renoulet

---

Marcel Renoulet (1920-2014)

El 15 de juny de 1920 neix a Terrenoire (Forez, Arpitània; actualment Saint-Étienne, Arpitània) l'anarquista individualista i pacifista Marcel Claudius Renoulet. Era fill de Pierre Marie Renoulet, firaire, i de Maria Moulin. Esdevingué, com son pare, firaire. En 1937 vivia al número 3 del carrer Paul-Bert de Terrenoire. El 14 de març de 1937, pres per un membre del Partit Socialista Francès (PSF), va ser greument agredit a la cara per un individu en estat d'embriaguesa. En 1938 entrà a formar part del moviment pacifista. Lector del periòdic La Patrie Humaine, amb Louis Lecoin, el setembre de 1939 participà en la distribució del pamflet «Paix immédiate». Després d'un més integrat en les «Chantiers de la Jeunesse Française (CJF, Obres de la Joventut Francesa), institució paramilitar creada per la Revolució Nacional del govern de Philippe Pétain, en 1941 va ser llicenciat i esdevingué secretari del Sindicat Únic de Firaires, tot col·laborant en el seu òrgan d'expressió L'Intermédiaire Forain. En 1942, en el marc del Servei de Treball Obligatori (STO) imposat pels nazis, va ser mobilitzat en diverses ocasions per treballar en una fàbrica a Saint-Étienne, de les quals sempre fugia, fins i tot produint-se ferides per evitar el servei, d'on va ser llicenciat definitivament en 1944. En 1945 s'adherí al grup anarquista «Sébastien Faure» de Saint-Étienne, que edità entre 1948 i 1953 el butlletí L'Anar. Bulletin REX i que es reunia a la Borsa del Treball, sota el nom de REX, i comptava, entre altres, amb militants de la Federació Anarquista (FA). A principis dels anys cinquanta s'integrà en la FA. En els anys cinquanta col·laborà econòmicament amb Le Libertaire. En 1951 publicà articles en Le Travailleur Libertaire. En 1953, quan l'escissió entre la facció de Georges Fontenis i la de Maurice Joyeux i Aristide Lapeyre, ell amb el seu grup de Saint-Étienne s'integrà en la segona facció i entrà a formar part de la nova FA. Amb el temps, arribà a la conclusió que la nova FA reproduïa els mateixos mètodes que la facció de Fontenis. En 1958 trencà amb la FA i, amb altres companys, creà el grup anarquista «Radar», definit com «autònom», i que continuà amb la publicació fins al 1964 de L'Anar. En 1960 publicà Le CEP. Vivre libre. Bulletin du Cercle d'Études Psychologiques. L'octubre de 1960 començà a editar la revista mensual L'Homme Libre. Bulletin intérieur d'études, revista «eclèctica» i, tot fent una crida a la llibertat d'expressió i l'antidogmatisme, sense cap filtre a l'hora de publicar articles, fet pel qual va ser aprofitat per tota mena d'ideologies i grupuscles (conspiracionisme, neopaganisme, esoterisme, anticomunisme dretà, antimaçonisme, antisemitisme, revisionisme, etc.); en aquesta revista, editada oficialment pel Cercle d'Estudis Psicològics (CEP) i molt lligada a l'Aliança Obrera Anarquista (AOA), ell publicà nombrosos articles sobre objecció de consciència –L'Homme Libre continuà publicant-se fins a la seva mort en 2014, barrejant formes de pensament que hi anaven de l'anarquisme tradicional fins a l'extrema dreta. En 1962, amb Marius Coutière i Marcel Morel, s'integrà en la Unió Local de Saint-Étienne de la Confederació Nacional del Treball Francesa (CNTF), la qual només existia nominalment però sense activitat, tot excloent l'antic secretari Jean Seigne, amb la finalitat de rellançar-la. La nova Unió Local de la CNTF comptà amb quatre sindicats nominals, però inactius, i el juliol de 1964 el nou buró publicà la primera circular; però pressionats pels anarcosindicalistes espanyols en l'exili, abandonaren l'activitat, notificant a l'Ajuntament de Saint-Étienne la seva dissolució amb la finalitat de posar fi a les subvencions que rebia. En 1978 publicà el llibre Kaléidoscope de l'homme libre, amb un prefaci de Gil Buhet. En 2006 edità una Lette-Circulaire du CEP, que serví de lligam amb els antics col·laboradors de la revista. També conreà la pintura i la poesia. Sa companya fou Mathilde Louise Roche. Marcel Renoulet va morir el 7 d'agost de 2014 al seu domicili de Saint-Étienne (Forez, Arpitània) i la seva filla, Gisèle Souchon, continuà la tasca de son pare amb la revista La Fille de l'Homme Libre i en 2021 edità unes memòries de son pare sota el títol Mémoires d'un libertaire.