste Cuesta també és militant anarcosindicalista i en 2021 publicà el llibre Josefina Juste. Cinco exilios y una militància, on aporta moltes dades sobre son pare i sa família.

---

Joaquim Juste Redón, alumne de l'«Internat-Escola Durruti» de València

---

Joaquim Juste Redón (València, 2004)

---

Joaquim Juste Redón

---

Necrològica de Joaquim Juste Redón apareguda en el diari valencià Levante del 15 de juliol de 2014

---

Escriu-nos

---