Magí
Marimon Vidal (1897-1953)
El 2 de
maig –algunes fonts citen erròniament el 28 d'abril o l'1 de maig– de 1897 neix a
Igualada (Anoia, Catalunya) l'anarquista i anarcosindicalista Magí Francesc
Ambrosi Marimon Vidal, conegut com El Fusteret. Sos pares, tradicionalistes i carlistes, es deien
Pau Marimon Ferrer, jornaler, i Càndida Vidal Fabregat. Fuster de professió, va
créixer en l'ambient tradicionalista de sa família i s'afilià al sindicat
catòlic «Unión Profesional de Oficios Varios» (UPOV). El 19 de setembre de 1914
participà en un enfrontament entre militants confederals i membres de l'UPOV
que volien sabotejar un míting de Salvador Seguí Rubinat (El Noi del Sucre)
al local de les Societats Obreres d'Igualada; en aquesta baralla resultà ferit de
bala l'obrer anarcosindicalista Joan Fabregat Llosas i ell al cap d'una
garrotada; detingut, va ser posat en llibertat a les 72 hores. El 12 d'agost de
1920, a resultes d'una batussa el dia anterior a l'Hospitalet de Llobregat
(Barcelonès, Catalunya), on havien resultat morts el cenetista Joan Figuerola i
el membre del sometent Pere Portas Teus, va ser detingut després que la policia
l'escorcollés a la taverna Mitja Gorda de l'Hospitalet de Llobregat i trobés segells
de cotització, un carnet i una nominació de sergent dels requetès al seu nom. Posteriorment,
i no sabem ben bé quines circumstàncies portaren aquest canvi, capgirà la seva
manera de pensar totalment i s'integrà en els grups d'acció anarquistes,
enfrontant-se als seus antics companys i als pistolers del «Sindicat Lliure». La
policia sospità de la seva participació, amb Alfons Vila Franquesa (Joan
Baptista Acher o Shum) i Ferran Sánchez Rojas (El Negre de Gràcia),
en la temptativa d'assassinat del dirigent carlista Salvador Anglada Llongueras,
assessor del governador de Barcelona Severiano Martínez Anido. També, segons la
policia, va ser qui va lliurar els diners a Vicente Barrientos, José Martín
Cobos, Salvador Sansenech i Cap de Turi, per a finançar l'assassinat el
9 d'abril de 1921 a Barcelona d'Emili Puig Casanovas, encarregat del forn de
vidre de «Rubert Hermanos» del barri barceloní de les Corts i membre del
sometent, i també qui va organitzar l'atemptat mortal l'1 de juny d'aquell any
de Ramon Gironès Vallespir, encarregat del forn de vidre de la fàbrica Tarrida i
membre del Cercle Tradicionalista. Sota l'acusació de pertinença al grup anarquista
del carrer Toledo, el 20 d'octubre de 1921 va ser detingut al seu domicili, al
número 11 de la plaça d'Osca de Barcelona, juntament amb Darius Panadès Sisart
i Joan Enseñat Rico (El Mallorquí), i salvatgement torturat amb corrents
elèctriques als testicles i canells, restant posteriorment 44 dies vomitant
sang incomunicat a la Presó Model de Barcelona. Acusat per la policia de ser un
dels militants que recaptaven les cotitzacions de la CNT i de ser membre dels
grups d'acció sindicalistes, també va ser inculpat de possessió d'explosius.
Durant aquesta detenció, l'1 d'abril de 1922, va morir son primer fill acabat
de néixer. A finals de juny de 1922 va ser absolt de l'acusació de «possessió d'explosius»,
però restà tancat sota l'acusació de possessió de sis bombes «Orsini», amb
complicitat amb Desideri Trilla Mariné, cas del qual finalment va ser absolt el
24 d'octubre de 1922. Segons algunes fonts, per altres delictes, va ser
condemnat a vuit anys de presó. Exiliat a França, la policia sospità que havia
participat en l'assassinat l'1 de març de 1926 a Barcelona del pistoler Enrique
del Cacho. En 1930 col·laborà en Solidaridad Obrera. Entre 1930 i 1936
visqué amb sa companya Antònia Mas Giménez al número 7 del carrer Negrell del
barri de la Mare de Déu del Port de Barcelona. Durant la Revolució i la guerra
sembla que formà part d'una milícia i segons alguns fou xofer de Lluis Companys
Jover. En 1939, amb el triomf franquista, passà a França i va ser internat al
camp de concentració d'Argelers. El juliol de 1939 va ser enviat a la XI
Companyia de Treballadors Estrangers (CTE) a La Condomine i el febrer de 1940 a
Gorze (Lorena, França). El juliol de 1940, quan l'avançada de les tropes alemanyes,
passà a Lió (Arpitània) i després aconseguí arribar a La Ròca d'Òlmes
(Llenguadoc, Occitània). L'agost de 1940 va ser internat i després enrolat en
la 544 CTE per a treballar de fuster a les poblacions occitanes de Pàmies i Fogats
e Barrinòu. El juny de 1941 tornà a La Ròca d'Òlmes, on treballà a la fusteria
de mobles de Carlos i Elisa Guijarro. L'estiu de 1943 es trobava a la zona de Biàrritz
(Lapurdi, País Basc), sembla que enviat a treballar forcat a les obres del «Mur
de l'Atlàntic» per l'«Organització Todt» –grup de construcció i d'enginyeria
creat pel nacionalsocialista Fritz Todt que durant els anys del nazisme
esclavitzà milions de persones dels països ocupats per la Wehrmacht. El juny de
1944 sembla que se n'evadí i que retornà a La Ròca d'Òlmes, on residí la resta
de sa vida. En 1946 s'integrà en activitats clandestines antifranquistes amb
grups anarquistes. Restà a l'exili i finalment pogué retrobar-se amb sa companya
i sa filla. Magí Marimon Vidal va morir el 2 d'abril de 1953 a l'Hospital de Pàmies
(Llenguadoc, Occitània).
---
Magí
Marimon Vidal
---
Magí
Marimon Vidal (1936)
---
Magí
Marimon Vidal a La Condomine (1939)
---
---