---
Manuel
Llàtser Tomàs (1921-2008)
El 23 de juliol –algunes
fonts citen erròniament el 18 de juliol– de 1921 neix a Barcelona (Catalunya)
l'anarquista i anarcosindicalista Manuel Llàtser Tomàs, que va fer servir els pseudònims
Néstor i Rosendo. Era fill de Pasqual Llàtser, estibador, i
d'Antònia Tomàs. Quan tenia 11 anys començà a treballar, però mesos després
retornà a l'escola i als 13 anys entrà a fer feina en un taller d'ebenisteria. En
1935 entrà a formar part de les Joventuts Llibertàries i s'afilià a la
Confederació Nacional del Treball (CNT). Quan esclatà la guerra treballà en una
fusteria socialitzada i mesos després entrà a fer feina en una cervesera i
passà a militar en el Sindicat d'Alimentació de la CNT. En aquesta època va ser
secretari de les Joventuts Llibertàries del barri del Poblet de Barcelona.
L'abril de 1938 s'enrolà voluntari, amb altres companys (Josep Amorós Clúa, Raúl
Carballeira Lacunza, Tomás Germinal Gracia Ibars, Liberto Sarrau Royes), en la
26 Divisió (antiga «Columna Durruti») de l'Exèrcit Popular de la II República
espanyola. L'octubre de 1938 va ser ferit i fou hospitalitzat. Donat d'altra,
retornà a Barcelona, on li va agafar el triomf feixista. Gràcies a la seva
curta edat, es lliurà de la repressió franquista i començà a col·laborar en la
lluita clandestina, fins i tot entre 1941 i 1943, moment en el qual va fer el
servei militar en la Marina. En 1945 participà en la creació de les Joventuts
Llibertàries del barri de la Barceloneta de Barcelona i s'afilià, sota el
pseudònim Rosendo, al Sindicat Metal·lúrgic. En 1946 va ser nomenat
secretari de Propaganda i secretari general de les Joventuts Llibertàries de
Barcelona i poc després secretari de Propaganda del Comitè Regional de les
Joventuts Llibertàries; en 1947 n'era secretari general i responsable de l'edició
del seu periòdic clandestí Ruta. El 4 d'agost de 1947, amb Miguel Barba
Moncayo (Reyes) i Enrique Martínez Marín, va ser detingut i el 19
d'agost de 1947 tancat a la Presó Model de Barcelona; jutjat, va ser condemnat
a tres anys de presó. A la garjola s'encarregà de fer a mà els periòdics Esfuerzo
i La Voz Confederal. El 23 de desembre de 1949 va ser posat en llibertat
provisional. En 1952 treballà de corrector a l'editorial «Regina» de Barcelona.
Posteriorment, amb Gaspar Lloret de Aguiar, Antoni Miracle Guitart, Joan Vaello
Sarrión i Joan Vicente Castells, creà un grup anarquista que reorganitzà les
Joventuts Llibertàries gràcies a la tapadora del Centre Excursionista Puig
Casteller de Barcelona. Va ser corresponsal de la nova edició de la revista Estudios.
En 1954, després de la caiguda l'any anterior de la impremta clandestina de la
CNT a causa del confident Macario Pérez Moreno, a petició de Diego Camacho
Escámez (Abel Paz), acceptà, amb Lloret i Miracle, encarregar-se
d'aquesta, cosa que va fer fins a la seva detenció l'abril de 1955 quan
s'ocupava de la impressió dels periòdics CNT i Solidaridad Obrera,
i el 14 de maig de 1955 va ser reclòs a la Presó Model de Barcelona. Un cop lliure
el 3 de febrer de 1956 després de pagar una fiança, el març i l'abril d'aquell
any va ser novament detingut. Condemnat en rebel·lia a 12 anys de presó, visqué
en la clandestinitat fins que passà a França, militant a Tolosa (Llenguadoc,
Occitània). Com a delegat de l'Interior parlà en el míting de clausura del Ple
de juliol de 1956 i també fou delegat al Congrés de l'Associació Internacional
dels Treballadors (AIT) que se celebrà aquell any a Marsella (Provença,
Occitània). El 24 d'octubre de 1956 va fer la conferència «Formación y
orientación juvenil» a la Borsa del Treball de Tolosa, organitzada per la
Federació Local de Joventut Llibertàries. El 26 de maig de 1957 va fer la
conferència «Bosquejo panorámico de España», organitzada per l'Agrupació
Cultural Cervantina, a la sala de Justícia de Paz de Castres (Llenguadoc,
Occitània). El novembre de 1957 va ser nomenat secretari de Cultura i
Propaganda de la Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries (FIJL) en el XI
Ple d'aquesta organització. També va ser delegat de l'Alta Garona en dos plens
intercontinentals. En 1957 va fer un míting a La Sala (Llenguadoc, Occitània) i
l'any següent, amb Joan Sans Sicart, parlà per la FIJL a Clarmont d'Alvèrnia
(Alvèrnia, Occitània) i en altres poblacions. El 18 de maig de 1958 va fer un
míting de «concentració confederal», amb Vicente Galindo Cortés (Fontaura)
i Frederica Montseny Mañé, a Givors (Roine-Alps, Arpitània). Quan la
reunificació confederal, formà part de la Comissió d'Enllaç entre la CNT i la
Unió General de Treballadors (UGT). Durant dos anys va ser membre de la Comissió
de Defensa i en 1963 va se nomenat delegat per al VI Congrés de l'AIT celebrat
a Tolosa. Per evitar tensions i polèmiques, es mantingué al marge i participà en
la creació de l'Ateneu Espanyol de Tolosa, essent el seu últim president. Entre
1960 i 1965 intervingué en l'organització de la Festa de l'Infant. En 1978 participà
amb Marcelino Boticario Sierra en l'exposició sobre la tasca cultural de
l'exili llibertari espanyol que se celebrà a la Universitat de Tolosa. Amb Joan
Busquets Verges I Alicia Mur Sin, creà el 31 d'octubre de 1990 l'Associació de
Presos del Franquisme a França, que es dissolgué, complides les seves funcions,
en 1995. Entre 1996 i 1997 col·laborà en una setmana cultura celebrada a prop
de Tolosa. També milità en la Confederació Nacional del Treball Francesa
(CNTF), ocupant càrrecs orgànics en la Federació de Tolosa. El 24 de juliol de
2004 participà a l'«Acte d'Homenatge als nostres avis», a la sala d'actes del
Centre Cívic Francesc Macià de Terrassa (Vallès Occidental, Catalunya). En 2005
col·laborà en el llibre Républicains espagnols en Midi-Pyrénées. Exil,
histoire et mémoire. El 15 de maig de 2006 participà, amb Placer Thibon i Gisèle
Varchelde, en la trobada «Il était une fois la République espagnole» a l'amfiteatre
de l'IFRASS de Tolosa i el 9 de desembre d'aquell any en el col·loqui «La
seconde République espagnole en exil en France (1939-1977)» al Centre Universitari
de Formació i de Recerca Jean-François Champollion d'Albi (Llenguadoc,
Occitània). També col·laborà amb el Centre Internacional de Recerques sobre
l'Anarquisme (CIRA) de Marsella. Trobem textos seus en diferents publicacions
llibertàries (Cenit, CNT, Nueva Senda, Solidaridad Obrera,
etc.). Sa companya fou Pilar Candeal, amb qui tingué tres infants (Nestor,
Hector i Alex). Manuel Llàtser Tomàs va morir el 10 d'octubre de 2008 a
l'Hospital Rangueil de Tolosa (Llenguadoc, Occitània) i va ser incinerat al crematori
de Còrnabarriu (Llenguadoc, Occitània).
---
Manuel
Llàtser Tomàs (Barcelona, 1940)
---
Dibuix
de Manuel Llàtser Tomàs (Presó Model de Barcelona, 1949)
---
D'esquerra
a dreta: Joan Busquets Verges, Marcelino Boticario Sierra i Manuel Llàtser
Tomàs (1990)
---
«Acte
d'Homenatge als nostres avis» (Terrassa, 24 de juliol de 2004).
Manuel
Llàtser Tomàs és el quart de la primera fila per l'esquerra
---
Manuel
Llàtser Tomàs (2004)
---
---