---
Manuel Mascarell Calvet (1900-1953)
El 7 de juny de 1900 neix a Barcelona (Catalunya) –algunes fonts
citen Mataró (Maresme, Catalunya)– l'anarquista i anarcosindicalista Manuel
Mascarell Calvet –algunes fonts citen erròniament els llinatges Mascaró
Cahot. Era fill de Josep Mascarell i d'Antònia Calvet. Obrer vidrier,
milità en la Confederació Nacional del Treball (CNT). En 1917 va fer un míting,
amb Juan Peiró Belis i altres, a Cornellà de Llobregat (Baix Llobregat,
Catalunya). Treballà a les Cristalleries de Mataró (Maresme, Catalunya),
conegudes com «El Forn del Vidre», creades en 1919 i que a partir de 1925 passà
a ser la Col·lectivitat Vidriera de Mataró, de la qual va formar part de la
junta directiva i que estava dirigida per Joan Peiró Belis, de qui va ser
col·laborador i amic íntim. En 1919 formà part del Comitè de Vaga de «La
Canadenca». Assistí, en representació del Sindicat del Vidre de Barcelona, al
II Congrés de la CNT («Congrés de la Comèdia»), celebrat entre el 10 i el 18 de
desembre de 1919 a Madrid (Espanya), i es mostrà contrari a l'adhesió de la CNT
a la Internacional Comunista. En aquesta època fundà amb l'anarcosindicalista Francesc
Comas Pagès (Paronas) l'editorial «Crater Social». El 5 de febrer de
1924 va ser detingut a Barcelona, juntament amb Francisco Arín Simó i Pablo
Patricio Ruiz de Galarreta Burguete. En 1928 s'integrà en el grup anarquista
«Solidaridad» (Antonio García Birlán, Juan López Sánchez, Joan Peiró Belis,
Ángel Pestaña Núñez, Hermós Plaja Saló, etc.). En 1929 va ser empresonat a
Barcelona. Membre del Comitè Nacional de la CNT, en 1930 va fer mítings amb Ramón
Acín Aquilué i Valeriano San Agustín Zarza a Aragó
(Ayerbe i Osca) i el maig d'aquell any a Logronyo (La Rioja, Espanya). El 7 de setembre
de 1930 va fer la conferència «Evolución social» al Pinell de Brai (Terra Alta,
Catalunya). El maig de 1930, en representació del Comitè Nacional confederal, celebrà
mítings a Aragó (Alcalá de Gurrea, Ayerbe i Osca), el setembre a Tarragona (Tarragonès,
Catalunya), i l'octubre, amb Melchor Rodríguez García i Valeriano San Agustín
Zarza, a Pamplona (Navarra). Entre 1930 i 1932 fou membre de la junta directiva
de l'associació «Amics del Teatre» de Mataró. Entre abril i maig de 1931 va fer
diversos mítings a Catalunya (Sabadell, Tarragona, Valls, etc.) i l'agost de
1931 participà en el míting pro presos celebrat a Manresa (Bages, Catalunya).
Amb Peiró, va ser delegat dels vidriers de Mataró i Arenys de Mar (Maresme,
Catalunya) al III Congrés Nacional de Sindicats de la CNT celebrat entre els
dies 11 i 17 de juny de 1931 al Teatro Conservatorio de Madrid. Fou delegat del
Sindicat del Vidre de Mataró a la Conferència Regional de Catalunya (maig i
juny de 1931), al Ple Regional de Catalunya (agost de 1931) i a la Conferència
Regional de Catalunya (desembre de 1931). Quan les lluites entre el sector
partidari de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) i el grup trentista,
va ser membre destacat d'aquest últim. El setembre de 1931 presidí el Ple
Regional Gallec i va fer nombrosos mítings i conferències a Galícia (Carballo, La
Corunya, Betanzos, Ferrol, Sada, San Pedro de Nos, Santiago, Tuy, Vigo,
Villagarcía, etc.). Va ser nomenat cap de la Federació Nacional del Vidre de la
CNT i, amb Joaquín Cortés Olivares va fer una gira de propaganda per diverses
localitats (Alosno, Ayamonte, Cerro de Andévalo, Cortegana, Gibraleón, Huelva,
Isla Cristina, Silos de Calaña, Puebla de Valverde) de Huelva (Andalusia,
Espanya). En 1932 participà activament en la companya a favor dels militants
deportats per la II República espanyola i va fer nombrosos mítings confederals
a Catalunya (Argentona, Badalona, Blanes, Capellades, Esparraguera, La Garriga,
Igualada, Manresa, Mataró, Olesa de Montserrat, Rubí, Sabadell, Sant Vicenç de
Castellet, Valls, etc.). L'abril de 1932 va ser delegat del Sindicat del
Sindicat del Vidre de Mataró al Ple de Sindicats de Catalunya celebrat a
Sabadell. En 1932 formà part de la Federació Sindicalista Llibertària (FSL). El
març de 1933, en el Ple Regional de Catalunya, formà part de la ponència per
resoldre l'actuació de la Federació Local de Sabadell, amb la línia contrària a
la FAI en la qual estava d'acord, tot potenciant els principis apolítics i
l'acció directa de la CNT. L'abril de 1933, amb Ángel Pestaña Núñez i Josep
Robusté Parés, va fer un míting a Sallent. Com a membre dels Sindicats d'Oposició,
l'agost de 1933 en va ser nomenat secretari en el II Ple Regional de Mataró. El
16 de desembre de 1933, en representació dels Sindicats d'Oposició juntament
amb Progreso Alfarache Arrabal i Joan Peiró Belis, va ser un dels signants del
document constitutiu de l'Aliança Obrera de Catalunya. En 1934 s'oposà a la creació
del Partit Sindicalista (PS) per part d'Ángel Pestaña Núñez i també als intents
d'apropament al marxisme dels sindicats de Sabadell. Entre l'1 i el 10 de maig
de 1936 assistí, en representació dels Sindicats d'Oposició, al IV Congrés de
la CNT a Saragossa (Aragó, Espanya) i reingressà en la CNT. Arran de
l'aixecament feixista, el 20 de juliol de 1936 entrà a formar part del Comitè
de Salut Pública («Comitè Antifeixista») de Mataró i en fou regidor de la CNT,
formant part de diferents comissions municipals i fent diversos mítings (Mataró,
Sabadell, etc.). D'antuvi es mostrà contrari a la participació de la CNT en el
Govern de la II República espanyola, però posteriorment la justificà. Home de
confiança de Marià Rodríguez Vázquez (Marianet), representà el Comitè
Nacional de la CNT en l'exterior, establert a Bagneux (Illa de França, França)
i s'integrà com a secretari en la comissió de comprats d'armes per a la II
República espanyola, amb Germinal Esgleas i Facund Roca Gascó. En el Congrés de
l'Associació Internacional dels Treballadors (AIT) de desembre de 1937 va ser
nomenat secretari d'aquesta organització en substitució de Pierre Besnard. El
25 de gener de 1938 va fer una conferència sobre la situació a Espanya a la Salle
de la Loge d'Orà (Orà, Algèria), organitzada per Solidaritat Internacional
Antifeixista (SIA), l'endemà va fer altra a Beni Saf (Aïn Témouchent, Algèria)
també per SIA i el 27 de gener a Perrégaux (actual Mohammadia, Mascara,
Algèria), aquesta organitzada pel Comitè d'Ajuda a l'Espanya Republicana. En
aquesta època mantingué una estreta relació, personal i epistolar, amb Emma
Goldman. L'abril de 1938, després de l'expulsió de Nemesio Galve Lisbona de
França, s'encarregà, amb Facund Roca Gascó, d'administrar els fons
recol·lectats a Europa i a Amèrica per al moviment llibertari. Sembla que
expulsat de França, s'instal·là a Brussel·les (Bèlgica), on trobà Nemesio Galve
Lisbona. Amb el triomf franquista, va ser nomenat representant a Brussel·les
del Consell General del Moviment Llibertari Espanyol (MLE). En envair els
alemanys Bèlgica, passà a França. L'1 de maig de 1940 va ser detingut per la
policia amb possessió de 66.000 francs en dòlars i var ser tancat al camp de
concentració de Vernet. Després de l'alliberament de França, retornà a Brussel·les,
on va ser objecte d'una comissió d'investigació per part de l'MLE sobre la seva
gestions dels fons econòmics. En el Congrés de l'MLE celebrat el maig de 1945 a
París, en nom de la Federació Local de la CNT de Brussel·les, lliurà 5.000
francs belgues a la CNT, mentre que Galve en lliurà 10.000. Quan la divisió de
la CNT, formà part del Subcomitè Nacional de tendència «col·laboracionista». El
desembre de 1947, en el Ple de Tolosa (Llenguadoc, Occitània), signà la
ponència sobre relacions amb la Unió General del Treball (UGT). Trobem textos
seus en diferents publicacions llibertàries, com ara Acción, Catalunya
Llibertària, Cultura Llibertària, ¡Despertad!, Fragua
Social, Internacional, Sindicalismo, Solidaridad Obrera, El
Vidrio, etc. Sa companya fou Engràcia Grau Coch, amb qui tingué una filla, Engràcia
Mascarell Grau, i un fill, Germinal Mascarell Grau. Manuel Mascarell Calvet va
morir el 9 de juliol de 1953 al Centre Hospitalari de Courbevoie (Illa de
França, França).
---
Manuel Mascarell Calvet
---
Propaganda d'un míting de Manuel
Mascarell Calvet apareguda en el diari manresà El Dia del 17 de gener de
1936
---
Manuel Mascarell Calvet al seu despatx
de la secretaria de l'AIT (1938)
---
Necrològica de Manuel Mascarell Calvet
publicada en el periòdic tolosà España Libre del 20 de setembre de 1953
---
---