---
Sara
Estela Ramírez (1881-1910)
Pel 1881 neix a Villa
Progreso (Progreso, Coahuila de Zaragoza, Mèxic) la mestra, periodista, assagista,
poeta, dramaturga, feminista, sindicalista i anarquista magonista Sara Estela
Ramírez, coneguda com Sarita Estelita, Sarita Ramírez, La Musa
Tejana o La Rosa Roja. Quan era jove, sa mare morí i hagué de fer-se
càrrec de son pare malalt i de sa germana petita María. Després de fer els
primers estudis a Monterrey (Nuevo León, Mèxic), es graduà a l'Escola de Mestres
de l'«Ateneo Fuentes» de Saltillo (Coahuila de Zaragoza, Mèxic). En 1898
s'instal·là a Laredo (Texas, EUA), on ensenyà castellà al Seminari de Laredo. Revolucionària
de mena, va fer servir la literatura i la poesia per a transmetre les seves
idees, que van ser publicades en diferents periòdics (La Crónica, El
Demócrata Fronterizo, etc.), sempre crítiques amb el règim de Porfirio Díaz
i amb els rols que la tradicional societat mexicana destinava a les dones. Membre
des de 1901 del magonista Partit Liberal Mexicà (PLM), el seu domicili va ser
la seu, sota el nom de Club Liberal «Ponciano Arriaga», d'aquesta formació anarquista
a l'Estat de Texas, fet pel qual va ser perseguida per les autoritats i pels
detectius a sou de l'agències de Thomas Furlong i Allan Pinkerton. Entre 1901 i
1906 mantingué correspondència amb Ricardo Flores Magón i col·laborà en els
periòdics llibertaris (Regeneración, Vésper. ¡Justicia y Libertad!,
etc.), juntament amb altres dones anarquistes, com ara Elisa Acuña Rosseti,
Juana Belén Gutiérrez de Mendoza i Dolores Jiménez y Muro. En 1904 fundà el setmanari
radical de suport al PLM La Corregidora i en 1910 la revista literària Aurora,
publicacions de les quals no s'han conservat exemplars. El febrer de 1904
Ricardo Flores Magón i altres membres del PLM es reuniren al seu domicili de
Laredo. Com a un dels principals contactes del PLM a Texas, viatjà freqüentment
a Mèxic, amb els problemes repressius que això comportava. Des del punt de
vista dramatúrgic destaca la seva obra Noema. Els temes de les seves poesies
i assaigs inclouen la filosofia, la política i el feminisme. Membre de les organitzacions
feministes «Concordia» i «Regeneración»,
a més del «Club Redención», secció de dones del PLM, mantingué una intensa
crítica contra l'Església Catòlica i el paper que aquesta donava a les dones. El
4 de juliol de 1908 publicà el poema de reivindicació feminista El beso de
un ángel. Com a sindicalista, milità en la feia poc creada Unió Federal
Laboral (UFL) i treballà amb la Societat d'Obrers de Laredo, organització fundada
en 1880 per a la qual va fer discursos, com ara el que va fer el 17 d'abril de
1909 titulat Alocución, on reivindicà el mutualisme. Entre els seus
poemes més populars podem citar A Juárez, Diamantes negros, Huye,
¡Surge! A la mujer, etc. Malalta de tuberculosi des de feia anys, Sara
Estela Ramírez va morir el 21 d'agost de 1910 a Laredo (Texas, EUA).
---
Notícia
sobre Sara Estela Ramírez publicada en el periòdic mexicà Regeneración
del 7 de juliol de 1901
---
Publicitat
d'una obra de Sara Estela Ramírez apareguda en el periòdic de Lareo El Demócrata
Fronterizo del 7 de gener de 1904
---
Fotografia
erròniament atribuïda a Sara Estela Ramírez
---
---