--- Michel
Vorobieff (1901-1996) El 30 d'octubre de 1901 neix a Astracan (Astracan, Imperi Rus; actualment Rússia) l'anarquista Mikhaïl Vorobiev, més conegut com Michel Vorobieff o Miguel Vorobieff. Era fill de Pavel Vorobiev i de Nadejda Lischina. Estudiant de l'Acadèmia de Mines de Moscou (República Socialista Federativa Soviètica de Rússia; actualment Rússia), esdevingué un dels principals animadors, amb Piotr Mikhailov i Ivan Yudin, del grup d'Estudiants Anarquistes Unificats (EAU) moscovita. El 18 de març de 1921 va ser detingut durant una reunió del secretariat de l'EAU i el setembre d'aquell any, amb una desena de companys anarquistes empresonats (Senya Fleshin, Grigorij Maksimov, etc.), engegà una vaga de fam. Gràcies a la intervenció de delegats sindicals europeus reunits en el Congrés del PROFINTERN (Internacional Sindical Roja [ISR]), va ser posat en llibertat i expulsat de l'Estat soviètic amb altres nou militants (Abraham Feldman, Grigorii Gorelik, Grigorij Maksimov, Piotr Mikhailov, Mark Mratchny, Alexandre Tcherniakov, Volin, Efim Yarchuk i Ivan Yudin,). El gener de 1922 arribà a Hamburg i va ser detingut per les autoritats alemanyes. Després d'un temps empresonat a Alemanya, s'establí a França, on s'integrà en la Unió Anarquista (UA) i, a partir de 1936, en la Federació Anarquista Francesa (FAF). Durant la Revolució espanyola, actuà com a voluntari a Barcelona (Catalunya), treballant de traductor en l'Oficina de Propaganda Exterior de la Confederació Nacional del Treball (CNT) i de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI), juntament amb altres companys (Abe Bluestein, Fernández Vega, Fernand Fortin, Martín Gudell, Ilse Jünemann, Miguel Jorge Langoff i Agoustin Souchy). També fou editor, amb Nikita Romash, del butlletí en llengua russa de la CNT. A la Península conegué Léo Eichenbaum (Léo Volin), tercer fill de Volin. També entrà a formar part del Grup Francòfon de la FAI («Grup Mimosa»), creat el 31 de maig de 1937. Visqué al barri de Gràcia de Barcelona. En 1938 col·laborà en Nouvelle Espagne Antifasciste de París i en Solidaridad Obrera de Barcelona. En 1939, quan el triomf franquista era un fet, passà a França i fou internat al camp de concentració de Gurs. El març de 1939, amb Karl Brauner, Paul Czakon, Egon Illfeld i Helmut Klose, formà part de l'anomenat «Comitè de Redacció» de la IX Companyia, que agrupava exvoluntaris estrangers de la Revolució espanyola que es negaven a sotmetre's a les ordres dels refugiats estalinistes que controlaven el citat camp. Durant l'Ocupació nazi participà en la resistència francesa. Posteriorment milità en el Grup Anarquista «Louise-Michel» del XVIII Districte de París, adherit a la Federació Anarquista (FA). En aquests anys, i fins la resta de sa vida, va estar domiciliat al número 5 del carrer Briquet del XVIII Districte de París. Durant els anys seixanta participa en les reunions del grup anarquista que es reunia al carrer Robert-Planquette del XVIII Districte de París i venia Le Monde Libertaire pels carrers. Sa companya fou Claire Lucienne Vicherat. El seu últim domicili va ser a Chelles (Illa de França, França). Michel Vorobieff va morir el 2 de març de 1996 al Centre Hospitalari de Lagny-sur-Marne (Illa de França, França). --- Mikhaïl
Vorobiev durant la Revolució espanyola --- Miguel
Vorobieff fotografiat per Kati Horna durant la Revolució espanyola --- Miguel
Vorobieff fotografiat per Kati Horna durant la Revolució espanyola --- Article
de Michel Vorobieff aparegut en el diari barceloní Solidaridad Obrera
del 24 de febrer de 1938 --- Article
de Michel Vorobieff aparegut en el periòdic parisenc Nouvelle Espagne Antifasciste
del 24 de març de 1938 --- --- |