---

Dalia Sanz Sánchez (1928-2019)

El 13 de juny de 1928 neix a Aubervilliers (Illa de França, França) l'anarcosindicalista i esperantista Dalia Sanz Sánchez. Sos pares, emigrants llibertaris espanyols de Fuembellida (Guadalajara, Castella, Espanya), es deien Mariano Sanz i Rosalía Sanchez i era la major de tres germans (Dalia, Delio i Eliseo). En 1931, amb la proclamació de la II República espanyola, retornà amb sa família a Fuembellida. En els anys bèl·lics estudià a l'Escola Moderna de la Torrassa de l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès, Catalunya), regentada per les germanes Igualdad i Natura Ocaña Sánchez. En 1938, després de la mort de son pare al front de Belchite, milicià de la l'anarquista «Columna del Rosal», passà amb la resta de sa família França i van ser acollits per la Creu Roja. Finalment pogueren viure amb uns oncles a Cramoisy (Picardia, França). En 1942, en plena ocupació nazi, gracies a la Creu Roja, pogué reunir-se amb sa mare que vivia i treballava a La Sala (Provença, Occitània). Amb 14 anys entrà a treballar en un comerç cooperatiu i posteriorment de costurera pantalonera. En aquesta època entrà a formar part de les Joventuts Llibertàries. En 1951 es casà amb el fuster anarcosindicalista Emeterio Vilamosa Marco (Armand Vilamosa Marco) i la parella, i son germà Eliseo, el novembre d'aquell any s'establí, amb el suport de la International Refugee Organization (IRO, Organització Internacional dels Refugiats), amb Porto Alegre (Rio Grande do Sul, Brasil), on treballà en el comerç de modes. La parella s'integrà en la colònia d'anarquistes espanyols exiliats i va fer amistat amb el pedagog anarquista Joan Puig Elías. En 1966 retornà a França i s'instal·là a Besiers (Llenguadoc, Occitània). Força activa, amb son company, en la Colònia Espanyola de Besiers, participaren activament en les activitats organitzades pels grups anarquistes, especialment amb la companyia teatral «Amor al Arte». També tingué molta amistat amb les parelles llibertaries Sara Berenguer Laosa i Jesús Guillén Bertolín (Guillembert) i Marcela Franco Román i Emili Valls Puig. Col·laborà amb la «Fundació Salvador Seguí» i el setembre de 1993 participà en el «Col·loqui sobre l'exili llibertari a França» que tingué lloc a Besiers. El seu testimoni va ser recollit en els llibres La guerre dei bambini. Da Sarajevo a Sarajevo (1998), de Maria Cristina Giuntella i Isabella Nardi; La voz de los vencidos. El exilio republicano de 1939 (2005), d'Alicia Alted Vigil; i Voces libres. Historia oral del movimiento libertario español (2021), de Rafael Maestre Marín. Dalia Sanz Sánchez va morir el 3 de maig de 2019 al seu domicili de Besiers (Llenguadoc, Occitània), pocs dies després de la mort de son company Armand Vilamosa Marco, amb qui havia tingut un fill, Helios, i una filla, Ingrid.

---

Dalia Sanz Sánchez fotografiada per Rafael Maestre Marín

---

Dalia Sanz Sánchez i son company Armand Vilamosa Marco fotografiats per Rafael Maestre Marín

---

Dalia Sanz Sánchez i son company Armand Vilamosa Marco fotografiats per Rafael Maestre Marín

---