---
Marius Tournadre (1861-1901)
El 26 d'abril de 1861 neix a La Banut (Marchal, Alvèrnia,
Occitània; actualment Champs e Marchal, Alvèrnia, Occitània) l'anarquista
Jacques Tournadre, conegut com Marius
Tournadre. Sos pares es deien Jacques Tournadre, propietari conreador, i
Françoise Vaissaire. Després de guanyar-se la vida com a venedor ambulant
esdevingué ebenista. A principis dels anys vuitanta participà en la fundació
del grup anarquista «Les Égaux Troyens», a Troyes (Xampanya-Ardenes, França). A
mitjans dels anys, segons informes de la policia, albergava a Troyes companys
que venien de Reims (Xampanya-Ardenes, França), on sembla que havia militat.
Posteriorment s'instal·là a Clarmont d'Alvèrnia (Alvèrnia, Occitània), on en
1886 redactà i envià a la Prefectura de Policia els estatuts de la societat
«Les Égaux Clermontois», primer grup anarquista creat a Puèi Domat (Alvèrnia,
Occitània). En aquesta època treballava de reparador de billars. A finals
d'octubre de 1886, segons informes policíacs, vivia a Soire (Alvèrnia,
Occitània), on formava part del grup d'un grup d'anarquistes que recorria la
regió agitant els treballadors de la conca minera. El 25 d'octubre de 1886,
després d'una baralla a Saint-Flour (Alvèrnia, Occitània), va ser denunciat per
«ultratges a la gendarmeria», primera d'una llarga sèrie d'inculpacions. En
1890 participà, amb Lamarre i Rozier, en la fundació de la Federació de
Joventuts Revolucionàries Socialistes, que es passaren a l'anarquisme gràcies
la influència d'un grup de partidaris de l'amor lliure, com ara Eliska Coquues
(Bruguière). El 24 de setembre de
1893 organitzà, al gimnasi Faure, al carrer Blatin de Clarmont d'Alvèrnia, una
conferència contradictòria, muntada per la Unió de Grups Socialistes
Revolucionaris Francesos a benefici de les vagues de la regió
Nord-Pas-de-Calais, que tractà diferents temes (la vaga general i els mitjans
pacífics i violents, la qüestió religiosa i la qüestió social, etc.). A
principis de la dècada dels noranta fou gerent del periòdic La Lutte i cap el maig de 1891 va ser
jutjat amb Louis Vivier (Pas d'Erreur)
per «provocació a la desobediència» i absolt –Vivier va ser condemnat a tres
mesos de presó. En aquesta època el periòdic Le Père Peinard el qualificava de «possibilista». En 1892 publicà a
París el periòdic Le 1er Mai, òrgan
del «Comitè General pel 1 de Maig». El juny de 1892 la gendarmeria va informar
que s'estava pels albergs de la zona de Soire, on glorificada les gestes del
seu «mestre» Ravachol. A mitjans d'agost de 1892 passà una temporada a Le Havre
(Alta Normandia, França), albergat per Albert Goubot. Segons la policia hauria
estat l'autor de la carta «Père Peinard au compagnon souverain pontífex»,
publicada el 8 d'agost de 1892 en el diari L'Éclair.
En 1893 va ser candidat socialista revolucionari a Thiers (Alvèrnia, Occitània)
en les eleccions legislatives i el 21 d'agost, durant l'escrutini, intentà
fer-se amb una urna i esventar les butlletes al crit de «Visca la Revolució!».
En 1893 va ser fotografiat amb Maxime Lisbonne i Achille Le Roy, i els tres
formaven la triada dels «academicides», ja que havien col·locat a l'Acadèmia
Francesa una marmita, a l'estil de Ravachol, que contenia les seves cartes de
visita i les seves candidatures a la institució. Més tard s'instal·là a París
(França), on visqué al número 52 del carrer Ramey del XVIII Districte de París
i, segons ell, vivia fent de periodista. El 10 de febrer de 1894 va ser absolt
en un procés per difamació del venedor d'articles de decoració i diputat Wilson,
acusat per l'anarquista de corrupció política. El 3 d'abril de 1894 va ser
detingut, en una de les grans agafades d'anarquistes de l'època, a París i
fitxat aquell mateix dia en el registre antropomètric del laboratori policíac
parisenc d'Alphonse Bertillon; denunciat per «associació criminal», el 4
d'abril d'aquell any va ser posat en llibertat provisional. El 24 de juliol de
1894 va ser detingut a París per haver copejat el 22 de maig anterior un
diputat socialista a Tarba (Bigorra, Gascunya, Occitània). L'estiu de 1894, en
una passada per Épernay (Xampanya-Ardenes, França), patí un procés verbal per
haver dinat en un restaurant i no haver pagat i per viatjat sense pagar al
tren. En les eleccions de 1895 va ser novament candidat electoral a Thiers i,
segons informes policíacs, organitzà «conferències salvatges», escampant el
«desordre». En 1896 feia de representant comercial d'un drogueria pels barris
parisencs de La Villette, Montmartre i Belleville. En 1897 estava buscat per la
policia i a principis de segle va estar constantment vigilat. Marius Tournadre
va morir el 12 de setembre de 1901 a l'alberg Maison Besson de Marchal (Alvèrnia,
Occitània; actualment Champs e Marchal, Alvèrnia, Occitània), on es trobava de
passada.
---
Capçalera d'un número del periòdic La Lutte, editat per Marius Tournadre
---
Els tres «academicides». D'esquerra a
dreta: Marius Tournadre, Achille Le Roy i Maxime Lisbonne
---
Detall de Marius Tournadre de
l'anterior gravat
---
Foto policíaca de Marius Tournadre (3
de març de 1894)
---
---