lafranchi

---

Fiorenzo Lafranchi (1957-1995)

El 28 de novembre de 1957 neix a Cadenazzo (Bellinzona, Ticino, Suïssa) l'educador i editor anarquista Fiorenzo Lafranchi, conegut com Fiore Lafranchi –a vegades el llinatge citat erròniament Laffranchi. Era fill de Mario i de Carmen. En els anys setanta treballà d'educador a Sorengo (Lugano, Ticino, Suïssa). Entre 1979 i 1982 va fer un curs a l'Escola Superior de Treball Social de Ginebra (Ginebra, Suïssa) i durant aquesta època col·laborà amb el Centre International de Recherche sur l'Anarchisme (CIRA, Centre Internacional de Recerca sobre l'Anarquisme) de Ginebra i de Lausana (Vaud, Suïssa) i també en les revistes Ma! i Le Réveil Anarchiste. En 1982 retornà al Ticino, on es va declarar objector de consciència; processat davant un tribunal militar per «rebuig del servei militar», va passar quatre mesos empresonat. En aquest mateix any publicà el pamflet Niente di nuovo sotto il sole, on explicà la seva experiència. Ben actiu en els camps del treball social i de l'agitació cultural, va fer feina d'educador als carrers i proposà la creació d'un dormitori popular. Fundà «L'Altro Lugagno», que esdevingué «L'Algtro Ticino», que tingué la seva seu al carrer Agli Orti del barri de Viganello de Lugano. En una antiga casa de Somazzo (Ticino, Suïssa), propietat de l'anarquista Alexandre Marius Jacob, instal·là el taller de fotocomposició «Atelier Scripto» i el desembre de 1986 creà l'editorial «Edizioni l'Affranchi», especialitzada en l'avantguarda artística (surrealisme, dadaisme, situacionisme, patafísica, etc.), publicant obres de destacats autors (Arnaldo Alberti, Enrico Baj, Georges Bataille, Pino Bertelli, Jean Duval, Béatrice Letouzet, Erich Mühsam, Dominique Noguez, Benjamin Péret, Oskar Panizza, Manfredo Patocchi, Fredy Perlman, Armand Robin, Edward Sexby, Percy Bysshe Shelley, Raoul Vaneigem, Hans E. Widmer, etc.), i comptà amb la col·laboració d'artistes plàstics del Ticino (Gianluigi Bellei, Massimo Colombo, Celso Grandi, Francesco Jost, Paolo Mazzucchelli, Giovanna Salvioni, Fabrizio Soldini, Nando Snozzi, etc.), a més del suport en les traduccions de l'anarquista Andrea Chersi. Sempre actiu en el camp de l'educació social, passà una temporada a Nicaragua en un programa d'ajuda i de desenvolupament. També va ser membre de diverses organitzacions, com ara «Aiuto AIDS Ticino» i la Lliga Suïssa dels Drets de l'Home. Participà en la fundació de les anarquistes «Circolo Carlo Vanza» i «Associació Llibertària Luigi Bertoni», i s'involucrà en la lluita en suport de les víctimes de la persecució política dins de l'Anarchist Black Cross (ABC, Creu Negra Anarquista). Amic del pintor llibertari Enrico Baj, participà en les activitats ludicopolítiques de la Patafísica, de la qual va ser nomenat «doctor» i «ambaixador d'Ubu» a l'Extrem Orient. En els últims cinc anys de sa vida, treballà d'educador al Centre de Rehabilitació de Gerra Piano (Ticino, Suïssa). El 21 de desembre de 1994 es casà amb l'escultora polonesa Malgorzata Turewicz, que gaudia d'una beca a Suïssa, i amb qui tingué un fill el 15 de febrer de 1995, Olek Mario Dada Turewicz-Lafranchi. Amb son fill de pocs mesos, Fiorenzo Lafranchi va morir el 9 d'agost de 1995 a Varsòvia (Polònia) d'una crisi cardíaca durant una visita a la família de sa companya. Documentació seva es troba dipositada a l'arxiu «Circolo Carlo Vanza» a Minusio (Locarno, Ticino, Suïssa).

---