---
Maurice
Lime (1905-1998)
El 25 de juny de
1905 neix a Montigny-lès-Metz (Alsàcia-Lorena, Imperi Alemany; actualment
Lorena, França) l'escriptor i militant anarquista i sindicalista, i després
comunista i col·laboracionista, Antoine Maurice Kirsch, més conegut com Maurice
Lime, i que també va fer servir el pseudònim Victor Kronstadt. Era
fill de Nicolas Kirsch, conductor de locomotora, i de Léontine Mettelin,
modista. Després de fer l'escola primària, en 1919 entrà d'aprenent mecànic a la
fàbrica siderúrgica de Gandrange-Rombas de Rombas (Lorena, França) i s'integrà
en el moviment anarquista. Durant aquest aprenentatge s'afilià a la
Confederació General del Treball Unitària (CGTU), on son germà Marcel Kirsch
era membre destacat. En 1923 va ser acomiadat de les acereries de Rombas per la
seva militància. Sense feina, el juny de 1923 s'allista a la Marina Nacional i
esdevingué contramestre mecànic a bord d'un submarí. El juny de 1926 va ser
desmobilitzat i entrà a treballar en diferents llocs. En 1926 s'afilià al Partit
Comunista - Secció Francesa de l'Internacional Comunista (PC-SFIC) i esdevingué
secretari de cèl·lula. En 1927 s'instal·là a la regió parisenca. El 24 de març
de 1929 assistí, vestit amb el seu vell uniforme de la Marina, al Congrés
Regional del PC celebrat a la Sala Reflut de Clichy (Illa de França, França), que
va ser interrompuda per una violenta baralla amb agents de policia i en la qual
resultà ferit de mort el brigadier de policia Reslou; ferit ell també en la
batussa, va ser detingut i jutjat el 5 de juny de 1929 pel IX Tribunal
Correccional i condemnat a 100 francs de multa i a un any de presó, pena de la
qual en purga set mesos i que aprofità per conrear-se. El maig de 1929,
aleshores tancat a la presó parisenca de La Santé, va ser presentat com a
candidat comunista a les eleccions municipals per al XIII Districte de París. El
19 de juny de 1929 el Socors Roig Internacional (SRI) organitzà un míting en el
seu suport celebrat al Cinema des Bosquets de París i on intervingueren els
comunistes Barbecot, Felix, Guyot i Daniel Renoult. Després d'una militància
activa i de ser acomiadat per aquest motiu de diferents feines, el novembre de
1931 entrà de matricer al taller de fabricació de comptadors d'aigua i
d'electricitat de la Companyia de Comptadors de Montrouge (Illa de França,
França). En 1935 publicà Pays conquis, on explicà la seva joventut a la
Lorena, i gràcies a aquesta edició l'octubre d'aquell any conegué l'escriptor
André Gide, amb qui mantingué correspondència durant 15 anys. Des de 1930
s'havia oposat durament a la línia del PC i en 1936 en va ser expulsat perquè
havia mostrat les seves protestes contra els «Processos de Moscou». En 1936
col·laborà en L'Humanité i en Regards i va ser un dels guionistes
de la pel·lícula La vie est à nous, de Jean Renoir, dissenyada per a la
companya electoral del Front Popular, però que no aconseguí l'autorització administrativa
per a la seva difusió a les sales de cinema. En 1936, també, va ser membre del
comitè d'organització de la commemoració del centenari de la mort de Claude Joseph
Rouget de Lisle. Membre de l'Associació Internacional d'Escriptors per la
Defensa de la Cultura (AIEDC), el 17 de març de 1936 va ser un dels oradors,
amb altres destacats intel·lectuals (Louis Aragon, André Billy, Jean-Richard
Bloch, Roger Caillois, Jean Cassou, Benjamin Cremieux, Ilià Ehrenburg, René
Lalou, André Malraux, Léon Moussinac, etc.), de la vetllada literària «Le
realisme socialiste pour et contre», celebrada a la Gran Sala de la Mutualité
de París, organitzada per l'AIEDC. El juny de 1936 s'adherí al parafeixista Partit
Popular Francès (PPF) de Jacques Doriot. El març de 1938, per mor de
l'hostilitat dels comunistes, abandonà la feina a la Companyia de Comptadors i
entrà, sota el nom d'Antoine Kirsch, en la Cooperativa de Producció de l'Associació
d'Obrers en Instruments de Precisió (AOIP). El març de 1939 es casà amb la
barretaire de senyores Suzanne Émelie Monjauvis, germana del sindicalista i
diputat comunista Lucien Monjauvis (Montgeau). El 26 de març de 1939,
com a secretari federal de la Federació de Sindicats de Miners, es reuní amb
una representació dels miners dels departaments de l'Est francès. Amb l'esclat de la II Guerra Mundial, com a
«obrer de destí especial», i després de ser declarat «objector de consciència»,
no va ser mobilitzat. Esdevingué soci de l'AOIP i en va ser nomenat secretari del
consell d'administració. En 1942 en dimití i treballà com a intèrpret tècnic en
un dipòsit de peces d'automòbil a París. Sempre membre del col·laboracionista PPF,
fugí cap a Lorena quan París va ser alliberat per les tropes aliades, acompanyant
com a intèrpret els dirigents del PPF en la seva fugida cap a l'Alemanya nazi.
Després de la mort de Jacques Doriot, passà, amb el passaport de l'antic
company de l'AOIP François Paquier, que s'havia suïcidat, a Suïssa, però va ser
detingut, el setembre de 1945 extradit i tancat a la presó de Fresnes (Illa de
França, França). Jutjat, va ser condemnat a cinc anys d'«indignitat nacional»,
condemna simbòlica, ja que des de la sentènica pel cas de Clichy estava privat dels
drets civils a perpetuïtat. Reprengué la seva feina de matricer, però
posteriorment treballà en diferents feines, entre elles de professor en un
col·legi tècnic, fins que esdevingué corrector d'impremta. En 1949 col·laborà
en Faubourgs. Cahiers trimestriels de culture et d'expression populaire.
En 1953 publicà Aprés l'boulot. Cahiers mensuals de littérature ouvrière,
que era un suplement cultural de La Révolution Prolétarienne, en el qual
col·laboraren destacats intel·lectuals (René Bonnet, André Gide, A. Milet,
Henry Poulaille, etc.), i del qual sortiren 11 números fins al novembre de
1956. En 1962 va fer costat, amb altres intel·lectuals, la vaga de fam de tres
setmanes de Louis Lecoin pel dret a l'objecció de consciència. Durant la tardor
de 1969 cosignà amb altres companys (Alphonse Barbé, Emile Beauchet, Pierre-Valentin
Berthier, Léo Campion, Bernard Clavel, René Dumont, Jeanne Humbert, Théodore
Monod, Henry Poulaille, Michel Ragon i Jean Rostand) una protesta contra les
celebracions oficials previstes per al bicentenari de Napoleó. En 1972 entrà
com a membre del comitè de l'associació «Les Amis d'Henry Poulaille et de la
litterature d'expressión populaire», que s'havia fundat el 17 de setembre
d'aquell any. En aquests anys col·laborà en diferents publicacions esquerranes
i llibertàries, com ara Defense de l'Homme, L'Homme Libre, Liberté,
Le Musée du Soir, Le Réfractaire, La Révolution Prolétarienne,
etc. Encara que militant sindicalista, cada vegada els interessos literaris van
ser predominants. Entre les seves novel·les podem destacar Cellule 18 14e
rayon (1941), Les belles journées (1949), Le caïd du bord
(1952), Métro, place des fêtes (1960) i La maire du palais (1964);
i entre els seus assaigs Marxisme et dialèctiques. Réponse à Staline
(1947, sota el pseudònim Victor Kronstadt), Gide, tel je l'ai connu
(1952), Les sindicats américains dans un tournant (1966), La société
des loisirs, du «Droit à la paresse» de Paul Lafargue aux «40 000 heures» de
Jean Fourastié (1968) i Structuralisme, dialectique et technocratie (1969).
En 1975 publicà la seva autobiografia novel·lada Les risques de la sincérité
ou la petite histoire rejoint la grande. Després de viure a Courcouronnes (Illa
de França, França) es retirà a Ablon-sur-Seine. Maurice Lime va morir el 19 de
febrer de 1998 a la Residència de la Tercera Edat «Henri Laire» d'Ablon-sur-Seine
(Illa de França, França). Correspondència seva es troba dipositada a «La
Contemporaine» de la Universitat París-Nanterre i a l'Humathèque Condorcet d'Aubervilliers
(Illa de França, França).
---
Notícia
de la detenció de Maurice Kirsch publicada en el diari parisenc Le Populaire
del 26 de març de 1929
---
Notícia
de la condemna de Maurice Kirsch apareguda en el diari parisenc L'Oeuvre
del 6 de juny de 1929
---
Convocatòria
d'un míting en suport de Maurice Kirsch publicada en el diari parisenc L'Humanité
del 19 de juny de 1929
---
Maurice
Lime a les fàbriques Renault (1930)
---
Maurice
Lime (1935)
---
Convocatòria
d'una conferència de Maurice Lime, i altres intel·lectuals, apareguda en el
diari parisenc L'Humanité del 17 de març de 1936
---
Notícia
de la detenció a Suïssa de Maurice Kirsch publicada en el diari de Llemotges Écho
du Centre del 15 de setembre de 1945
---
Notícia
de la deportació de Maurice Kirsch apareguda en el diari parisenc La France
Libre del 15 de setembre de 1945
---
Maurice
Lime de matricer a l'empresa Schive (1947)
---
---