---
William
MacQueen (1875-1908)
El 14 de gener de
1875 neix a Fitzrovia (Londres, Anglaterra) l'editor de premsa anarquista i sindicalista
William John MacQueen, conegut com Bill MacQueen. Era fill del pintor
Robert MacQueen, d'una família de sastres originaris d'Escòcia. D'antuvi treballà
com son pare de pintor. Un cop emancipat, a finals de la dècada dels noranta es
convertí en un actiu anarquista a Manchester (North West England, Anglaterra) i
a Leeds (Yorkshire, Anglaterra). Va fer feina de viatjant comercial, fet que propicià
les seves activitats de propaganda anarquista. El 10 de setembre de 1893 parlà,
amb altres oradors (Alfred Barton, George Cores, George Glassman, Frank Kitiz,
Charles Wilfred Mowbray, T. Freddy Richards, George Stanley i Benjamin Warner),
en un gran míting de suport a la vaga dels miners a Leicester (Leicestershire, Midlands
de l'Est, Anglaterra), organitzat pel grup anarcocomunista local. Promotor del
Grup Anarquista de Leeds, en 1895 organitzà xerrades d'Emma Goldman durant la seva
visita en aquesta ciutat. Durant un temps va viure al domicili dels anarquistes
Hanna Kiselevsky i Solomon Ploschansky. En 1895 es casà amb Nellie Barton (Ellen
MacQueen), germana d'un amic seu, l'anarquista Alf Barton, i amb qui tingué
tres infants. En 1897 conegué l'anarquista cristià tolstoià John Colman
Kenworthy, de visita propagandística a Leeds. Entre 1898 i 1899 edità a Leeds el
periòdic mensual anarquista The Free Commune. L'1 d'octubre de 1899
organitzà una nombrosa manifestació i concentració contra la guerra dels Bòers
que arreplegà unes dues-mil persones. En 1900 va ser greument apallissat per una
turba nacionalista després d'un discurs seu contra la guerra dels Bòers a
Leeds. Amb son cunyat Alf Barton, publicà en 1900 el periòdic The Anarchist
Newsletter, amb la finalitat de posar en relació les diverses tendències de
l'anarquisme. En 1901 edità en l'edició original en alemany el llibre de Johann
Most Kommunistischer Anarchismus. Continuà a Leeds publicant obres de
destacats anarquistes (Sébastien Faure, Piotr Kropotkin, Johann Most, Charlote
Wilson, etc.) a la impremta de The Free Commune i després es traslladà a
Kingston upon Hull (East Riding de Yorkshire, Anglaterra), on s'estava una
important colònia d'anarquistes alemanys refugiats. Sense feina i fugint de la
repressió, emigrà a Nova York (Nova York, EUA), on treballà de corrector
d'impremta. Entre l'1 d'abril de 1902 i el març de 1903 edità el setmanari anarcocomunista
Liberty. A Weekly Revolutionary Paper, òrgan de l'International
Propaganda Groups of America (IPGA, Grups de Propaganda Internacional d'Amèrica).
Destacat orador i agitador, el 4 de maig de 1902 va ser detingut per les seves
declaracions en un acte de comiat de Johann Most. El 18 de juny de 1902 va ser
detingut, juntament amb els anarquistes Luigi Galleani i Rudolf Grossmann (Pierre
Ramus), per «incitació al motí» per les seves declaracions davant més de
cinc-mil persones al Belmont Park del barri de Haledon de Paterson (Nova
Jersey, EUA) en un acte de suport a la vaga que havien engegat a partir del 23
d'abril de 1902 els obrers tèxtils sedaires d'aquesta població i per haver
signat un manifest per la vaga general publicat en La Questione Sociale.
Aconseguí ser posat en llibertat sota una fiança de 13.000 dòlars i fugí cap el
Regne Unit, però retornà per ser jutjat –no desitjà que Philip Geyer, la
persona que li havia donat els diners per pagar la fiança, els perdés– i va ser
condemnat el 10 d'abril de 1904 a cinc anys de presó amb treballs forçats i una
multa de 1.500 dòlars. El seu cas tingué una gran repercussió mediàtica, rebent
el suport de nombrosos intel·lectuals, i a la presó va ser entrevistat per l'escriptor
H. G. Wells, qui va publicar un retrat seu força complaent en el seu llibre The
Future in America (1906). Gràcies a les gestions del professor Walter
Augustus Wyckoff, va ser alliberat tres anys després sota la condició que abandonés
els Estats Units i no hi tornés. Va romandre al domicili del matrimoni Walter A.
Wyckoff i Leah Ehrich Wyckoff fins que va marxar cap el Regne Unit. Malalt
d'una tuberculosi que havia contret a la garjola, William MacQueen va morir el
9 de novembre de 1908 a Hunstlet (Leeds, Anglaterra).
---
William
MacQueen
---
Cartell
d'un míting de William MacQueen (1893)
---
Notícia
de la detenció de William MacQueen apareguda en el diari de Waterbury
(Connecticut, EUA) Waterbury Democrat del 5 de maig de 1902
---
Notícia
del processament de William MacQueen publicada en el diari de Pulaski (Tennesee,
EUA) The Pulaski Democrat del 2 de juliol de 1902
---
Notícia
de William MacQueen apareguda en el diari de Saint Louis (Missouri, EUA) The
St. Louis Republic del 22 d'octubre de 1902
---
Notícia
sobre la fiança de William MacQueen publicada en el diari de Buffalo (Nova
York, EUA) The Buffalo New del 123 de gener de 1904
---
Necrològica
de William MacQueen apareguda en el periòdic londinenc Freedom de desembre
de 1908
---
Article
de Leah Ehrich Wyckoff sobre William MacQueen publicat en el diari novaiorquès The
Evening Post del 9 de desembre de 1908
---
---