---
Carlo
Scolari (1898-1974)
El 8 d'octubre de
1898 neix a Marchirolo (Llombardia, Itàlia) l’anarquista Carlo Scolari. Sons
pares es deien Luigi Scolari i Maria Colombo. Fins als 15 restà a Marchirolo i
després marxà amb son pare a Zúric (Zúric, Suïssa) per treballar de paleta. En
1914, quan esclatà la Gran Guerra, ambdós van ser repatriats i ell va fer el
servei militar en artilleria. Fou enrolat, però no va participar en els combats
a causa d'una malformació a la mà esquerra. En 1919 va ser desmobilitzat i
reprengué el seu ofici de paleta. En 1926, després d'haver passat temporades a
França, es va instal·lar als Pirineus. En 1930, després d'haver passat un temps
a Alger, marxà a Toló (Provença, Occitània), on treballà a l'Arsenal (drassanes
marítimes). Des de 1933 la policia italiana el tenia sota vigilància i el
Consolat d’Itàlia de Toló el considerà un dels anarquistes «més turbulents i
actius subversius» de la ciutat. Sos pares retornaren a Itàlia i a la primavera
de 1936 marxà de Toló i s'instal·là a La Sanha de Mar (Provença, Occitània), on
conegué Miguel Balard (Michel Balard). Ambdós entraren a Catalunya el 28
d’agost de 1936 i a Barcelona s'allistaren en el Grup Internacional de la
«Columna Durruti», marxant cap a Pina, al front d'Aragó. Antimilitarista
convençut, durant els tres mesos que restà al front sempre va anar desarmat i
es dedicava a recollir els companys ferits. Contrari a la militarització de les
milícies, després es desplaçà a Barcelona on entrà a treballar en una
cooperativa de distribució d'aliments, abans d'integrar-se com a ajudant de
fuster al port. També s'incorporà, amb Balart i Charles Carpentier, durant
algunes setmanes al Servei d’Investigacions de Control de Fronteres de Portbou,
dirigit pels anarquistes catalans. El maig de 1937, amb Balart i Charles
Carpentier, participà activament en els combats de carrer contra la reacció
comunista des d'una metralladora que havien instal·lat a la terrassa de la
fàbrica de sabó Myrurgia, a prop de la Sagrada Família. Després retornà a
França. En 1940 es trobava detingut juntament amb altres subversius al fort de
Sainte-Catherine de Toló. El 23 de novembre de 1941 quan intentà creuar la
frontera francoitaliana per Bardonescha (Piemont, Itàlia), va ser detingut i
interrogat. El 29 de desembre de 1941 va ser jutjat i condemnat a cinc anys de
deportació a Ventotene. Carlo Scolari es va suïcidar el 19 d'abril de 1974 a
Marchirolo (Llombardia, Itàlia).
---
Foto
antropomètrica de Carlo Scolari (ca. 1942)
---
Carlo
Scolari
---
---