---
André
Nédélec (1926-2000)
El 21 d'octubre de 1926 neix a l'Hospital Lariboisière del X Districte de París (França) el sindicalista, anticolonialista i comunista llibertari André Georges Nédélec. Era fill natural de l'obrera fabril Yvonne Marie Louise Nédélec, la qual reconegué l'infant. Després de la II Guerra Mundial milità en la Federació Anarquista (FA) i entre 1949 i 1950 col·laborà en el seu butlletí intern Trait d'Union. En 1950 participà en la creació de l'Organitsation Pensée Bataille (OPB, Organització Pensament Batalla), grup secret comunista llibertari dins de la FA encapçalat per Georges Fontenis i Serge Ninn, creat amb la finalitat d'orientar la FA cap el comunisme llibertari. Alhora atià el grup de fàbrica «Makhno», juntament amb altres militants de la FA (Gil Devillard, Pierre Laloué, Jacques Prol, Jacques Tanforti, René Thieblemont, etc.) de la fàbrica Renault de Boulogne-Billancourt (Illa de França, França), on també participaren alguns refugiats anarquistes espanyols; aquest grup publicà el butlletí Le Libertaire Renault. Durant la vaga de 1950 el grup «Makhno» s'enfrontà durament amb els estalinistes. En 1953, quan la FA es transformà en Federació Comunista Llibertària (FCL), continuà militant en aquesta organització. L'11 de gener de 1957 participà, amb un escamot de l'FCL, en un atemptat contra un local de la Unió de Defensa dels Comerciants i Artesans (UDCA) d'ideologia poujadista –moviment polític i sindical corporativista d'extrema dreta i colonialista encapçalat per Pierre Poujade–, al carrer Blomet del XV Districte de París; però, denunciat per un delator que s'havia introduït en el grup, va ser detingut per la policia, juntament amb altres companys (Gabrielle Bernard, Jean Legars, Pierre Morain, Paulette Pertois i Manuel Rodríguez López). Aquest atemptat formà part d'una sèrie d'accions violentes contra locals d'organitzacions feixistes i partidàries de l'Algèria Francesa, que van ser reivindicades en l'únic número del periòdic parisenc La Volonté du Peuple. Organe central clandestin du Parti Révolutionnaire, que sortí el 15 de març de 1957, i que era creació de l'FCL passada a la clandestinitat. Després de la desaparició de l'FCL, en els anys seixanta formà part de la Union de la Gauche Socialista (UGS, Unió de l'Esquerra Socialista) i del seu continuador polític, el Partit Socialista Unificat (PSU). El 24 de desembre de 1960 es casà a Versalles (Illa de França, França) amb Renée Simonne Millet. Visqué a Pen Lann, a l'illa bretona de Groix, on treballà d'obrer metal·lúrgic en una empresa de construcció i de manteniment de vaixells pesquers, participant activament a més en el moviment dels albergs de joventut. André Nédélec va morir el 15 d'octubre de 2000 al Centre Hospitalari Bretagne Sud de Lorient (Bretanya).
---
André
Nédélec
---
André
Nédélec (1950)
---
El
local poujadista després de l'atemptat (París, 11 de gener de 1957)
---
Notícia
de la detenció d'André Nédélec apareguda en el periòdic parisenc Combat del 15 de gener de 1957
---
---