---
Josep
Pons Vilaplana (1872-1923)
El 4 de desembre de
1872 neix a Igualada (Anoia, Catalunya) l'anarquista Josep Pons i Vilaplana,
conegut com Pepet i que va fer servir el pseudònim José Roig. Sos
pares es deien Marià Pons Soler, confiter, i Ramona Vilaplana Marimon. Es
guanyava la vida treballant de teixidor i vivia a Sant Andreu de Palomar,
actualment un barri de Barcelona (Catalunya). Durant tres anys estudià a l'Escola
d'Arts i Oficis, en classes nocturnes, amb la intenció d'aprofundir els
coneixements del seu ofici. En aquesta època tingué aficions teatrals. El 5 d'abril
de 1896 va ser detingut al Teatre Novedades, on havia anat a veure l'estrena de
l'obra Patria y amor; després de tres dies de detenció, va ser posat en
llibertat provisional. En aquesta època vivia al número 28 de la carretera
d'Hostafrancs, al Poble-sec. Arran de l'atemptat del 7 de juny de 1896 al
carrer de Canvis Nous de Barcelona, en el marc de la gran repressió policíaca
desencadenada contra el moviment anarquista, el 19 de setembre de 1896 va ser
detingut per l'inspector Antoni Tresols (Vinagret) i l'agent de la
policia secreta Josep Alsó. A la presó del carrer d'Amàlia de Barcelona, muntà,
amb Antoni Pineda Domingo, una coral a l'estil de Josep Anselm Clavé Camps. Entre
l'11 i el 15 de desembre de 1896 va ser jutjat en consell de guerra a Montjuïc
sota l'acusació d'haver participat activament en les reunions anarquistes secretes
del Centre de Carreters, on deien que s'havia planejat l'atemptat, i d'haver
rebut després 300 pessetes per a l'adquisició de bombes orsini, tot
demanant la pena de mort. El 19 de desembre de 1896 va ser condemnat a mort,
juntament amb altres set processats (Tomàs Ascheri Fossatti, Lluís Mas Gassió, Josep
Molas Duran, Antoni Nogués Figueras, Sebastià Suñé Gavaldà, Josep Vila Parés i Jaume
Vilella Cristòfol). Després de la revisió de la causa pel Consell Suprem de
Guerra i Marina, el 28 d'abril de 1897 va ser condemnat finalment a 20 anys de
cadena temporal, accessòries i despeses, i va ser enviat al presidi africà de
l'illot del penyal d'Alhucemas. Cap el 1899 va ser traslladat al penal de
Melilla. En aquests anys es desencadenà una campanya a favor del presos de
Montjuïc i per la revisió del procés, especialment pels diaris El País i
El Progreso. A principis de 1900, la regna regent va concedit un indult
a nombrosos condemnats, entre ells ell, i la seva pena va ser commutada per la
d'estranyament en una país estranger. El 16 d'abril de 1900 arribà al port de
Barcelona a bord del canoner Hernán Cortés, juntament amb altres 11
companys. Intentà estranyar-se a Marsella o a Orà, però davant la negativa del
Govern francès a admetre les víctimes del procés de Montjuïc a les seves
terres, es va veure obligat a exiliar-se, amb 10 companys, a Londres
(Anglaterra), on arribaren el 3 de maig de 1900. A Londres van ser ben rebuts
pels anarquistes residents i fins i tot Piotr Kropotkin va escriure una article
al respecte publicat en la revista parisenca Les Temps Nouveaux de l'11
de maig de 1900. Sense poder trobar feina a Londres, el desembre de 1900
s'instal·là a Verviers (Lieja, Valònia), on treballà del seu ofici de teixidor,
a més de fer cròniques en 1901 sobre la situació a Bèlgica per al Suplemento
a la Revista Blanca. En 1902 vivia als Països Baixos i hi envià cròniques,
moltes vegades sota el pseudònim José Roig, al periòdic Tierra y
Libertad. En 1903 va publicar en La Revista Blanca, de Joan Montseny
Carret, la traducció al castellà d'un article de Jacques Wernil («El fenómeno
Lombroso») publicat anteriorment en Mercure de France. En 1909 sembla
que ja havia retornat a Barcelona i que és el mateix Josep Pons que representà
els obrers de l'art tèxtil en el Congrés obrer Nacional celebrat entre el 30
d'octubre i l'1 de novembre de 1910 a Barcelona, congrés de constitució de la Confederació
Nacional del Treball (CNT). Josep Pons Vilaplana va morir el 31 de desembre de
1923 a Barcelona (Catalunya).
---
Foto
antropomètrica de Josep Pons Vilaplana (ca. 1897)
---
Presos
del procés de Montjuïc indultats en 1900.
Josep Pons Vilaplana és el primer per
la dreta dels drets
---
Nota
necrològica de Josep Pons Vilaplana publicada en el diari madrileny ABC
de l'1 de gener de 1924
---
---