---
Carlos Zimmermann Ruiz (1908-1979)
El 20 d'octubre de 1908 –algunes fonts citen erròniament
1898– neix a Madrid (Espanya) l'anarcosindicalista Carlos Zimmermann Ruiz. Sos
pares es deien Diego Zimmermann i Matilde Ruiz. Quan era un infant sa família
s'instal·là a Jerez (Cadis, Andalusia, Espanya). Es guanyava la vida com a
pèrit electricista i a començament de la dècada dels trenta ja militava en la
Confederació Nacional del Treball (CNT), on fou membre del Comitè Regional
d'Andalusia. Destacà com a orador, organitzador i partidari de la revolució
agrària immediata. Va ser detingut pels seus atacs a la Guàrdia Civil en un
míting celebrat el 5 d'octubre de 1930 a Màlaga (Andalusia, Espanya) i tancat a
Sevilla (Andalusia, Espanya). Des de la presó col·laborà en Solidaridad
Obrera. En 1931 treballava en les obres de construcció del Rock Hotel de
Gibraltar i era secretari de la Federació Comarcal del Camp de Gibraltar de la
CNT amb seu a La Línea de la Concepción (Cadis, Andalusia, Espanya). L'abril de
1931 va fer un míting a La Línea de la Concepción. Entre l'11 i el 17 de juny
de 1931 fou delegat per San Roque (Cadis, Andalusia, Espanya) al III Congrés
Nacional de Sindicats de la CNT («Congrés del Conservatori») celebrat a Madrid
(Espanya). El 4 d'agost de 1931 va fer a l'Ateneu Obrer Cultural de La Línea de
la Concepción la conferència «Socialismo y Anarquismo» i el setembre d'aquell
any parlà, amb altres companys, a Algeciras (Cadis, Andalusia, Espanya) i a
Paterna del Río (Almeria, Andalusia, Espanya) en un míting organitzat per
l'Associació Camperola Cultural i el grup «Libre Examen». L'octubre de 1931
participà activament en el Ple Regional d'Andalusia i en parlà en el míting de
clausura. Aquest mateix any va ver un míting antirepublicà a Sevilla. En 1932
va ser nomenat secretari de la CNT de Sevilla. El gener de 1932, en plena vaga
del transport i després de l'aixecament revolucionari de Fígols (Berguedà,
Catalunya), va ser detingut a Sevilla i deportat a Cadis. El maig de 1932 parlà
a La Línea de la Concepció. També en 1932, quan era secretari de la Federació
Local de Sindicats Únics de Sevilla de la CNT, participà en una polèmica amb
Miguel Mendiola Osuna, Rafael Peña García i Pedro Vallina Martínez, en la qual
Vallina acusava els companys del fracàs de la vaga pagesa per connivències amb
el governador civil Vicente Sol Sánchez, debat que encara era present en el Ple
Regional d'Andalusia de març de 1933. Aquest mateix 1933 va ser empresonat un
temps. L'abril de 1934 parlà a Morón de la Frontera (Sevilla, Andalusia,
Espanya) i l'agost d'aquell any representà el Comitè Pro Presos Regional en
l'acte de clausura del Ple Regional d'Andalusia de la CNT. L'octubre de 1935 va
fer la conferència «Unidad sindical» a Sevilla. El gener de 1936 parlà a Coria
del Río (Sevilla, Andalusia, Espanya) i el febrer al Campo de Gibraltar i a
Còrdova. Entre l'1 i el 12 de maig de 1936 fou delegat d'Andalusia al IV
Congrés Confederal de la CNT que se celebrà a Saragossa (Aragó, Espanya). El
maig de 1936 presidí un gran míting a Sevilla i el juny parlà a Utrera i Còrdova
i el juliol novament a Còrdova. Quan esclatà la guerra, encapçalà el «Batalló
Zimmermann» –on trobà el seu amic el cantaor de flamenc Juan
Manuel Valderrama Blanca (Juanito Valderrama)–, que combaté a la zona de
Bujalance (Còrdova, Andalusia, Espanya), oposant-se a Antonio Rosado López i la
seva línia d'acostament als marxistes pel que feia a la qüestió de les
col·lectivitats a Jaén (Andalusia, Espanya). També en aquesta època encapçalà
la Federació Provincial de Sindicats de Jaén i el seu Comitè de Guerra. El
juliol de 1937 assistí al Ple Regional de Andalusia que se celebrà a Baza
(Granada, Andalusia, Espanya) i l'agost representà Jaén en el Ple del Moviment
Llibertari que se celebrà en aquesta ciutat. El setembre de 1937 assistí, en
nom de la Regional d'Andalusia, al Ple de Regionals, on formà part de la
ponència, amb David Antona Rodríguez, Joan García Olivar i Horacio Martínez
Prieto, que redactà un dictamen «liquidacionista» a causa del
«circumstancialisme». El gener de 1938 participà en el «Ple Nacional Ampliat de
caràcter econòmic» de la CNT que se celebrà a València (València, País
Valencià). El març de 1938 va fer un míting a Arjona (Jaén, Andalusia,
Espanya). Com a secretari de la Federació Provincial de Camperols de Jaén, el
setembre de 1938 assistí al Ple del Comitè Regional d'Andalusia que se celebrà
a Baeza (Jaén, Andalusia, Espanya), on s'enfrontà a Francisco Maroto del Ojo
que el va acusar de voler controlar el Comitè i de no acceptar el nou secretari
Manuel Pérez Fernández. En 1939, amb el triomf franquista, va ser capturat i
tancat a diverses presons (Jaén, Sevilla, Granada i Penal del Puerto de Santa
María). L'hivern de 1941 assistí al ple clandestí confederal que se celebrà a
la cel·la 67 del Penal del Puerto de Santa María, on s'adoptaren acords per a
afavorir la lluita clandestina i la reorganització confederal. En 1945 sortí en
llibertat provisional i s'integrà immediatament en la lluita clandestina com a
secretari de la CNT andalusa, participant en el ple clandestí de desembre de
1945. A finals dels anys quaranta s'exilià, passant per Tànger i el Marroc gal,
a França, establint-se primer a Clarmont d'Alvèrnia (Alvèrnia, Occitània) i
després a Lió (Arpitània). En 1961 assistí al Congrés de Llemotges (Llemosí,
Occitània) i en 1962 al Ple de Tolosa (Llenguadoc, Occitània). En 1962 formava
part de la Secció d'Informació, Cultura i Propaganda del Secretariat
Intercontinental de la CNT. En 1962 participà en diversos mítings i
conferències (Bordeus, Firminy, Lió, Tolosa) i en 1963 a Chauffailles. En els
anys seixanta assumí les tesis de la CNT minoritària, participant en 1977 en la
«Conferència de Narbona» al voltant del grup editor de Frente
Libertario. Trobem col·laboracions seves en diferents publicacions
llibertàries, com ara Espoir, Mujeres Libres, Ruta, Solidaridad
Obrera, Tierra y Libertad, La Voz del Campesino,
etc. Sa companya, que va estar detinguda com a ostatge pels franquistes durant
la guerra, fou Candelaria Ramírez. Carlos Zimmermann Ruiz va morir el 28 de
maig de 1979 al domicili de sa filla Matilde Zimmermann Ramírez (Matilde
Dury) a Vénissieux (Roine-Alps, Arpitània).
---
Carlos Zimmermann Ruiz en la seva
intervenció en el «Ple Nacional Ampliat de caràcter econòmic» de la CNT
(València, gener de 1938)
---
Carlos Zimmermann Ruiz
---
Necrològica de Carlos Zimmermann Ruiz
apareguda en el periòdic tolosà Espoir del 23 de juliol de 1979
---
---