---
Serge
Ninn (1921-2019)
El 18 de gener de
1921 neix a Le Bonhomme (Alsàcia, França) l'anarquista, primer comunista
llibertari i després individualista, Jean René Senninger, conegut com Serge
Ninn. Era fill de Florimond Henri Senninger i de Marie Louise Leidelinger.
En 1939 s'allistà voluntari en l'exèrcit i durant la II Guerra Mundial, a
partir de juliol de 1943, combaté com a paracaigudista de les Forces Franceses Lliures
(FFL) a l'Orient Mitjà (Líban, Síria i Palestina) i al Magrib (Egipte i Líbia).
Sembla que en aquests anys bèl·lics freqüentà a Londres (Anglaterra) grups
comunistes. En aquesta època conegué Édouard Léon Théodore Mesens (E. L. T.
Mesens) i el seu cercle surrealista i col·laborà amb poemes en la seva revista
Message from Nowhere - Message de Nulle Part. En aquesta època mantingué
contactes amb els anarquistes Ken Hawkes, George Melly i Simon Watson Taylor.
En 1944 començà a freqüentar el grup editor del periòdic mensual anarquista Freedom
i la redacció de War Commentary (Marie- Louise Berneri i Vernon
Richards) a Londres. En aquests cercles conegué les dues filles de l'anarquista
Camillo Berneri, Maria-Louise Berneri i Giliana Berneri; aquesta última
esdevindrà sa companya i l'11 de març de 1950 la parella es casà i tingué una
filla, Hélène, i un fill, Franck. També en aquests anys formà part del «Grup
Surrealista» de Londres i va fer amistat amb l'intel·lectual anarquista Herbert
Read. Després de la II Guerra Mundial, s'integrà en el Grup Anarquista dels V-VI
Districtes de París (França), adherit a la Federació Anarquista (FA). En 1946
col·laborà en la revista londinenca surrealista Free Unions, de Simon
Watson Taylor, i el març d'aquell any publicà en el primer número de la revista
Plus Loin un article sobre les relacions entre l'anarquisme i el
surrealisme. El 13 de setembre de 1946, en el congrés fundacional de la
Federació de Joventuts Anarquistes (FJA) celebrat a Dijon (Borgonya, França), en
va ser nomenat responsable de la Comissió de Premsa del Comitè Nacional, com a adjunt
de Paul Champs. En aquesta època, amb sa companya i altres (Jean-Max Claris,
Gilbert Devillard, Georg K. Glasser, etc.), milità en el Grup Anarquista «Sacco
i Vanzetti» del V Districte de París. Entre 1946 i 1953 col·laborà en Le
Libertaire i entre 1948 i 2010 va ser membre del «Collège de Pataphysique»
(CP, Col·legi de Patafísica). Entre l'11 i el 14 de novembre de 1948, en el
Congrés de la FA celebrat a Lió (Arpitània), en va ser nomenat secretari
general, càrrec en el qual va ser reemplaçat en el Congrés de París de maig de
1950 per Georges Fontenis. El gener de 1950 va ser un dels fundadors, amb
Georges Fontenis i altres (Roger Caron, Louis Estève, Robert Joulin, André
Moine, etc.), de l'«Organisation Pensée Bataille» (OPB, Organització Pensament
Batalla), grup secret dins de la FA creat amb la finalitat d'orientar aquesta
federació cap el comunisme llibertari i contrarestar les influències
«individualistes». Estretament lligat al «Grup Surrealista» de París, en 1951 va
ser un dels promotors de l'acostament de la FA a André Breton i al moviment
surrealista. El maig de 1951, en el Congrés de Lilla (Nord-Pas-de-Calais,
França) de la FA, va ser nomenat secretari de Propaganda i en va romandre en
aquest càrrec fins el Congrés de París de maig de 1953. El 12 de novembre de
1951 parlà, amb Georges Fontenis, en un míting de les Forces Lliures de la Pau
(FLP) celebrat al Palais de la Mutualité de París. En 1952 mantingué, amb
Roland Breton i Paul Zorkine, una polèmica amb Jean Schuster sobre el sentit
que havia de jugar el surrealisme en el moviment anarquista. En aquests anys
també va ser membre de la Comissió d'Autodefensa de la FA. El 26 de març de
1953, arran de divergències sorgides amb la majoria dels membres de l'OPB, en
va ser exclòs. Membre del Grup Anarquista «Kronstadt», antic Grup Anarquista
dels V-VI Districtes de París, esdevingué un crític opositor a la línia de la FA
quan aquesta va ser rebatejada com a Federació Comunista Llibertària (FCL). L'1
de gener de 1954 revelà públicament l'existència de l'OPB i, mesos després, el Grup
Anarquista «Kronstadt» publicà un Mémorandum on denunciava les
pràctiques autoritàries de l'OPB. El març de 1955, ell i el seu grup
«Kronstadt» van ser exclosos per la Unió Regional Parisenca de l'FCL; arran
d'aquesta exclusió, i després de passar en 1956 per «L'Alliance Ouvrière Anarchiste»
(AOA, Aliança Obrera Anarquista), tant ell com sa companya Giliana Berneri
abandonaren la militància llibertària i esdevingueren anarcoindividualistes. En
els anys noranta col·laborà en els periòdics «conspiracionistes» i
«negacionistes» L'Homme Libre, de Marcel Renoulet, i L'Anarchie,
de Raynond Beaulaton. Aquesta deriva ideològica va fer que son fill, Franck
Senninger, escriptor i metge, allunyés de son pare. És autor de les obres Les
400 coups des 100 gardes (ca. 1979), Du restraint pataphysique et de la
participation (1994) i Une vie de chien (2006). Serge Ninn va morir
el 17 de desembre de 2019 a la Residència «Les Héliades» de Cabourg (Normandia,
França).
---
Jean
René Senninger, primer per la dreta, amb altres companys (Ismaïlia, Egipte,
1942)
---
Serge
Ninn (1950)
---
Notícia
d'un míting presidit per Serge Ninn apareguda en el periòdic parisenc Le
Libertaire del 19 de maig de 1950
---
Serge
Ninn amb son fill Franck Senninger
---
Jean
René Senninger fotografiat per R. Bellenger
---
---